/
RSS Feed
[REPORTATGE] Prop de 40 parts a casa en els últims cinc anys al Baix Empordà
Escollir parir a casa és una opció minoritària avui dia, ja que, la majoria dels nadons neixen als hospitals. Tot i això, hi ha famílies que contemplen donar la benvinguda al seu nadó a casa.
Cada any a Catalunya hi ha prop de 350 parts a casa, una opció totalment privada, actualment, al Principat. La majoria dels parts domiciliaris es concentren a la demarcació de Barcelona, on el nombre de llevadores dedicades en aquests tipus de parts també és major.
Parts a casa al Baix Empordà i a les Comarques Gironines
Si mirem a la nostra comarca, al Baix Empordà hi ha hagut de total aproximat de 15 parts a casa en els últims dos anys, mentre que la xifra a les Comarques Gironines és de 114 parts domiciliaris des de l’any 2022. Així ho indiquen dades de l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC), l’associació de referència de parts domiciliaris i que agrupa totes les llevadores independents que es dediquen a acompanyar totes aquelles gestants que escullen donar la benvinguda als seus nadons a les seves llars.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2021 a la comarca va haver-hi 10 parts domiciliaris, el 2020, 9; el 2019, 5; el 2018, 9 i el 2017, 5. En total en els últims cinc anys hi ha hagut 39 parts a casa al Baix Empordà. En general, la tendència del part domiciliari a casa nostra es manté vora els 5-10 parts de mitjana anual.
El part a casa en primera persona: “Va ser la millor decisió que vaig prendre”
Mireia Pacreu és professora en un institut del Baix Empordà i mare de dues criatures, la primera nascuda en un centre hospitalari i la segona nascuda a casa.
Explica que va escollir parir a casa en el segon embaràs després de la mala experiència durant el primer part a l’hospital: “Vaig viure molt malament l’experiència del primer part i no volia tornar a passar pel mateix”, a la vegada que assegura que parir la segona filla a casa “va ser la millor decisió que vaig prendre”.
Pacreu assegura que en el primer part, va coincidir amb una llevadora que “em va fer una atenció molt poc respectuosa”. A més, afirma que la van coaccionar per induir-li el part.
Després de la primera experiència, Mireia Pacreu explica que es va informar sobre el part a casa i va descobrir que en altres països el part domiciliari està molt normalitzat. A la vegada, afirma que va valorar els riscos i beneficis, i com que el seu embaràs era de baix risc, pensava que l’opció del part domiciliari tenia “més beneficis que riscos”. També apunta que el fet d’informar-se sobre el part domiciliari va ser a causa de la mala experiència del primer part.
Sobre l’experiència del part domiciliari, assegura que “va ser un part molt respectuós i respectant els meus ritmes”.
Llevadores dedicades al part a casa a les Comarques Gironines
Naixements Mudra són un equip de cinc llevadores que es dediquen a assistir parts a casa a les Comarques Gironines. També acompanyen a les gestants que volen fer la dilatació a casa i, a la vegada, també fan acompanyament en el postpart i en la lactància materna. La majoria de les llevadores de l’equip combinen l’assistència a parts domiciliaris amb l’assistència a parts hospitalaris.
L’equip de Naixements Mudra està format per les llevadores Marga Franch, Sílvia Diaz-Maroto, Carla Morral, Quique Estévez i Cristina Riera. Marga Franch, llevadora-fundadora de l’equip Mudra explica com és el seguiment de l’embaràs d’una dona que vol parir a casa.
Franch explica que, a banda d’assistir el part i el postpart immediat, també fan un seguiment de la gestació.
Opció vàlida i avalada per l’evidència científica
El part domiciliari és una opció vàlida i segura avalada per l’evidència científica. La llevadora Laia Casadevall apunta al seu llibre Parir en Casa, que l’evidència científica avala el part a casa com una opció segura per totes aquelles gestants de baix risc i que hagin planificat el part amb llevadores expertes.
Segons un estudi publicat per Lucía Alcaraz-Vidal, Imma Sàrries, Ramon Escuriet i Gemma Robleda a la revista científica Midwifery sobre el part domiciliari a Catalunya, el part a casa, en casos de baix risc i atès per llevadores qualificades, és segur. L’estudi es va basar en 750 casos de parts domiciliaris atesos a Catalunya entre els anys 2016 i 2018.
Totes les gestants tenen dret a escollir on volen parir, així ho reconeix el Tribunal Europeu de Drets Humans la International Confederacion of Midwives i la International Federation of Gynaecologists and Obstetricians.
Les condicions per poder parir a casa
La majoria de les llevadores que assisteixen parts domiciliaris demanen una sèrie de condicions perquè es pugui dur a terme el part a casa amb total seguretat. Primer de tot, tenir un hospital a no més de mitja hora, per si hi hagués alguna emergència mèdica que requerís trasllat hospitalari.
També cal que el domicili tingui un mínim de salubritat, per exemple, que la casa compti amb aigua corrent, que tinguin calefacció i que sigui un entorn net i segur.
A part de les condicions de la llar, també cal que les gestants i els nadons compleixin una sèrie de condicions; inici espontani del part entre les setmanes 37 i 42 de gestació, que el nadó tingui una presentació cefàlica, que l’embaràs no sigui múltiple, que la gestant tingui un historial mèdic sense complicacions i que no tingui símptomes rellevants relacionats amb complicacions de l’embaràs. Totes aquestes condicions estan recollides a la Guia d’assistència del part a casa publicada l’any 2010 pel Col·legi d’infermeres de Barcelona i revisada l’any 2018 per l’ALPACC.
El cost d’un part a casa
Parir a casa a Catalunya, i arreu de l’Estat Espanyol, és una opció totalment privada que no contempla el Sistema Nacional de Salut. El cost d’un part a casa ronda els 2.000€ – 2.500€ i inclou totes les visites de seguiment de l’embaràs, l’assistència al moment del part i postpart, a més a més de tot el material sanitari.
A diferència de Catalunya, on en els últims anys s’havia avançat per mirar d’incloure el part domiciliari a la cartera de serveis públics, hi ha països com Regne Unit, Noruega, Dinamarca o els Països Baixos on el part a casa és totalment públic i cobert per la seguretat social. En canvi, hi ha països com França, Itàlia o Àustria on l’estat rescabala el preu del part a les famílies -paga el cost del part-.
L’Estartit incorpora un nou radar al carrer Marcel·lí Audivert
L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit ha decidit instal·lar un radar al carrer Marcel·lí Audivert després de rebre queixes veïnals per l’excés de velocitat en aquesta via. El nou radar limitarà la velocitat a 30 km/h i es preveu que comenci a funcionar a l’octubre. Aquesta serà la tercera caixa de control de velocitat que es col·loca al municipi, sumant-se a les de l’entrada del poble i l’avinguda de Grècia, que es van instal·lar aquest estiu.
El carrer Marcel·lí Audivert connecta la carretera de Torroella amb el carrer de la Pletera, a tocar de la zona protegida del Ter Vell. Tot i la presència de bandes reductores en alguns trams, els conductors continuen circulant a velocitats elevades, cosa que ha generat preocupació entre els veïns.
Els residents de les zones on ja funcionen aquests radars han mostrat la seva satisfacció, destacant la millora en la seguretat viària, la reducció de sorolls i el descens de la perillositat. Els radars formen part d’un pla de pacificació del trànsit que també inclou altres mesures com bandes reductores de velocitat, senyalització horitzontal i vertical, la instal·lació de semàfors i el pintat de passos de vianants.
L’Oncotrail 2024 es viurà a la ràdio amb una transmissió conjunta de Ràdio Capital i Ràdio Palafrugell
A partir de dos quarts de nou del matí, viurem el tret de sortida des de la plaça de Can Mario amb tots els protagonistes. I al llarg del matí i la tarda, les ràdios es repartiran als punts d’avituallament al llarg dels 100 quilòmetres del recorregut, que passa per Palafrugell, les seves platges, Castell, Pals, Sant Pol, Vall-llobrega i altres punts.
Durant tot el dia parlarem amb els equips i amb tots els voluntaris que col·laboren en l’organització. I a partir de les 10 de la nit, viurem l’arribada dels equips en directe des de la zona esportiva de Palafrugell.
L’Oncotrail és una cursa per equips organitzada per la Fundació Oncolliga Girona, conjuntament amb l’Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell. Amb un recorregut de 100 quilòmetres, la cursa té l’objectiu de recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. El trajecte circular comença i acaba a Palafrugell, passant per alguns dels paratges més emblemàtics del Baix Empordà.
Enguany, la cursa compta amb més de 200 equips, formats per un mínim de sis i un màxim de vuit corredors, que han de recórrer la distància en un màxim de 30 hores. Durant el recorregut, els corredors podran rellevar-se en els diferents punts de control establerts per l’organització. També hi haurà la figura del conductor del vehicle de suport per facilitar la logística dels equips.
Les donacions ja superen els 360.000 euros i es destinen a cobrir necessitats dels hospitals gironins, com ara la renovació de material per a les sales de quimioteràpia, així com a la investigació del càncer a l’Institut Català d’Oncologia. A més, una part dels fons recaptats es destinarà als serveis que ofereix la Fundació Oncolliga per millorar el benestar dels pacients.
L’esdeveniment, que combina esport i solidaritat, es consolida com un dels més importants a les comarques gironines, amb la implicació de centenars de voluntaris i la participació de la comunitat local, que s’uneixen per una causa comuna: la lluita contra el càncer.
Cel cerè amb fresca matinal i suavitat a migdia
Encetem aquest dilluns, darrer dia de setembre, amb un temps molt estable. Cel majoritàriament serè amb algun núvol prim decoratiu. Al vespre poden aparèixer núvols baixos al voltant de les Gavarres.
Contrast tèrmic entre primeres hores del matí i al centre del dia. Les temperatures pujaran lleugerament a migdia, amb valors de 24 a 25 °C.
A la mar la situació també serà tranquil·la, vents terrals fluixos al matí i de garbí a la tarda al sud del cap de Begur.
De cara demà dimarts, seguirem amb temps estable i el garbí tornaria a fer-se notar.
Els remences a Calonge i l’Empordà: Una història de lluita i llibertat
Els remences van ser protagonistes d’una de les primeres revoltes pageses d’Europa durant la baixa edat mitjana, especialment en indrets com l’Empordà. El terme “remença” es referia a la servitud pagesa per la qual els camperols estaven lligats a la terra que treballaven, sotmesos a abusos feudals anomenats “mals usos”. Aquesta història té arrels profundes a llocs com Calonge, un municipi que ha estat testimoni de revoltes, abusos i, finalment, de l’alliberament d’aquests camperols gràcies a la seva tenacitat.
Els orígens del conflicte
Calonge, que apareix documentat per primer cop el 881, va viure sota l’opressió feudal dels senyors de Cruïlles i més tard de la Catedral de Girona. Els remences, inclosos els pagesos de Calonge i d’altres pobles de l’Empordà, es trobaven atrapats en un sistema on no només treballaven la terra, sinó que estaven obligats a pagar censos i a prestar serveis al senyor feudal. Durant la baixa edat mitjana, aquests abusos es van agreujar, amb exigències de censos desproporcionats i obligacions com el dret de cuixa i el maltractament físic.
L’any 1338, la història del Mas Molla de la Riera, un dels masos més antics de la zona, documenta com els seus avantpassats eren pagesos remences que pagaven tributs a Ermessenda i, posteriorment, a la catedral de Girona. El fet de no tenir llibertat per abandonar les terres feia que els pagesos fossin literalment esclaus del sistema feudal.
La lluita per l’abolició dels mals usos
El segle XV va ser un període de gran agitació social, amb revoltes remences en moltes zones de Catalunya, inclòs l’Empordà. Els pagesos de Calonge van participar activament en aquestes revoltes, buscant la llibertat de la seva servitud. El conflicte culmina amb les guerres remences, que van tenir lloc entre 1462 i 1486, quan els camperols, liderats per figures com Francesc de Verntallat, van rebel·lar-se contra els seus senyors.
Aquest període convuls es va veure marcat per la destrucció i els enfrontaments armats. A Calonge, el 1477 els remences van incendiar el castell de Calonge i saquejaren la vila, marcant un punt d’inflexió en la història del poble. Els pagesos exigien la llibertat, la fi dels abusos i un tracte més just.
La Sentència Arbitral de Guadalupe
Després d’anys de conflicte, Ferran II d’Aragó va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe l’any 1486. Aquesta sentència va marcar la fi dels mals usos i va donar als pagesos el domini útil dels masos, fet que els permetia treballar la terra i vendre els seus productes sense la imposició del monopoli feudal. Això va significar una nova era per als pagesos remences, que es van alliberar de la servitud i van poder començar a prosperar econòmicament.
A Calonge, aquest canvi va suposar una transformació econòmica que es va reflectir en el creixement de les vinyes i la producció de vi, un producte que va esdevenir clau per al comerç de la zona. Els pagesos de Calonge van començar a cultivar vinyes a les muntanyes, construint parets de pedra i trencant amb l’economia de subsistència per entrar al mercat. El vi de Calonge va arribar a exportar-se a llocs tan llunyans com Cuba, un testimoni de l’èxit econòmic d’aquests pagesos alliberats.
La prosperitat després de la llibertat
Després de la sentència de Guadalupe, la pagesia de Calonge es va reorganitzar, i es van fer passes importants per garantir la seva independència econòmica. Durant el segle XVIII, l’economia agrària de Calonge va viure un creixement sostingut, amb la producció de vi com a motor principal. Els pagesos van construir masos i cellers, com el Mas Molla, que va mantenir aquesta tradició fins als nostres dies.
La fabricació de taps de suro, complementària a la producció de vi, va donar una empenta econòmica a la zona, creant noves oportunitats comercials per als pagesos de l’Empordà. Al segle XIX, les exportacions de vi van arribar fins i tot a Cuba, amb establiments comercials propietat dels cosins dels pagesos de Calonge, la família Molla Preses.
Les dificultats de la fil·loxera i les guerres
Tanmateix, no tot va ser prosperitat. L’arribada de la fil·loxera a Catalunya el 1882 va afectar greument les vinyes de Calonge i l’Empordà. Els pagesos, inclòs el besavi Joan Molla Preses, van haver de replantar les vinyes amb peus americans, una solució que va permetre salvar part de la producció vitivinícola de la zona. Això, juntament amb la modernització de les premses i altres tecnologies, va fer possible que Calonge mantingués la seva tradició vinícola.
Les guerres també van passar factura a la zona. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), els pagesos van patir les conseqüències de l’autarquia franquista, que va obligar a tornar a l’economia de subsistència. Els productes agrícoles es van convertir en objecte d’estraperlo, i les famílies pageses van haver de lluitar per sobreviure en condicions adverses. Però la pagesia de Calonge va resistir, mantenint-se fidel a les seves arrels i tradicions.
La preservació de la història remença
Avui dia, la Fundació Remença XXI treballa per preservar la memòria històrica d’aquesta lluita. Els pagesos de Calonge continuen mantenint les seves tradicions, treballant la terra i venent els seus productes als mercats locals. El vi de pagès de Calonge és un símbol de resistència i perseverança, fruit de segles de treball dur i de la llibertat aconseguida pels remences.
Les visites guiades als masos de la zona, com el Mas Molla o el Mas Radó, permeten als visitants conèixer de prop aquesta història. Aquests masos, situats en un entorn protegit per la Generalitat de Catalunya com a zona d’interès etnològic, són testimonis vius de la història remença i del paper que van jugar els pagesos en la construcció de l’Empordà modern.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.