Aquest diumenge vam publicar a radiocapital.cat una notícia que fa una radiografia sobre el que es paga d’IBI als diferents pobles del Baix Empordà i que posa de manifest el pes que aquest impost municipal representa per les arques públiques.
Per posar una idea que situï la magnitud del que diem, l’Impost de Bens Immobles ja representa el 30% dels ingressos de molts municipis. Això el converteix en una de les principals (sinó la que més) principal font de finançament de les entitats que han de costejar despeses i inversions de tot tipus.
Per altra banda, hi ha una relació directa entre el valor de l’habitatge i l’IBI que paga, que és tant com dir que amb una casa més cara, més recapta un ajuntament per aquella casa.
Sembla lògic i proporcionat però no oblidem que el Baix Empordà, i especialment els pobles voramar, té un problema d’accés a l’habitatge que hauria de ser perseguit pel tribunal constitucional i per tant, si fossim mal pensants podríem inferir que als ajuntaments ja els hi va bé tenir pobles farcits de cases (millor de segones residències, que només s’ocupen a l’estiu i els dies de guardar), perquè així tenen garantida una part important de la pela necessària per poder fer girar la roda. I d’aquí (també) plora la criatura.
És fàcil atribuïr la manca d’habitatge (i per tant, d’oportunitats) al turisme, a l’especulació i a tota aquesta tabarra permanent que dimonitza el turisme per se, però cal que tinguem clar que si algun dia volem resoldre un dret constitucional com és el de no haver de viure al ras, s’han d’afrontar molts canvis que són de fons, que són sistèmics i que són incòmodes de parlar. I un d’ells és la reforma del finançament dels ajuntaments.
A la comarca del Baix Empordà, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) s’ha convertit en una de les fonts d’ingressos més rellevants per a molts ajuntaments. Especialment en els municipis turístics o amb una gran concentració de segones residències, l’IBI no només és un impost essencial, sinó també una eina per garantir el finançament d’uns serveis públics cada cop més tensats per l’augment de la població estacional.
Municipis com Begur, Pals o Santa Cristina d’Aro són exemples d’aquesta realitat. A Begur, per exemple, l’IBI genera més de 5 milions d’euros anuals, mentre que a Pals en recapta prop de 2,3 milions. Aquesta alta recaptació es deu, en part, al gran nombre de segones residències, que es multipliquen durant els mesos d’estiu amb l’arribada dels turistes. Això provoca que el pes de l’IBI en els pressupostos municipals sigui cada vegada més important, i els municipis costaners del Baix Empordà són un clar exemple d’aquest fenomen.
Un impost que segueix creixent
El creixement del valor cadastral dels habitatges, especialment en zones amb alta demanda com la Costa Brava, ha comportat una pujada en els rebuts de l’IBI. A Begur, per exemple, el rebut mitjà d’aquest impost se situa en 616 euros, mentre que a Santa Cristina d’Aro és de 707 euros. Aquestes xifres estan clarament per sobre de la mitjana catalana, que ronda els 505 euros, i són un reflex de la forta pressió fiscal a la qual estan sotmesos molts propietaris de segones residències.
Pau Bosch, vicepresident de SOS Costa Brava, alerta que aquesta dependència de l’IBI pot tenir conseqüències a llarg termini. “Aquesta situació no només genera un increment en la pressió fiscal per als propietaris, sinó que també contribueix a un desequilibri entre els serveis públics oferts i la població real que viu tot l’any al municipi”, explica Bosch. Segons l’entitat ecologista, l’alta recaptació de l’IBI no compensa les deficiències en serveis públics, com l’enllumenat, el paviment o la neteja viària, especialment durant els mesos d’estiu, quan els municipis es veuen col·lapsats per l’afluència massiva de visitants.
El rànquing dels pobles amb l’IBI més elevat i més baix
El preu mitjà de l’IBI no és uniforme a tota la comarca. Mentre que en alguns municipis com Forallac o Fontanilles els rebuts són considerablement elevats, en altres com Jafre o Albons els preus són molt més baixos. A continuació, es presenta un rànquing dels cinc municipis del Baix Empordà on es paguen els rebuts més elevats i els més baixos:
Els 5 municipis amb el rebut més elevat d’IBI al Baix Empordà:
Forallac: 800 euros per rebut.
Fontanilles: 727 euros per rebut.
Santa Cristina d’Aro: 707 euros per rebut.
Torrent: 652 euros per rebut.
Rupià: 646 euros per rebut.
Els 5 municipis on es paga menys IBI al Baix Empordà:
Bellcaire d’Empordà: 288 euros per rebut.
Parlavà: 310 euros per rebut.
Jafre: 315 euros per rebut.
Albons: 332 euros per rebut.
Garrigoles: 364 euros per rebut.
Aquestes diferències evidencien com municipis més turístics o amb més segones residències tenen una pressió fiscal més alta, mentre que altres localitats més petites mantenen preus més assequibles.
Els 5 municipis que més recapten en relació al nombre de rebuts:
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró: 25.924 rebuts, amb una recaptació total de 15,18 milions d’euros.
Palafrugell: 27.050 rebuts, amb una recaptació total de 14,14 milions d’euros.
Sant Feliu de Guíxols: 24.552 rebuts, amb una recaptació total de 11,86 milions d’euros.
Calonge i Sant Antoni: 22.355 rebuts, amb una recaptació total de 11,39 milions d’euros.
Santa Cristina d’Aro: 5.769 rebuts, amb una recaptació total de 4,08 milions d’euros.
Els 5 municipis que menys recapten en relació al nombre de rebuts:
Garrigoles: 161 rebuts, amb una recaptació total de 58.656 euros.
Jafre: 270 rebuts, amb una recaptació total de 85.100 euros.
Regencós: 190 rebuts, amb una recaptació total de 87.930 euros.
Parlavà: 315 rebuts, amb una recaptació total de 97.718 euros.
Colomers: 216 rebuts, amb una recaptació total de 102.074 euros.
Els reptes de futur
Malgrat la solidesa de l’IBI com a font d’ingressos, Pau Bosch insisteix en la necessitat de trobar noves vies de finançament per als municipis del Baix Empordà, especialment en aquells amb una forta pressió turística. “No podem seguir depenent només de l’IBI. Hem de buscar alternatives per poder mantenir uns serveis públics de qualitat durant tot l’any”, afirma.
Salvem la Platja de Pals denuncia l’afectació que tindria tirar endavant el projecte de Repsol per instal·lar un macro parc eòlic al golf de Roses (Alt Empordà). La plataforma ecologista alerta que el grup petrolier contempla passar la línia d’evacuació pel municipi -primer soterrada per la platja del Racó i després aèria per Rodors- i transportar l’energia fins a la subestació de la Farga (Gironès). “La línia d’alta tensió fa un recorregut de 25 km submarins des de la central eòlica marina, que és la més llarga dels set projectes proposats”, diu el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch. A més, “la línia aèria travessarà el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l’impacte ambiental que això suposa”.
El parc eòlic marí que Repsol Renovables preveu instal·lar al golf de Roses (Alt Empordà) compta amb un total de 70 aerogeneradors flotants i 1.050 MW de potència. El projecte que s’ha anomenat “Mediterráneo 1” és un dels més grans que es planteja en aquesta zona, coneguda com a LEBA-1. “Pensem que és una de les propostes amb més impacte, juntament amb el Catwind proposat per una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III”, alerta el portaveu de Salvem la Platja de Pals.
A més, recorda que els aerogeneradors que planteja la instal·lació de Repsol Renovables “són de 418 metres d’altura”. Una mida que, tal com compara Bosch, és més alta que monuments emblemàtics com la Torre Eiffel de 312 metres d’alt o espais naturals de l’entorn com el massís del Montgrí, que en fa 311. “Aquestes estructures requeriran unes plataformes flotants molt grans amb un sistema d’amarratge mitjançant catenàries amb cadenes i àncores d’alt tonatge que escombraran el fons marí, causant un augment de la terbolesa de l’aigua i la destrucció de l’hàbitat de moltes espècies”. A més, alerta que “les partícules del fons marí que es remogui es quedaran més temps del que és habitual en suspensió, per les vibracions de molt baixa freqüència, i arribaran fins a la platja”.
Els ecologistes també alerten de l’impacte que tindran les catenàries dinàmiques i el cablejat d’evacuació necessari per transportar l’energia a terra, “que provocaran contaminació acústica, elèctrica, electromagnètica, escalfament de l’aigua, vibracions”. Unes emissions que tindran “un greu efecte per la biodiversitat”. “Hem de tenir en compte que l’aigua és un excel·lent transmissor i tota aquesta contaminació tindrà un impacte molt gran sobre el corredor de cetacis, que poden desorientar-se, si això interfereix les vibracions i ultrasons que ells emeten”.
Més de 50 quilòmetres de línia d’evacuació
El projecte també contempla que el punt d’aterratge i zona de transició sigui a la platja del Racó de Begur, amb una línia d’evacuació marina de 25,29 quilòmetres. I que el traçat terrestre discorri per Bordils, Flaçà, Foixà, Fontanilles, Gualta, Pals, Rupià, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró i Ullastret, fins a arribar a Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis, a través d’una línia de 29,63 quilòmetres -amb només un primer tram de dos quilòmetres soterrat- fins a la subestació de la Farga.
Salvem la Platja de Pals ha elaborat un mapa del recorregut de la catenària amb les coordenades que s’ha publicat a la memòria del projecte, per determinar els punts exactes per on està previst que passi aquesta línia d’evacuació. “A partir de l’aparthotel Golf Beach de Pals, la línia és aèria fins a arribar a la subestació del Gironès”, detalla Bosch, que alerta que “tindrà un greu impacte aeri des del Baix Empordà, travessant diferents municipis fins a arribar al Gironès”. A Pals, “afectarà el càmping Cypsela i el paratge natural de Rodors, que és un espai agrícola i forestal habitat d’interès comunitari prioritari sobre dunes d’especial valor connector entre la reserva natural de les basses d’en Coll i el PEIN muntanyes de Begur, passant pel Golf de les Serres de Pals i després, pel parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter”, detalla Bosch.
A més, el portaveu de Salvem la Platja de Pals exposa que “la zona és inundable i d’alt valor pel cultiu de l’arròs i també és molt important per la fauna salvatge i les aus migratòries”. I recorda que “està protegida com a Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i és Xarxa Natura 2.000”. “Ens sorprèn molt que aquí es pugui fer passar una línia de molt alta tensió amb l’impacte que tindria sobre el parc natural”, insisteix l’ecologista.
Afectació a les espècies marines
Uns afectes que també s’estenen dins del mar. “La central eòlica marina projectada per Repsol s’ubica prop de zones protegides com la reserva marina del Cap de Creus, la reserva marina del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i també molt a prop del corredor de cetacis del Mediterrani, que va ser declarat com a àrea marina protegida pel ministeri de Transició Ecològica”, descriu Bosch, que afegeix que “cal tenir en compte que també s’ubica just a la primera zona a Catalunya de veda voluntària de pesca d’arrossegament per afavorir la biodiversitat amb un hàbitat i un fons marí, que està plenament recuperat després de 30 anys de veda”.
En aquest sentit, Bosch alerta que “l’eòlica marina en aquest indret pot tenir un impacte sobre tot el litoral català perquè moltes espècies es reprodueixen aquí i després es mouen lliurement”. Per tot això, Salvem la Platja de Pals denuncia que el projecte de Repsol Renovables “presenta informació deficient”, que només han pogut obtenir dibuixant ells mateixos el mapa per on passarà la MAT, i critiquen que “no s’especifica com serà ni els seus impactes”.
Energia renovable fora del mar
Per Salvem la Platja de Pals, la millor alternativa per produir energia renovable és fer instal·lacions a terra, començant per cobrir les teulades de plaques solars i també ubicant les centrals renovables en polígons industrials o sòls alterats. “Proposen optar per instal·lar centrals eòliques als polígons industrials, a prop de les zones de transformació, de les línies d’alta tensió i del consum elèctric”, diu Bosch.
Des de la plataforma es critica que “els diferents projectes al golf de Roses proposen aerogeneradors molt alts per buscar alçada per les turbines”. “Tanmateix, si analitzem els resultats de l’estudi del Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER) no hi ha major intensitat del vent a més de 200 metres d’altitud”, explica Bosch, que crítica així que Repsol vulgui duplicar aquesta altitud.
A més, recorden que “la Tramuntana es caracteritza per ràfegues de vent i això fa que la disponibilitat útil dels aerogeneradors sigui només del 20%, perquè no es pot utilitzar ni el vent massa fort ni el massa fluix”. Per això, defensen que, “tenint en compte els costos de la instal·lació, es fa difícil que sigui rendible en aquest indret”. “Des del punt de vista del cicle de vida del diòxid de carboni, tampoc sembla que s’estigui descarbonitzant, si tenim en compte el que es produirà per construir, mantenir i desmantellar la central comparat amb l’estalvi que pugui generar durant la seva vida útil. I més, si tenim en compte l’impacte sobre el medi marí que absorbeix diòxid de carboni”, afegeix Bosch.
Privat: El president de la Diputació celebra la bona salut de l’economia gironina durant el Fòrum Empresarial de S’Agaró 2024
Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha destacat el paper fonamental de les petites i mitjanes empreses (PIMES) en el creixement de l’economia gironina. Durant el Fòrum Empresarial de S’Agaró 2024, Noguer ha remarcat que el 97% de les empreses de la demarcació tenen menys de cinquanta treballadors. Aquesta estructura empresarial ha estat clau per mantenir l’economia en expansió, malgrat els durs efectes de la pandèmia en el sector.
A més, ha avançat algunes dades del cinquè Informe Socioeconòmic de Girona, que es presentarà properament. Entre les xifres més destacades, hi ha un augment del 3% en l’ocupació, amb 337.975 afiliats, i una reducció de l’atur en un 4,1%, situant el nombre de persones desocupades en 30.912.
Noguer també ha abordat la importància del turisme per a l’economia del territori. Ha subratllat l’increment del 2,6% en les pernoctacions durant els primers vuit mesos del 2024, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha destacat els esforços per desestacionalitzar l’oferta i allargar les estades dels visitants.
L’acte, celebrat a l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, ha comptat amb la participació d’empresaris, inversors i representants institucionals, com la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll.
Privat: L’Estartit acollirà una nova edició del Campionat d’Espanya de Fotografia i Vídeo submarí
L’Estartit acollirà del 16 al 20 d’octubre el Campionat d’Espanya de fotografia i vídeo submarí. Hi participaran 46 equips i un total de 90 esportistes, incloent-hi cinc equips inclusius. Les Illes Medes seran l’escenari on els equips capturaran imatges submarines, competint en diverses categories com paisatges marins o fotografia macro.
Un jurat especialitzat valorarà les fotografies tenint en compte la tècnica, la composició i l’originalitat, entre d’altres factors. A més, els vídeos i fotografies no poden ser molt modificats en postproducció. La competició compta amb comissaris que s’encarreguen de supervisar els participants mentre bussegen, per garantir el compliment de les normes.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter també forma part de l’organització, assegurant que el campionat es faci amb el màxim respecte pel medi ambient. El reglament preveu penalitzacions per aquells que facin malbé el medi natural durant la competició.
