Per una poma es va perdre el paradís, o això ens han venut. Una serp va temptar amb ella a una Eva, que sense vergonya i molt astuta, va demanar al seu Adán que li donés una mossegada a la fruita prohibida que aquell rèptil verd i ben trempat li va oferir.
I de cop, Deu els hi va privar d’un paradís que no s’havien guanyat, d’un paradís que en el fons, no era tal paradís ja que contemplar la natura, per molt maca que hi sigui, caminar, gaudir i meravellar-se tot el temps del que disposem, almenys per mi, no és un món idíl·lic en el que vull viure, un temps del meu temps, sí , clar, però no tot el temps. Hi ha tantes coses a fer… i de què gaudir!!! De pensar, de llegir, de sentir, de amb diferents sensacions, crear diferents mons dins de cada món. I això dins d’un paradís que t’ho serveix tot en safata de plata és massa difícil, per no dir impossible. Per això, per mi, no seria el meu paradís.
Però sí, per una poma es va perdre aquell paradís, i sí, per una poma es pot guanyar altre paradís, i no qualsevol: un que contempli la varietat, els sabors i les sensacions que et produeix una mossegada de la fruita que ja no és prohibida i que ha de ser part de la nostra alimentació i d’una salut que hem de conservar i potenciar.
Sense dubte, hem de mirar el millor i més sa per alimentar un cos que ha de contenir la nostra ànima i el nostre cor. I el millor? Poma de Girona, una poma que conté quatre varietats de poma amb quatre històries que hem de viure en cada mossegada. La meva preferida? La Gala, i no la de Dalí.
Cada dia, almenys una poma, cada dia Poma de Girona, una mossegada al teu propi paradís!!!
