Per sort o per desgràcia visc a Barcelona. I això fa que tingui el vaixell Moby Dada més a prop de casa que molts dels que m’esteu escoltant. El vaixell del Piolín, vaja. I ahir, fart de tant sentir-ne parlar tant, vaig pujar a Montjuic amb uns binocles, per observar-lo.
Tot ve d’un article que vaig llegir en un dels diaris del Règim, El País, en què es descrivien les condicions a bord de 800 guàrdies civils i policies nacionals. L’article parla de condicions inhumanes, amb borratxeres, brutícia, robatoris i malestar general. I vaig voler, doncs, comprovar si des de lluny podia corroborar-ho.
La veritat és que no vaig veure res. Però el meu cap no podia parar de pensar. Si passat un mes, els 800 individus que van venir a apallissar els nostres veïns i familiars, ja estan histèrics, i si com diuen l’estada s’allargarà sense data de caducitat, d’aquí un mes com ens els trobarem? S’hauran matat els uns als altres? I si s’han devorat? Suïcidat?
En fi. Mentre no tornin a sortir-ne mai més, uniformats i armats per sembrar el terror, per mi com si s’ofeguen en la seva inmundícia.
Salutacions cordials.
