Ahir la meva mare va fer anys.
Com qualsevol altra mare, és la millor de totes, però en aquest cas és veritat.
Sempre hi és. Sempre riu encara que estigui trista, per no preocupar els altres.
Aguanta (i ha aguantat) amics, nòvios, nòvies, amics que ja no ho són, coneguts… i sempre hi posa ganes. I mai es cansa.
Ella no sap com n’és d’important, perquè em sembla que ni jo ni els meus germans som capaços de transmetre-li com ens l’estimem.
Però ella és tot. Amb ella comença tot i per això es mereix totes les coses bones i boniques d’aquest món!
Tan de bo puguem seguir compartint les seves ganes de viure molt!
La portada d’avui, la dediquem a totes les mares!
- Publicitat -
