Què hi feia Mercè Rodoreda a Romanyà?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què hi feia Mercè Rodoreda a Romanyà?
Loading
/

Encara que es digui Romanyà de la Selva, es troba dalt d’un turó de Les Gavarres, és una de les quatre claus de l’escut del municipi de Santa Cristina d’Aro, i pertany al Baix Empordà. Era conegut pel dolmen mil·lenari, per la bonesa de l’aire que s’hi respira. Fa uns quants anys, però, és punt de pelegrinatge perquè va ser el lloc que l’escriptora Mercè Rodoreda va triar per viure i per escriure, des que va tornar de l’exili, i on reposa per sempre.

Si l’eclosió literària de Rodoreda es produeix a Ginebra entre el 1954 i el 1972, on escriu les novel·les de Barcelona, on de ciutat a ciutat dibuixa de manera brillant la Barcelona que va haver d’abandonar, a Romanyà l’escriptora va trobar-se de cop immersa en un bosc, en la natura en estat pur, si és que hi ha estats purs. És així que hi va acabar Mirall trencat, novel·la pont entre Ginebra i Romanyà, entre la vida ciutadana i la vida al bosc, hi va escriure Quanta, quanta guerra…, els viatges de Viatges i flors, i va anar donant forma a La mort i la primavera, totes elles les obres més espirituals, més simbòliques, més poc convencionals de l’escriptora.

El recer celest de Romanyà de la Selva és omnipresent en la darrera obra rodorediana. Em podeu ben creure perquè hi he viscut molts anys i cada vegada que obria una pàgina de les seves obres hi trobava una descripció d’alguna cosa que m’envoltava, d’alguna cosa de les que trepitjava cada dia, o de les que veia, quan aixecava la vista del paper.

Rodoreda va deixar escrites frases memorables sobre Romanyà, especificant que era de Romanyà que parlava, – un gran regal que li va fer-. Però també va deixar escrites frases que a simple vista poden semblar que descriuen una ucronia o un no lloc i de debò floreixen del terrer que vivia i de les deus que l’alimentaven espiritualment. Carme Manrubia la que més.

“Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant. De tant mirar ja no veia res. De tant escoltar, ja no sentia res. Tot, muntanyes, cases, camí, abeurador, es fonia amb mi. No volia pensar en la sang: em fonia amb tot.” de Quanta, quanta guerra…

Escolta el capítol dedicat a Mercè Rodoreda, de la sèrie “Ui, si aixequés el cap”

2×01 – Ui, si aixequés el cap la Mercè Rodoreda

Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona. Ha ocupat càrrecs rellevants a l’Institut d’Estudis Catalans i fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 2019 i 2020. Especialista en literatura humanística de la Corona d’Aragó, ha publicat nombroses obres i traduït Rainer Maria Rilke. Des de 2021, presideix la Fundació Prudenci Bertrana i ha rebut la Creu de Sant Jordi per la seva contribució acadèmica.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Diversos municipis del Baix Empordà demanen millores per a les urbanitzacions no recepcionades i amb dèficits urbanístics

Un 10% de la població catalana viu en urbanitzacions que actualment no es troben recepcionades.

Quan el Baix Empordà encara tenia trens

El Baix Empordà va arribar a estar connectat amb línies de ferrocarril de via estreta durant el final del segle XIX i principis del segle XX, per on hi circulaven els trens coneguts com a Carrilets.

La bretxa salarial, els feminicidis i l’atenció a les dones continuen marcant el 8M

Des de Ràdio Capital obrim l’òptica per analitzar diversos aspectes que afecten a les dones i a la promoció de la igualtat durant la resta de l’any.

Del silenci a la memòria: cinc dones que han marcat la història del Baix Empordà

La història sovint s’ha explicat amb noms d’homes, amb...