El quilòmetre zero real

Demà dissabte, l’equip de la ràdio farem el sopar de Nadal que no vam poder fer per festes. Anirem a sopar a Can Muni, a Calonge. A més, el Sr. Muni ens ha fet l’honor d’obrir el seu petit restaurant només per nosaltres, perquè com a aficionat a la ràdio que és, li fa gràcia que gent de ràdio vagi a sopar a casa seva. De fet, ens ha fet un menú especial per a nosaltres i ens l’ha ajustat al preu que li vam dir que podíem pagar (i això vol dir molt poc).
Però és que a més, Can Muni és un dels millors restaurants que podeu trobar per la comarca.  De fet, només heu de buscar-lo a Trip Advisor i veureu de què us estic parlant.

No hi fan esferificacions i deconstruccions de plats. Hi fan arròs, pollastre amb escamarlans, desenes de maneres de cuinar musclos… no sé… el que en aquests temps de frivolitat en diem, cuina de Quilòmetre zero i que en realitat, és el que tota la vida ens ha agradat. Bon menjar, fet amb productes bons, comprat al mercat, a la carnisseria o la peixateria del poble i que quan parles amb el senyor en qüestió i li planteges el problema, et diu que ja busca la manera de solucionar-ho. D’aquells llocs que abans d’anar-hi, ja saps que acabaràs amb ell assegut a taula i xerrant fins tard com si fos un més.

Aquest és el quilòmetre zero que m’agrada. El de la senyora de Can graupera de La bisbal que quan li pagues amb targeta arronsa el nas perquè ha d’anar a buscar el datàfon i li fa mandra, però et somriu. El de la fleca del costat de casa meu, que quan t’has deixat la cartera o agafes més coses de les que tenies previstes et diu que ja li portaràs després o demà o queda a fons perdut, o el de Can Muni, sense anar més lluny.

Però a més de tot això, el quilòmetre zero que m’agrada, és aquest perquè per sobre de tot, el que et venen o fan tots ells, no admet concessions de qualitat. Sempre és bo per exigència i sobretot per senzillesa.

I el millor de tot aquest quilòmetre zero que tant m’agrada, és que els que el practiquen, mai tindrien l’acudit d’anomenar-ne quilòmetre zero.

Ells tenen una paraula més senzilla per descriure-ho: Normalitat