24.1 C
Pals
Diumenge, 20 setembre 2020

Sanitat pública

No es pot pas dir que el catalans, siguem o no independentistes, ignorem que Catalunya avui en ple coronavirus, i la seva Sanitat Pública,  el Servei Català de la Salut que depèn de la Generalitat, funcionen encara amb els pressupostos de 2016, sigui perque durant aquells 218 dies (del 27 d’octubre 2017 al 2 de juny 2018) i per vergonya dels uns i dels altres, va estar sotmesa a l’article 155 de la Constitució Espanyola, sigui per la poca traça dels Presidents de la Generalitat que des de llavors han estat incapaços de trobar aliats que votessin els nous pressupostos. O sigui que fa  4 anys que els catalans vivim d’aquelles espectaculars retallades que al començament de la dècada va fer el llavors president de la Generalitat, senyor Mas,  i que, fora d’alguns arrengaments de tres i no res, seguim patint avui com si acabada aquella crisis encara fóssim en aquell any nefast.
També saben els catalans que tot això va deixar la nostra Sanitat Pública en el pitjor lloc no ja de totes les autonomies d’Espanya sinó a la cua de la dels països d’Europa.
Hi haurà qui, acostumat a pensar i creure que quan es donen aquestes males noticies estem fent el joc a Espanya, l’eterna culpable de tot lo que ens passa com saben molt be els que es neguen a veure les coses tal com son,  dirà que tot això no son més que versions dels fets que en contes de informar el que fan e embrutat el nom de Catalunya, mentint o manipulant la realitat.
El cas es que distrets el nostres polítics i tots aquells que es cuiden  de convèncer al poble que per la nostra desastrosa i sotmesa situació, sigui la de la Sanitat pública com la de l’Educació, la de la llibertat d’expressió o qualsevol altre, només s’arreglaran quan tinguem la independència que mereixem, no parlem del que faria falta arreglar entre tots, del que està be o el que no ho està o el que hauríem de fer per millorar el que sigui amb la intel·ligència, els coneixements, el nostre vot sobre tot però també amb la nostra lucidesa. I axis es com  vivim en una mena d’entelèquia sense opinió ni crítica, on només hi ha lloc per buscar i trobar possibles maltractes i injustícies cap al nostre poble que acaben justificant aquestes actituds.

Es per això que avui he volgut donar-vos un link https://eldiario.us6.list-manage.com/track/click?u=c69ba1ef3f044e29f01e39064&id=c403caa5e3&e=878bff5154 o un lloc a internet de eldiario.es del dia 28 de març, on hi trobareu un article d’ Arturo Puente (Los recortes de CiU y la falta de presupuestos lastran la sanidad catalana ante la emergencia del coronavirus), que recull  en el text les declaracions del economista Guillem López Casanovas, expert en gestió sanitària  que acaba de publicar “La malaltia de la Sanitat Catalana”,  i entre altres coses diu:  “Tenim dades per ser contundents…Si les coses no canvien, en refereixo a la financiació autonòmica de la sanitat, acabarem en el pitjor dels mons”;  aterials i en pressupost…..Catalunya es a la cua d’Espanya de la despesa sanitària per habitant”.
M’agrada escriure i sobre tot m’agrada escriure sobre el que he estudiat i investigat u na mica i em preocupa molt, i del que penso que pot ajudar a defensar allò en lo que crec, com es en aquest cas la Sanitat pública, la situació de debilitat i mancances de la qual patim tots avui, sobre tot els malats i els que hi treballen amb passió. I es per això que us dirigeixo als que coneixen infinitament millor que jo el gran perill en que ara mateix  es troba la nostra Sanitat Pública perque  estic segura que seran ells, per savis i experimentats i plens de coratge per dir i repetir el que saben, els que us convenceran de que, penseu el que penseu i cregueu en el futur que cregueu, hi ha molt poques coses mes necessàries a les que els faci falta la nostra ajuda per recuperar-se i subsistir perque el nostre benestar depen d’ella, de la Sanitat Pública, siguem pobres o rics, fins i tot poderosos com els que a l’hora de la veritat la necessiten encara que no sàpiguen com deixar de banda el seu etern paper descalcificador i insultant quan son a la oposició, oblidant-se de  lo molt que la van maltractar i manipular per darrera vegada fa quatre dies, quan es van apuntar a aquella crisis del 2008 que va venir per quedar-se, i ens la van deixar tant destrossada que ja està quasi del tot en mans del gran capital, molt aviat deixarà de ser pública i durarà per sempre si no hi posem tot el nostre esforç, el nostre seny, la nostra solidaritat…i tot el nostre amor.

Temps de lectura: 3 minuts

Més àudios