22 C
Pals
Divendres, 21 juny 2024
- Publicitat -

Sant Feliu de Guíxols preserva un mosaic romà dels segles IV i V localitzat durant la reforma de la plaça del Monestir

El gruix de l'obra acabarà el juliol i l'Ajuntament encara els interiors perquè el futur Thyssen sigui realitat el 2025

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Els arqueòlegs han extret un mosaic romà dels segles IV i V dC localitzat durant la reforma de la plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’arqueòloga responsable de les prospeccions, Almudena García, explica que formaria part d’una antiga vil·la que més endavant es va reconvertir en espai de culte i va integrar-se al monestir benedictí. És l’única de les restes que s’han trobat al subsol de la plaça que s’exposarà al Museu d’Història. Les altres s’han protegit amb malla geotèxtil i s’han cobert amb grava abans de pavimentar la plaça. El gruix de la reforma acabarà aquest juliol i a partir d’aquí l’Ajuntament ja encara les obres als interiors del monestir amb l’objectiu que el futur Museu Thyssen sigui realitat el 2025.

La reforma de la plaça del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, l’avantsala del futur Museu Thyssen, ja encara la recta final. Els treballs s’han allargat més del previst perquè la prospecció arqueològica -que ha durat uns vuit mesos- ha fet ressorgir restes que s’han hagut de protegir abans de poder pavimentar l’espai.

Les excavacions han anat a càrrec de l’empresa In situ SCP. L’arqueòloga responsable, Almudena García, explica que durant la intervenció s’han trobat restes dels murs que formaven part del sistema de defensa del monestir (tant d’època medieval com moderna) i també s’han documentat els dos cementiris que hi havia a l’espai (el parroquial i el que formava part del cenobi).

Entre les troballes, també en destaquen els basaments d’una església del segle XVIII, que havia d’ampliar l’actual però que mai va acabar-se. Per últim, davant la Porta Ferrada s’han trobat diverses estances que formaven part del recinte de culte del monestir. “Aquestes edificacions tenen el seu origen en època romana, concretament entre la segona meitat del segle IV i el segle V”, explica García. I és en una d’aquestes on ha aparegut el mosaic policromat que ara s’ha extret.

El mosaic no està complert -es troba fragmentat- però s’hi pot veure com les tessel·les, de diferents colors, dibuixen cercles concèntrics i altres motius geomètrics. Segons l’arqueòloga, formaria part d’una vil·la romana d’època tardoantiga, que més endavant es va “convertir en centre cultual” i, ja a l’edat mitjana, va donar pas al monestir benedictí.

El mosaic romà serà l’única de les restes que s’han trobat al subsol de la plaça del Monestir que s’exposaran. Ja s’ha extret del lloc i la intenció és poder-lo mostrar dins la visita al Museu d’Història. Les altres restes, que s’han protegit amb una malla geotèxtil, ja s’han tapat amb grava abans de pavimentar la plaça.

A finals de juliol

El regidor d’Urbanisme de Sant Feliu, Josep Saballs, explica que el gruix de la reforma s’acabarà a finals de juliol. De fet, a tota una part de la plaça -la que des de l’arc de Sant Benet ressegueix la carretera- ja s’hi ha instal·lat el nou paviment i falta acabar-ne la il·luminació. Ara, durant el proper mes es farà el mateix a la zona que des de l’arc dona entrada al monestir.

Un cop acabi, el regidor explica que quedaran dues actuacions “complementàries”: la restauració de l’arc i de la font que hi ha al mig de la plaça (que està esquerdada). Això, però, no afectarà la mobilitat. “Calculem que això s’enllesteixi a finals d’estiu”, precisa Saballs.

El Thyssen, amb horitzó 2025

A partir d’aquí, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja encara les obres a l’interior del monestir, amb l’objectiu que el futur Museu Thyssen sigui una realitat el 2025. Saballs recorda que el consistori va rebre 1,3 milions d’euros (MEUR) dels fons Next Generation per millorar els tancaments i la climatització del monestir, i que aquests són els treballs que tiraran endavant primer.

A més, un cop Cultura doni el vistiplau definitiu al projecte arquitectònic del museu, el regidor explica que ja s’afrontarà la licitació de les diferents fases de l’obra. També, tenint en compte el finançament que ja hi ha compromès i analitzant quina serà l’aportació que hi haurà de fer el consistori.

Per obrir el museu, s’haurà de condicionar la primera i segona planta del monestir i també aixecar el cub a la part posterior de l’edifici, que serà l’espai de benvinguda i se situarà al lloc on hi hauria d’haver anat el claustre que mai es va construir. Dels 12 MEUR que costa tota la reforma, de moment la Generalitat, la Diputació i l’Estat s’han compromès a aportar-ne més de 4. D’aquests, 1,2 MEUR els donarà la Diputació; 2,1 MEUR, la Generalitat i 500.000 euros, l’Estat.

Sense exposició temporal

De moment, però, allò que sí és clar és que aquest any Sant Feliu de Guíxols es tornarà a quedar sense exposició temporal de quadres de la baronessa. Perquè com ja va passar el 2022, les obres ho fan inviable. Aleshores, però, es va optar per fer una mostra digital i immersiva. Entre el 5 i el 15 d’agost, la proposta -batejada amb el nom (in)visible- va projectar 33 quadres de la col·lecció catalana de la pinacoteca de la baronessa.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós celebren l’inici d’obres de l’habitatge cooperatiu Terra de Mar

Ahir dijous 20 de juny es va celebrar l’inici oficial de les obres del projecte d’habitatge cooperatiu ‘Terra de Mar’ a Palamós, impulsat per Sostre Cívic i l’Ajuntament del municipi. L’acte va comptar amb l’assistència de més de 50 persones, incloent-hi les sòcies impulsores i diverses autoritats locals, comarcals i de la Generalitat. El projecte
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -