19.5 C
Pals
Dissabte, 9 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

¡Shazam!

Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
¡Shazam!
Loading
/
Després del fracàs de crear un univers de superherois compartit a l’estil de Marvel Studios, Warner Bros. i DC Comics han optat que a produir pel·lícules en altres universos o que tot i compartir univers, la connexió sigui mínima. La primera pel·lícula que obre aquest camí és ¡Shazam!, protagonitzada per un dels personatges menys populars del seu catàleg. Darrere la càmera trobem a David F. Sandberg, que fins ara relacionàvem amb el gènere de terror, realitzador de les pel·lícules Nunca apagues la luz i Annabelle: Creation
¡Shazam!, narra la història de Billy Batson, un nen d’acollida de 14 anys que ha crescut als carrers i que quan crida la paraula “Shazam!”, es converteix en un superheroi. Tot i tenir un cos d’adult, musculós i super-poderós aquest no deixa de ser un nen que no deixa de fer tot allò que un adolescent amb super-poders faria. Però Shazam haurà de dominar ràpidament els seus incommensurables poders per enfrontar-se contra el malvat Dr. Thaddeus Sivana. 
¡Shazam!, és una barreja entre Big i una pel·lícula de superherois, amb clares referències en l’estil del Superman de Richard Donner. ¡Shazam!, tant podria ser una pel·lícula de superherois com no ser-ho perquè el superheroi aquí un “gimmick” per explicar-nos una història d’amistat i família. 
La pel·lícula adapta directament el còmic escrit per Geoff Johns durant l’etapa dels New 52 que era una reinvenció del personatge. El material original era tan bo que el guionista Henry Gayden ha fet poca cosa més que adaptar en format de guió cinematogràfic el que veiem en les vinyetes. El mateix Johns ha estat un dels productors de la pel·lícula. Els personatges tenen molt de cor, cosa que es nota principalment en la frustració de Billy respecte a la seva mare i la relació d’aquest amb els seus nous germans, sobretot en Freddie. 
A diferència de la resta de pel·lícules recents del DCEU, aquesta està destinada a tots els públics, tot i que el públic principal són els nens i adolescents, igual com també ho era el còmic original. 
La virtut de la pel·lícula és la seva capacitat d’entretenir a través d’uns personatges molt ben construïts, tant els principals com els secundaris, amb excepció del dolent, l’elaboració d’uns bons diàlegs i un tractament de l’humor molt encertat que ens retrotrau a Big, la qual té homenatges força evidents i confessos. La part més fluixa de la pel·lícula és el dolent, el Dr. Thaddeus Sivana que sembla extret de la sèrie de Batman dels anys 60 protagonitzada per Adam West. Mark Strong és un bon actor, però el seu personatge és excessivament caricaturesc i mai es percep com una amenaça real. 
Pel que fa al protagonista, Zachary Levy, el pretendent de la protagonista en la segona temporada de The Marvelous Mrs. Maisel, està brutal com a Shazam. No és fàcil que un adult interpreti un nen i no faci el ridícul. Levi ho treu amb molt bona nota. Li veiem un carisma que omple la pantalla cada vegada que surt i la química entre ell i el jove Jack Dylan Grazer que interpreta a Freddie és estupenda. La relació entre Freddie i Billy (Asher Angel) és molt bona, però sobretot quan Billy es converteix en Shazam, ja que no deixa de ser aquella sensació del nen que es creu més adult perquè surt a jugar amb els grans.
Els efectes especials, sense ser res espectacular són molt bons pel que la pel·lícula vol explicar. Quan Shazam arrenca el vol s’assembla molt més al clàssic Superman que no pas el que va fer Zach Snyder a L’home d’acer. De fet, la fotografia és molt acolorida i s’allunya de tota la resta que ha fet Warner des del naixement del DCEU. 
¡Shazam!, és la millor pel·lícula de DC des d’El caballero oscuro i la més tendra des de Superman II. En resulta una pel·lícula simpàtica i senzilla en què la falta de pretensions és la seva gran virtut. 
El superheroïsme de Richard Donner i el sentit de l’humor adolescent de John Hughes es donen de la mà a ¡Shazam!, al mateix temps que també, a voltes, té punts que parodien les pel·lícules de superherois. Però, sobretot prima l’aventura i no he pogut evitar la sensació de sentir-me igual que quan de petit llegia literatura juvenil d’aventures que tenien aquella màgia que també és present a ¡Shazam!
Trobaràs un podcast integral de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Un ferit en un accident a la Bisbal d’Empordà

Un conductor d'una furgoneta ha resultat ferit lleument aquest matí a la Bisbal d'Empordà després de col·lidir amb un...
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -