7.2 C
Pals
Divendres, 2 desembre 2022
- Publicitat -

Superpoblats

El dia de Tots Sants, aquest nostru mitjà ens informava que els bombers del país van haver de rescatar a un grup de persones atrapades a la via ferrada de Sant Feliu de Guíxols. La notícia no es prodiga massa en detalls, tot just la nota que suposo proporcionada pels mateixos bombers on feien menció de l’actuació realitzada. Segons sembla, les persones que feien la via van quedar encallades en algun punt del recorregut, sense poder avançar ni retrocedir.

El fet és que la imatge del tap a la via ferrada de Sant Feliu m’ha transportat, vagin a saber vostès per què, a les famoses fotos de les cues quilomètriques d’alpinistes intentant arribar a l’Everest per la ruta més fressada, que tots hem pogut veure publicades darrerament. I és que vivim en un planeta superpoblat. De l’Himàlaia a l’Empordà,  cada cop són menys els territoris que queden lliures de la massiva petjada humana, ni que sigui en moments estacionals.

I això és un problema. I gros. Perquè no només de pa viu l’home, que ja deia Jesús, i avui encara menys. Vivim en un sistema que ens aboca a consumir de tot, matèries, experiències, llocs. La quantitat de recursos que necessitaríem per a que tota la humanitat pogués viure segons els nostres paràmetres occidentals no es donen ni amb tres planetes. Els números no surten per enlloc. Però, aleshores, neix la pregunta incòmoda: molt bé, som molts; sobres tu o sobro jo?

A recer d’aquesta pregunta, arreu del primer món benestant, delerós de conservar els seus privilegis i seguir malbaratant recursos sense mesura, comencen a créixer i a estendre’s els discursos d’odi cap els de fora i de retorn a un suposat passat idíl·lic on els autòctons vivíem en harmonia i prosperitat. L’auge generalitzat de l’extrema dreta no és casual, i a Catalunya no en som cap excepció, per més que. A la crisi de recursos se li suma l’emergència climàtica, l’evidència que el sistema de creixement i benestar infinit que ens va prometre el capitalisme era una gran mentida sustentada en la destrucció de l’únic planeta habitable que tenim. Així que venen temps difícils, foscos, probablement. I contra aquest mal no hi ha bombers que vinguin a rescatar-nos.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios