La Bisbal d’Empordà, Capital del Tennis Català 2026, acollirà del 27 d’abril al 3 de maig el Catalonia Open Solgironès WTA 125, amb jugadores d’alt nivell internacional. El torneig combinarà competició, activitats inclusives i propostes educatives, i donarà pas a l’ITF W35 de Platja d’Aro.
L’activitat es farà al pavelló d’esports i forma part dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. La proposta continuarà amb noves cites a la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro, dins el calendari esportiu del curs.
L’obra, finançada per l’Agència Catalana de l’Aigua, es preveu abans de l’any 2028. El projecte permetrà desenvolupar nous equipaments al sud del municipi, en una zona afectada per episodis de pluja intensa.
El xiprer no s’ha pogut replantar pel mal estat de les arrels, debilitades pels episodis meteorològics recents i la sequera. La seva caiguda suposa la pèrdua d’un element destacat del paisatge local.
Es distribuiran prop de cinc milions de cupons arreu de l’Estat. La iniciativa forma part de la sèrie Art a mà, que vol donar visibilitat a l’artesania tradicional de diferents territoris.
Es tracta d'una estratègia vigent fins al 2032 que preveu la construcció de fins a 523 nous habitatges i busca garantir l'accés a un habitatge digne per a tots els ciutadans.
Amb una nova mirada dramatúrgica i una revisió musical, l'obra aposta per recuperar el patrimoni local i fer servir l'acústica natural de l'espai per una experiència més orgànica.
Després de 36 anys vinculat a la política, 28 dels quals com a regidor, Xavier Dilmé ha anunciat que es retira de la política institucional. En una entrevista al Supermatí, ha repassat els motius que l'han portat a aquesta...
Aquesta instal·lació, finançada amb fons Next Generation EU, s’afegeix a una inversió de 125.000 euros per a energia solar a diversos equipaments municipals, com el Pavelló Firal i la Residència Zoilo Feliu.
La intenció és que el nou pavelló complementi l'actual, al qual es faran reformes durant aquest 2026, el pavelló Firal i també el camp de futbol. Es preveu que durant els pròxims mesos es pugui presentar el projecte del nou equipament.
Entre 1937 i 1939, fins a sis municipis baixempordanesos van veure modificat el seu topònim per part dels ajuntaments republicans. Després de la guerra, amb la victòria del bàndol franquista, es van recuperar els noms anteriors castellanitzant-los i eliminant la seva versió catalana.
