Un dia com avui és inevitable que parlem de la Marató de TV3, que ahir va captar fins a 9.404.256€, que seran destinats a la investigació de les malalties minoritaries, i tot gràcies a la solidaritat de tothom. En quim masferrer en un moment va dir que la Marató som tots i totes, les persones, la gent, i és veritat que quan es veuen les imatges dels diferents pobles i de totes les activitats que es fan, te n’adones de com de poderós és tot plegat.
Ja sé que ahir se’n va parlar tot el dia i que porten setmanes de promoció, però cal parlar-ne més. amb coses tant multitudinàries em ve al cap la frase aquella de “la gent no sap el poder que té”, i no, no ho sabem. I cal posar-ho en valor, cal que en parlem.
Tal i com podem ser crítics amb tot, també hem de poder felicitar-nos. La Marató és una festa que celebra moltes coses però sobretot la humanitat que podem tenir tots i totes, i no és només solidaritat, implicació i integració sinó també pedagogia i ensenyament, aprenem i ens expliquen de què van totes aquestes malalties i ens sensibilitzen amb realitats que a alguns els hi queden lluny i a d’altres no tant. Sigui com sigui, el dia de la marató de tv3 és el dia que la televisió pública és més pública, i la Marató és un goig, un dret i un privilegi que no hauriem de perdre mai.
És espectacular veure com el nombre del marcador a l’esquerra de la pantalla va creixent, i en certa manera t’imagines cada persona que va posant diners i com ajuda a que el pot s’ompli. Totes les aportacions són admirables, i igual d’importants i necessàries, tant una de 6.000 euros com una d’una dona que havia posat 20 i pocs euros amb un nombre determinat de cèntims que és el que li quedava al compte.
“Aquest país és un pais molt petit i pensem molt diferent”, va dir Jordi Basté, però ens ajuntem amb la solidaritat. “I la vida és això”, deia la Terribas, “tenim un cos i l’hem de saber fràgil, perquè a vegades ens falla, i ens hem d’ajudar entre tots.”
La marató som nosaltres, la gent, i a vegades també fem coses que estan molt bé.
