http://ningunoes.blogspot.com/2018/10/the-rider.html
Primer de tot cal dir que aquesta pel·lícula no és recomanable per a tothom. Cal advertir que es tracta d’una pel·lícula contemplativa sobre l’acceptació, en la qual no passa absolutament res durant els 104 minuts de metratge. The Rider és un viatge espiritual, el procés d’una persona que es veu obligada a deixar allò que ha fet durant tota la seva vida i el camí que el porta a acceptar-ho.
The Rider és una pel·lícula experimental. Basada en fets reals, el seu repartiment està format pels mateixos protagonistes que ho van viure en primera persona. L’estrella del rodeo, Brady Jandreau, s’interpreta a ell mateix i ens explica com una mala caiguda el va incapacitar per tornar a muntar. En tornar a casa haurà de lluitar contra la seva frustració, ja que vol continuar muntant i participant en rodeos.
A la pel·lícula també hi trobem el pare i la germana de Brady, fent d’ells mateixos. Mentre alguns d’aquets actors no professionals se’ls nota, com per exemple el mateix pare de protagonista, el cert és que Brady Jandreau ens fa creure que és un actor professional i l’única manera de saber que no ho és, és que algú t’ho hagi explicat. 
The Rider ens narra les diferents etapes que passa Brady, des que surt de l’hospital fins al moment en què accepta que no podrà tornar a competir en rodeos. La pel·lícula ens ho mostra de manera molt natural. Així podem veure la lògica negació, el fet de mentir-se a ell mateix, de creure’s que no poder muntar més és una cosa provisional, i a comprovar per si mateix que el seu cos no respon bé quan intenta recuperar la vida que portava fins aleshores. Arriba un moment que Brady s’ho repeteix tantes vegades que al final s’ho creu. 
La directora Chloé Zhao sap mostrar molt bé a través d’imatges i del mateix Jandreau, tota l’angoixa que pateix el protagonista. 
The Rider no és una pel·lícula fàcil pel seu ritme i per donar una visió poc optimista de la realitat. Per contra, sap transmetre tendresa en un món que el cinema a retratat sovint amb rudesa, com és tot allò que envolta a l’oest dels Estats Units. No exagero quan dic que Zhao reinventa la figura hipermasculitzada del cowboy i la vesteix de tendresa.

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte