Les darreres excavacions a la necròpolis i església paleocristiana de Santa Cristina d’Aro han revelat la presència d’un forn soterrat, una troballa que aporta noves pistes sobre l’activitat productiva a la zona abans que es convertís en un espai de culte i enterrament. L’estructura, parcialment excavada en el terreny natural, té una planta circular d’aproximadament 1,30 metres de diàmetre i conserva part de la seva cambra de cocció, així com la graella on es col·locaven els objectes a coure.
Aquesta graella, construïda amb terra cuita, presenta 21 orificis que havien estat reparats o parcialment coberts amb fragments ceràmics i constructius, com teules i grans recipients d’emmagatzematge. Aquestes obertures permetien regular el pas del fum i controlar la combustió, un sistema que permetia modificar les condicions d’oxigenació i, en conseqüència, obtenir peces ceràmiques de diferents tonalitats.
Les parets del forn i la graella conserven restes de colors vermell, ataronjat, gris i negre, que suggereixen diverses atmosferes de cocció. Les zones més vermelloses indiquen una major presència d’oxigen durant el procés, mentre que les tonalitats més fosques es van generar en condicions més hermètiques. Això confirma que els artesans coneixien i aplicaven tècniques de cocció diferenciades per obtenir materials amb característiques específiques.
L’excavació ha posat al descobert dues tombes a sobre del forn, col·locades a diferents profunditats. Això indica que l’estructura va ser reutilitzada posteriorment per a finalitats funeràries, fet habitual en processos de transformació dels usos dels espais al llarg del temps.
Pel que fa a la cronologia, els materials ceràmics i constructius recuperats dins la cambra de cocció situen l’abandonament del forn entre els segles VI i VIII. Les restes inclouen fragments d’àmfores i ceràmica africana, però en poca quantitat, i una gran presència de ceràmica comuna. Entre les peces destaca una tipologia d’olla que podria correspondre a material defectuós descartat durant el procés de producció.
Aquest forn presenta característiques diferents respecte a altres estructures similars documentades a la regió. Per exemple, el forn romà de Solius, situat a pocs quilòmetres, és de planta rectangular, de majors dimensions i es troba en una zona sense construccions immediates, cosa que suggereix un ús més especialitzat. En canvi, el forn de la necròpolis paleocristiana de Santa Cristina d’Aro sembla formar part d’un assentament amb activitat productiva, que posteriorment es va integrar en un context religiós i funerari. Aquesta transició reforça la hipòtesi que la zona va ser habitada i explotada econòmicament abans de convertir-se en un lloc de culte.
