10.6 C
Pals
Dijous, 25 febrer 2021

Un monstre em ve a veure

El més llegit

Calonge i Sant Antoni no tindran policia local durant la nit davant les protestes

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha decidit deixar al descobert el servei durant les nits de la Policia Local i només cobrir els torns de dia davant le protestes de la setmana passada, segons ha informat el Diari de Girona.

Comença la vacunació contra la COVID-19 en punts emblemàtics del Baix Empordà

Aquest dimarts s’inicia el procés de vacunació a les persones amb gran dependència i la setmana vinent amb majors de 80 anys. Es vacunarà al Teatre Mundial o a Can Quintana

El turisme britànic podrà tornar a la Costa Brava aquest estiu, segons Boris Johnson

Des del Grup Costa Brava Centre reben la notícia satisfactòriament, però reclamen que necessiten que la informació els arribi abans i l'obertura de fronteres, tan nacionals com internacionals.

Alumnes que lluiten contra el canvi climàtic des de les aules

Els alumnes de 1r d'ESO de l'escola Prats de la Carrera de Palafrugell estan desenvolupant un projecte que té de lema 'El mar comença aquí'. Volen conscienciar la població sobre la importància de cuidar el medi ambient i no llençar brossa pel vàter o pels embornals.
Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -
Abans d’anar a la crítica, deixeu-me parlar dels seus orígens. Un monstre em ve a veure dirigida per J.A. Bayona és una adaptació del llibre escrit per Patrick Ness i il·lustat per Jim Kay. La idea va sorgir de la ment de l’escriptora Siobhan Dowd mentre aquesta lluitava contra un càncer de mama que no va superar. Dowd només va poder desenvolupar-ne l’argument i el principi de la història. L’editora de Dowd no estava disposada a que la història s’esvaís i li va oferir la possibilitat a Ness que la convertís en una novel·la. Des de la seva publicació, el llibre s’ha endut un munt de premis literaris. L’èxit del llibre va despertar l’interès de Hollywood i va ser el mateix Patrick Ness que n’ha escrit l’adaptació cinematogràfica. 
El protagonista d’aquesta història és Conor, un adolescent de 13 anys, que des de que se li va diagnosticar un càncer a la seva mare, té un malson recurrent. Una nit, escolta una veu que el crida des del jardí. La veu prové d’un vell arbre que es transforma davant dels seus ulls en un monstre. L’arbre li diu que li explicarà tres històries i que la quarta l’explicarà Conor. Nit rere nit, Conor emprèn una aventura per fugir de les seves pors, i reuneix, poc a poc, el valor per fer front al seu pitjor malson. 
Entre els actors trobem a Sigourney Weaver, Felicity Jones, Toby Kebbell i Liam Neeson que interpreta al monstre a través de la captura de moviment i en la veu. Conor és interpretat pel jove Lewis MacDougall. El treball del repartiment és impecable i tots ells estan magnífics, inclòs el nen qui és el que té la tasca d’interpretació més complicada. 
Sense cap mena de dubte aquesta és la millor pel·lícula feta fins ara per Bayona, malgrat que no tindrà l’impacte de la sobredimensionada, en aquest país, Lo imposible. El tema, d’entrada, és delicat. Una mare s’està morint de càncer i el seu fill veu com està a punt de quedar-se orfe, ja que el seu pare viu a l’altra punta del món. Bayona sap tractar-ho amb prou sobrietat, potser se li escapa un pèl cap a la part final ja que deixa de contenir-se i utilitza recursos formularis, que funcionen, per emocionar-nos, quan amb un to més sobri ens hagués emocionat de manera més natural.
Aquesta metàfora sobre la vida, la mort i l’acceptació d’aquesta, vista a través d’un nen que no sap com gestionar les emocions, està molt ben aconseguida. La utilització del monstre és magistral i s’aplaudeix el seu aspecte visual. L’estructura que té la pel·lícula és perfecte, ja que segueix pas a pas els estadis emocionals del nen.
Un monstre em ve a veure és una barreja entre drama i conte amb apunts gòtics, que resulta amb èxit. Però l’èxit de Bayona no seria tal si no hagués comptat amb un guió excel·lent del mateix Ness que sap adaptar al llenguatge cinematogràfic la seva obra. El resultat, una de les metàfores més atractives sobre la malaltia i la mort que s’hagin vist en el cinema. L’única pega, l’excés de sensibleria cap al final, però estem davant una obra quasi perfecta.

- Publicitat -
- Publicitat -

Últimes notícies

Pla de xoc d’ajudes a Palafrugell per pal·liar la crisi de la COVID-19

Serà una reducció d’impostos i taxes, l ajudes directes i ajudes a les persones més vulnerables

Altres notícies