Una escena teatral

L'actor torroellenc Carles Xuriguera

Un home amb una mica de motxilla entra a l’escenari. Tot és buit. Dia. Molt de sol. Al cap d’un moment entra el segon home. Suat, cansat, molt carregat. Deixa la càrrega a terra, pesadament.
El segon: foto pinta a burro? No digue’s, foto pinta a burro? Tinc orelles de burro, una esquena grossa com un burro? Mira’m bé. Sóc un burro, jo?
El primer
Sí.
El segon
Molt maco, molt maco. Ara resulta que sóc un burro
El primer
Sí.
I com que sóc un burro per això haig de carregar com un burro.
Sí.
I tu, per què no vas carregat? Eh? Digues tu per què collons, no vas carregat?

aaa, ja ho sé.

no, no cal que diguis res.

No vas carregat perquè tu no ets cap burro.
Trobo que per ser burro encara ets prou despert. Què et sembla aquest lloc?
Ui sí, ara consideres la meva opinió? Que no sóc un burro?
Les opinions dels burros també m’interessen
Per què?
Per fer el contrari.
Doncs a mi em sembla que aquest lloc és un mal lloc, i que no veurem res, i que està ple de mosquits, i té una mala pendent, i és pedregós, i… i… i val més que marxem.
Perfecte. Ens quedem.
Aaaa
No fotis el burro. Va muntem el campament.
No sóc el teu esclau
Ja ho sé. Ets el meu burro.
Fa massa sol, no es veu res.
Més tard es veurà
Quan?
Quan es faci fosc
Quan es faci fosc
Passarem la nit aquí?
És clar
Em vas dir que coneixies una casa rural
I la conec
I doncs
I doncs passarem la nit aquí
Ets un malparit
I tu, un burro
Mica en mica que avança l’espectacle es va fent fosc. L’obra acaba totalment a les fosques. La llum no ens deixa veure i la foscor… doncs la foscor tampoc.