14.9 C
Pals
Dijous, 25 abril 2024
- Publicitat -

20 anys del cessament d’emissions de Ràdio Liberty

Radio Liberty fou una ràdio de guerra freda. La ràdio anti-comunista més potent del món emetia des de Pals.

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Avui fa 20 anys que Ràdio Liberty va deixar d’emetre: del 23 de març de 1959 al 25 de maig del 2001, van ser 42 anys d’activitat transmetent uns continguts que arribaven a 3.000 quilòmetres de distància. Radio Liberty fou una ràdio de guerra freda, i en el seu moment,  la ràdio anti-comunista més potent del món, i emetia des de Pals. Sis transmissors d’ona curta de 250 quilowatts cadascun tenien l’objectiu de fer arribar als països comunistes l’estil de vida americà i intentar fer caure els règims socialistes i comunistes.

Molts ex-treballadors parlaven de l’equip humà de la Radio Liberty de Pals com d’una gran família. Al marge de la feina, hi havia una intensa vida social. Arturo del Real i Consuelo Argüelles ho van explicar a Ràdio Capital en un programa especial l’any 2016, en directe des de Ca la Pruna, acompanyat d’una exposició de fotografies. Al llarg del programa Govorit Radio Svoboda vam poder parlar amb molts extreballadors de Radio Liberty que ens van explicar les seves vivències.

L’emplaçament del centre emissor era perfecte, perquè no hi havia obstacles a l’emissió i perquè el mar servia de reflex i potenciava les ones de ràdio. Així ens ho explica Agustí Gàzquez un dels seus primers tècnics en el programa, i també Luke Springer, director de tecnologia de Radio Free Europe/Radio Liberty.

El present

Després de tot, Ràdio Liberty només són uns terrenys polèmics. Tal i com vam informar aquest mes de maig, el Ministeri per a la Transició Ecològica planeja deconstruir les edificacions del complex de l’antiga Ràdio Liberty i renaturalitzar l’espai dunar, de 33 hectàrees, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Carles Pi, alcalde de Pals, ha dit a Ràdio Capital que l’Ajuntament no ha estat notificat de com quedarà l’espai en el futur i que han trobat a faltar “més diàleg per posar sobre la taula les diferents opcions de futur”. Mentrestant, ha explicat que els preocupa l’estat de les instal·lacions perquè està abandonat des de fa molts anys. D’altra banda, Pau Bosch, portaveu de Salvem la Platja de Pals, ha explicat que creuen que el projecte és “molt poc ambiciós” i que aquesta acció només farà augmentar el vandalisme, que és un problema “important i insoportable en els darrers anys”. També ha apuntat que incompleix la llei del Patrimoni Català i estatals, que en teoria, “ha de salvaguardar qualsevol actuació de l’interès arqueològic o patrimonial”. També ha explicat que defensen el projecte de renaturalització dels hàbitats i recuperació d’hàbitats d’aiguamolls que també hi ha dins dels terrenys, a més de la part històrica, on s’hi podria fer un museu d’interpretació del parc natural i d’història.

Més enllà dels terrenys, però, tants anys després han quedat coses per resoldre. D’això va el documental que s’està realitzant aquest any. Al Supermatí hem entrevistat al Jorge Ríos, director que està preparant un documental sobre la part fosca i mai explicada de Radio Liberty. Segons el Jorge Ríos, el costat fosc d’aquesta ràdio es centra sobretot en els seus treballadors i en alguns dels seus perfils. Fins i tot ex membres de l’exèrcit nazi, que tot i no ser de nacionalitat alemanya havien estat reclutats per l’exèrcit nazi. Molts d’aquests ex-combatents, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, encara consideraven que la guerra i la propaganda contra la Russia Soviètica era necessària.

D’altra banda, la programadora Núria Soriano ha creat un videojoc situat a les instal·lacions de Ràdio Liberty, del que ja se’n pot jugar al primer capítol. Una aventura més en un escenari èpic.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -

Xavier Cortadellas: “La història de la Bisbal va més enllà d’aquest municipi, és la història de la comarca”

Aquesta passada setmana es va presentar a l’arxiu comarcal del Baix Empordà el llibre ‘Història de la Bisbal. Retrat d’una vila cinccentista’ de Jordi Frigola d’Edicions Sidillà. L’autor ens va deixar a principis d’any, però d’aquest llibre en van parlar Santi Soler, Josep Matas, Carmen Marugán i Xavier Cortadellas. Per parlar-nos-en ens va visitar al Supermatí l'editor d'edicions Sidillà, Xavier Cortadellas.
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -