L’estiu del 2002, els Jardins de Cap Roig van viure un canvi decisiu. Aquell any, el certamen que havia crescut a partir de la tradició del jazz es va presentar amb un nom nou, una programació més àmplia i una voluntat clara d’ocupar un lloc destacat dins el calendari cultural de la Costa Brava. El Festival Jardins de Cap Roig naixia com una marca pròpia, vinculada a Calella de Palafrugell, però amb una ambició que anava més enllà de l’àmbit local.
El festival no apareixia del no-res. Cap Roig ja era, des de feia dècades, un espai singular. Els jardins havien estat creats a partir del 1927 pel matrimoni format per Nicolau Woevodsky i Dorothy Webster, que hi van construir el castell i un jardí botànic obert al Mediterrani. Aquell conjunt, situat entre Palafrugell i Mont-ras, ja tenia una força pròpia abans que s’hi instal·lés cap gran escenari d’estiu. La combinació de patrimoni, natura i mar va donar al futur festival un caràcter molt diferent del d’altres programacions musicals.
La tradició musical a Cap Roig havia començat l’any 1990, quan el Patronat Municipal de Turisme de Palafrugell va impulsar un seguit de concerts de jazz als jardins, sota el nom de Festival de Jazz Costa Brava. Aquelles actuacions es feien durant els mesos de juliol i agost i van donar al paratge una primera identitat musical. El jazz va ser, per tant, la porta d’entrada de Cap Roig al circuit dels festivals d’estiu.
El canvi va arribar progressivament. L’any 2000, el festival va passar a ser organitzat per la Fundació Caixa de Girona. El 2001 es va integrar dins els Festivals d’Estiu de Caixa Girona. I el 2002 va adoptar el nom de Festival Jardins de Cap Roig, amb una programació que ja no volia quedar limitada a un sol gènere musical.
La transició ja s’havia començat a veure el 2001. Aquell estiu es va instal·lar un auditori amb capacitat per a unes 1.500 persones i la primera edició es va obrir amb Josep Carreras. Però el 2002 va ser l’any en què el projecte va prendre la forma que encara avui permet identificar-lo. El canvi de nom no era un detall menor. Indicava una nova etapa, amb més estructura, més projecció pública i una programació pensada per atraure públics diversos.
La crònica de Ràdio Palamós del 30 de juliol de 2002 permet veure amb precisió aquell moment. Aquella edició incloïa dotze espectacles i trencava amb la dedicació gairebé exclusiva al jazz. La programació s’obria a la lírica, la dansa, la música clàssica, els cantautors i les músiques del món.
El cartell mostrava bé aquest gir. La inauguració va anar a càrrec del tenor Jaume Aragall i del pianista Marco Evangelisti. La programació també incloïa Cristina Hoyos, Lluís Llach, Teresa Berganza, Vicente Amigo, Carlos Núñez i Maria Dolores Pradera. Era una proposta molt més transversal que la dels anys anteriors. Cap Roig mantenia el vincle amb la música, però ja no volia quedar associat només al jazz.
El canvi també es va notar en l’espai físic. L’auditori, format per grades desmuntables, va ampliar l’aforament respecte a l’any anterior. Si el 2001 podia acollir 1.504 espectadors, el 2002 arribava a 1.682 localitats. Aquesta dada ajuda a entendre la dimensió del salt. El nou festival canviava de nom, però també creixia en capacitat, estructura i projecció.
La mateixa crònica recollia la idea que hi havia darrere del projecte. Arcadi Calzada, president de Caixa Girona, defensava que l’objectiu era crear a la costa gironina un festival amb un model semblant al de la programació del Palau de la Música Catalana, però adaptat a l’estiu. Aquella comparació situava Cap Roig dins una estratègia cultural més àmplia: convertir un espai patrimonial de Calella de Palafrugell en un auditori temporal capaç d’atraure artistes de prestigi i públic de procedències diverses.
La transformació va tenir una conseqüència directa sobre el vell Festival de Jazz Costa Brava. Aquell cicle havia estat l’origen de tot, però va quedar integrat dins una proposta molt més oberta. Com que la titularitat del Festival de Jazz Costa Brava era de l’Ajuntament de Palafrugell, l’Àrea de Cultura el va recuperar l’any 2006, ja separat del gran festival d’estiu de Cap Roig.
El lloc també va ser part essencial del projecte. Cap Roig no és un auditori convencional. és un jardí històric, amb un castell, una col·lecció botànica i una situació privilegiada davant el mar. Aquesta singularitat va donar al festival un relat propi. L’experiència no depenia només dels artistes programats, sinó també de l’accés als jardins, de l’escenari a l’aire lliure i de la imatge nocturna de Cap Roig com a espai cultural.
Amb els anys, el Festival Jardins de Cap Roig incorporaria grans noms internacionals i artistes de gran públic, però amb la mateixa fórmula clara: un escenari patrimonial, una programació diversa, una estructura més gran i una voluntat de situar Calella de Palafrugell dins el mapa dels festivals d’estiu del país.
Bibliografia i hemeroteca consultada
Ràdio Palamós, reportatge del 30 de juliol de 2002 sobre el Festival de Cap Roig:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=302073001&page=8797&portada=0&title=reportatge-festival-de-cap-roig
Palafrugell Cultura, informació històrica del Festival de Jazz Costa Brava:
https://cultura.palafrugell.cat/ca/festival-de-jazz.html
Enciclopèdia Catalana, entrada sobre el Festival Jardins de Cap Roig:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/festival-jardins-de-cap-roig
Fundació “la Caixa”, informació sobre els Jardins de Cap Roig:
https://fundacionlacaixa.org/ca/jardins-cap-roig-descripcio
Enciclopèdia Catalana, entrada sobre Cap Roig:
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/cap-roig-7
