El periodista begurenc, Pere Carreras

Bon dia de fred. Avui toca el fred siberià, després d’uns dies d’onada de fred polar.
Sembla que hi entengui, de qüestions del clima, perquè en aquest país tothom és expert en el temps, i no cal saber de gaire res més. De futbol, de vins, i de qüestions de fred i calor, tothom hi té un doctorat honoris causa… menys jo.

Abans, del temps, només en parlaven amb encert els pagesos, els pescadors i el meu sogre. Ara tothom en sap, i molt.
Per exemple, el meu veí, a l’ascensor, me’l trobo cada matí quan baixa el gos, i em recita la temperatura mínima de pobles com Móra d’Ebre o la Bisbal de Falset. Crec que ni ell ni jo no hi hem estat mai, però em guardo la informació mentalment, no sigui que m’ho pregunti algú a la feina. Ah, ell acaba les frases dient que m’he d’abrigar més, que l’home del temps diu que ens hem d’abrigar.

Clar, em veu cada matí que surto amb pantalons curts i màniga curta per anar a fer zumba, i s’escandalitza. O quan li vaig explicar que el dia 1 de gener em vaig banyar a la platja de Sant Feliu de Guíxols amb aquella alegria, el primer bany de l’any, li va agafar un patatús. Perquè el meu veí, com molta gent que són experts, no només domina la temperatura mínima de Móra d’Ebre. Sap també els graus que té l’aigua de mar. Tant a l’estiu com l’hivern. Un crack.

El meu veí és un fanàtic dels nous líders espirituals i més respectats del món d’avui dia, dels homes i dones del temps. És el col.lectiu a qui més fem cas. Amb el temps i amb una canya hem anat substituint els nostres referents. Ara ja no ens escoltem, o no ens creiem massa, ni els polítics, ni els periodistes, ni les enquestes, ni els venedors de seguros ni els corridos mexicans. Formem part de la categoria, tan ufana i tan superba dels descreguts. Per no creure’ns, ni tan sols ens refiem de la foto del Negre del Whatsapp.
Només ens creiem el missatge dels homes del temps, i el pregonem, com el meu veí, per terra, mar i twitter.

Que passeu un bon dia! Abrigueu-vos.