Les cassoles comencen a fer xup-xup, els aromes de rostit omplen les cases, es passegen pels carrers,… s’acosta Nadal.
Veig un pica-pica de taula plena, seguim amb canelons, sarsuela i rostit. Per acabar d’arrodonir l’àpat: tronc trufat, torrons d’Alacant, de Xixona, de gemma, de nata i nous, de praliné, … cava, vins, licors, cafés. Comencem el 24 per sopar si no hem començat abans amb les celebracions d’empresa i acabem amb el tortell de reis que tanca festes. 6 dies o més de xefla!
Si a aquest festival hi afegim els plats d’emocions personals pel fet d’ajuntar-nos i pel monotema polític actual en surt un còctel explosiu que omple les consultes d’especialistes passat festes.
Ens cal menjar carn d’aperitiu, de primer peix, de segon carn, de tercer carn i sucre sobre sucre de postres?. Desequilibri de salut assegurat.
Podem celebrar amb seny. La nostra terra també l’hivern ens ofereix aliments meravellosos per a fer grans plats, bons, saludables i atractius. Sovint el preu no té perque influir en la qualitat del plat. D’un ingredient senzill en pot sortir un gran plat i al revés una llagosta fresca mal cuinada i mal emplatada pot no tenir gens d’èxit.
Ens podem imaginar uns xips vegetals com aperitiu: acolorits, cruixents, exquisits, saludables i que obren boca de manera lleugera.
De primer una crema d’arrel d’àpit amb divertiments o una amanida d’escarola, xicoina i fulles d’hivern engalanada amb pastanaga, remolatxa, àpit,…. Colors i textures i un bon amaniment d’herbes: farigola, anet, orenga, oli d’oliva, llimona unes làmines de castanya, dauets de codony escalivat i formatge emporità o anxoves de l’Escala.
Seguit d’un, només un d’aquests plats típics de festes: canelons o guisat o rostit o escudella i carn d’olla o capó farcit o el llamàntol,…
I un tallet d’aquella delícia feta a casa amb tota la dolçor de la persona que l’ha fet per postres.
Jo em pregunto si menjar amb molta consciència del què ens posem dins no ens ajudaria a arribar al equilibri que sovint busquem els humans,…?
