Black lives matter, també a casa

El cas de l’assassinat de l’afroamericà George Floyd per part de la policia de Minneapolis, als Estats Units, últim cas d’un llarg degoteig constant, va desfermar una onada d’indignació i protestes arreu del món. A Barcelona, sense anar més lluny, es va celebrar una prou multitudinària manifestació de solidaritat amb la víctima i de rebuig als comportaments racistes, ben enquistat en els cossos policials nord-americans.
Però aquests comportaments no només passen als Estats Units. Aquesta mateixa setmana hem sabut que un jutjat de Manresa està investigant a 6 mossos d’esquadra. En aquest cas, un àudio mostra com els mossos implicats s’identifiquen com a racistes i amenacen i vexen a un ciutadà negre. No és un cas aïllat. L’organització SOS Racisme porta anys denunciant actituds similars.
Per què passa, això? Una de les raons és que els exèrcits i els cossos i forces de seguretat dels estats són l’hàbitat natural de l’extrema dreta. Això no vol dir que tots els policies o soldats siguin d’extrema dreta, ni molt menys, però sí que és un reducte important. Té la seva lògica, la mateixa lògica que fa que a la carrera d’Educació Social no s’hi presentin massa votants de VOX.
Com a braç armat del poder, els cossos i forces de seguretat estan ben protegits per lleis, jutges i polítics afins. L’extrema dreta no dubta mai en sortir a la defensa i justificació de qualsevol actuació policial, per més inacceptable que sigui. Però el problema és quan en defensa de comportaments indefensables hi ha polítics que es consideren demòcrates que, ja sigui per por o per pressions, miren cap a una altra banda mentre mantenen en el càrrec a aquests personatges. Parlo del conseller Buch. Parlo de polítics amb discursos tant pomposos com buits de significat.
L’extrema dreta i el seu model de societat policial mai poden tenir cabuda en una societat democràtica. Les democràcies que accepten que els seus cossos policials estiguin infestats de persones amb aquesta ideologia i comportaments són democràcies tocades de mort. O ens dotem de mecanismes per a controlar l’acció d’aquests sinistres personatges o serà l’extrema dreta qui ens acabarà controlant.