Aquesta setmana Montoro ha intervingut els comptes de l’Ajuntament de Madrid. Es veia a venir. Amb el recolzament al govern del PP i Ciutadans, les esquerres espanyoles han aprovat les accions contra l’independentisme, i per tant han recolzat un estat que no respecta les minories, i ells són una minoria, i ara la medicina va per elles, cap a la seva gent, la gent, malauradament.

Una Catalunya amb independència política es podria convertir en una de les regions més riques d’Europa i de retruc augmentaríem la riquesa de la península ibèrica, per tant podríem ser tant o més solidaris del que ja som. Però les esquerres espanyoles han decidit que no, han decidit que no per pur nacionalisme, allò que tant critiquen.

L’any 2018 Europa ja ha anunciat que pagarà a l’Estat espanyol la meitat de la despesa del deute que ha pagat aquest any 2017, i per tant, vindran més retallades i més intervencions. Venen revolts, i la culpa de qui serà? No ho se… A veure a qui li encolomen la culpa… Mentrestant els fatxes campen pel carrer hostiant a la gent, què és… increïble.

Aquesta situació a mi em fa passar de pantalla. Res serà igual a partir d’ara. Com diu Mazoni, jo deserto i me’n vaig a fer guerrilla, que en el meu cas vol dir fer cançons i estar amb la meva gent, la meva gent, mentre intento fer d’arquitecte amb la nefasta situació econòmica que tenim.

Ha sigut un plaer estar amb vosaltres a través de Ràdio Capital. Tothom que hi ha col·laborat fins ara ho ha fet amb il·lusió i de forma desinteressada. Per tot aixo li desitjo llarga vida.

Però no és un adéu per sempre, és un adéu per un instant.