Aquest cap de setmana els mossos d’esquadra van localitzar una festa rave a Garrigoles. A la festa hi havia unes 400 persones i va ser pel soroll que feien, que un veí de la zona va alertar la policia. Fins aquí tot normal, si és que es pot dir així.
La cosa curiosa és que a mseura de compartir la notícia per les xarxes, per whatsapp i altres canals, més d’una, de dues, de tres i de cinc persones em van preguntar on és Garrigoles. Per qui no ho sàpiga, Garrigoles és un poble del Baix Empordà igual que ho és Begur, la Bisbal, Torroella o Palamós. Limita amb Verges, la Tallada, Albons, Jafre… El cert és que és un poble petit i fins a cert punt, és normal que la gent de Platja d’Aro o Sant Feliu tinguis dificultats per ubicar-lo.
Dic que és normal, perquè hem normalitzat una situació que no es produeix en d’altres comarques, que no és altra que la de tenir a no moure’ns pel nostre territori (diguem-ne administrativament) delimitat. Rares vegades la gent de Sant Feliu es mou fins a Torroella i rares vegades la gent de Jafre anirà a Santa Cristina. Segurament és més fàcil que la gent de Garrigoles s’acosti a Figueres abans que no pas a Romanyà i no sé si és normal o no, però em semblaria molt positiu, que tots plegats ens movessim una mica més per casa nostra, ens relacionessim amb la gent que hi viu i trobessim la manera de sentir-nos més d’un territori que no pas d’una marca. Segur que després d’això només vindrien coses bones.
