La successió d’accidents greus i mortals a les carreteres del Baix Ter ha fet emergir, amb força renovada, un malestar que feia anys que s’arrossegava. Veïns de diversos municipis i representants institucionals han intensificat les demandes per millorar unes vies que consideren insegures i inadequades per al volum i el tipus de trànsit que suporten diàriament. El clam és compartit: calen actuacions immediates i un calendari clar d’obres que deixi enrere una dècada de promeses incomplertes.
Les reivindicacions se centren principalment en les carreteres que connecten Torroella de Montgrí amb municipis veïns com la Pera, Gualta, Rupià o Medinyà, vies utilitzades diàriament per desplaçaments laborals, escolars i de serveis. Veïns i ajuntaments reclamen millores estructurals i no solucions provisionals: eixamplament de calçades, vorals practicables, millora de la senyalització, asfaltatge integral i una revisió dels punts negres identificats des de fa anys. També demanen que aquestes carreteres siguin tractades com a eixos estratègics i no com a vies secundàries de baix rang.
La sinistralitat recent ha actuat com a detonant definitiu d’aquestes demandes. En poc més de dos mesos, el Baix Ter ha registrat dos accidents mortals especialment colpidors. A la tardor, un jove de 28 anys va perdre la vida en un xoc frontal a la carretera de Rupià, mentre que al desembre un home de 77 anys va morir després de col·lidir frontalment amb un camió a la carretera de Gualta. A aquests casos s’hi sumen altres accidents amb ferits greus que no sempre traspassa l’àmbit local, però que contribueixen a una percepció generalitzada d’inseguretat.
Aquest escenari ha propiciat una major coordinació entre veïns i institucions. Alcaldes i regidors del Baix Ter han expressat públicament el seu suport a les reivindicacions i han reclamat a la Generalitat que activi, d’una vegada, els projectes anunciats fa anys. En declaracions a diversos mitjans de comunicació, responsables municipals han admès que “la paciència del territori s’ha esgotat” i que cada nou accident “fa més difícil justificar la inacció administrativa”.
També s’han sentit veus dels cossos de seguretat i de tècnics de mobilitat. En declaracions a diversos mitjans, fonts dels Mossos d’Esquadra han remarcat que molts dels sinistres greus registrats són col·lisions frontals en carreteres estretes, amb vorals inexistents i escàs marge d’error. Tècnics en seguretat viària han subratllat que la combinació de traçats antics, increment del trànsit i manca d’inversions estructurals multiplica el risc, especialment en hores punta i en condicions meteorològiques adverses.
El context general tampoc és tranquil·litzador. La sinistralitat viària a la demarcació de Girona es manté elevada, amb accidents greus pràcticament cada setmana en diferents punts de la xarxa. Al Baix Empordà, la combinació de carreteres secundàries molt transitades, mobilitat quotidiana intensa i pressió turística estacional converteix la seguretat viària en un repte estructural. Davant d’aquest panorama, el Baix Ter reclama deixar de ser un territori pendent i passar a ser una prioritat real en les polítiques d’infraestructures.
