12.4 C
Pals
Diumenge, 16 Febrer 2020

El hilo invisible

El més llegit

Ruïnes romanes sota el carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols

Gràcies a les excavacions realitzades dins del pla d’obres de renovació de les canalitzacions del carrer Girona de Sant...

L’Empordà dels Maragall

La mort de la riallera i enèrgica amiga Diana Garrigosa m’ha retornat records empordanesos. Tardes a Rupià, passejades prop la mar, converses de matinada. L’he plorada amb llàgrimes agraïdes pel seu exemple de vitalitat, intuïció i caràcter.

La Rua de la Disbauxa, de Pals, inaugura el carnaval a tota la comarca

Centenars de persones es van aplegar aquest dissabte als carrers de Pals per veure en directe la Rua de la disbauxa, un esdeveniment que amb pocs anys s'ha consolidat com l'obertura del carnaval a tota la comarca. 

L’Ajuntament de Torroella reurbanitzarà el carrer on hi ha un important esvoranc

El passat mes de novembre un camió de gran tonatge va passar pel carrer de Fàtima de Torroella de Montgrí i va obrir un gran esvoranc que a dia d’avui causa problemes per deteriorament a la via.

Detenen un home per un robatori en un cotxe a Sant Feliu de Guíxols

Els robatoris a l’interior de vehicles es multipliquen a Sant Feliu de Guíxols. El darrer va ser el dia...
Ignasi Arbat
Ignasi Arbathttp://www.ningunoesperfecte.cat/
Presentador i director del programa "Ningú no és perfecte"
Nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula, El hilo invisible està dirigida per Paul Thomas Anderson i protagonitzada per Daniel Day-Lewis, el mateix equip de Pozos de ambición
Ambientada després de la IIª Guerra Mundial, Reynolds Woodcock és un modista de Londres que idea els vestits més cobdiciats per les actrius i princeses d’occident. El record de la seva mare morta i la presència de la seva germana, li provoquen un pesar que l’incita a escapar-se ocasionalment. En una d’aquestes sortides coneix a una cambrera que converteix en la seva musa amorosa i professional. La noia accepta il·lusionada, i no trigarà a descobrir el caràcter neuròtic del modista i les seves regles estrictes.
Estem avant d’una proposta minimalista i contemplativa de sentiments reprimits. Pràcticament no sortim el mateix escenari i els exteriors són en gran part absents. Al protagonista no li agrada sortir de casa seva, del seu estudi en particular. Estem davant d’una de les propostes més de nínxol de Paul Thomas Anderson perquè conté tots els elements que caracteritzen el seu cinema. Anderson s’ha extremat amb el temps i allunyat de propostes més comercials. 
El protagonista és un geni sense aptituds socials, que no ha superat la mort de la seva mare. El record d’aquesta és molt present. A la seva avançada edat, viu encara a la casa familiar juntament amb la seva germana, una persona a l’ombra del geni del seu germà. Coneixedora de totes les seves manies, ella mai l’ha deixat sol i ha pagat el preu de renunciar a una vida pròpia. L’aparició d’Alma farà trontollar la monotonia de la casa, i no només a l’hora d’esmorzar. Caldrà esperar al final per veure si Alma serà capaç de donar allò que busca Reynolds en una companya i com espectadors, ens resulta impossible de pronosticar. La revelació, ja al final, ve acompanyada d’un petit gir que donarà sentit a allò que hem vist fins aquell moment. És el final el que dóna força a la pel·lícula i tot agafa sentit. Curiosament acaba en el millor moment, tot i que fins a arribar-hi la cosa es fa dura, posant a prova la paciència de l’espectador.
El hilo invisible no estaria en el meu top de la carrera de Paul Thomas Anderson, que pel meu gust, no hi connecto de fa temps. Pozos de ambición va ser l’última vegada i ja per mi s’allunyava del que em va entusiasmar a la primera època amb Boogie nights i Magnolia. Aquell Paul Thomas Anderson tenia una concepció del ritme, un equilibri entre el visual i narratiu que sembla haver perdut, quedant-se primordialment amb el visual i l’estètica. D’això precisament peca en aquesta pel·lícula. Les dues hores per la poca trama són excessives, utilitza aquest temps en recrear-se en els detalls, la llum i la fotografia. Tot i que atractiu de les imatges i la potència de la idea que ens vol explicar, conjunt és esgotador i repetitiu, tot i que atractiu. Tot i així, el personatge de Reynolds Woodcock, és dels millors que ha creat Anderson i la seva simple observació ja mereix la pel·lícula. 
Daniel Day-Lewis toca novament el cel en una interpretació de pur geni. Ningú més com ell hauria pogut ser aquest modista que dissenya cada vestit com si fos una obra d’art. 
El hilo invisible serà recordada per Daniel Day-Lewis i la seva perfecta interpretació amb la qual ha anunciat, per desgràcia nostra, que es retira. Després de veure-la haureu d’agafar aire, passar una estona tan intensa amb aquests personatges us durà a una necessitat de descomprimir-vos.

Últimes notícies

El Baix Empordà va recaptar quasi 13 milions de la taxa turística entre el 2012 i el 2018

Castell-Platja d'Aro és el municipi que més diners va percebre durant aquest període, aproximant-se als 3 milions d'euros

El Consell Comarcal busca que els municipis se sumin a un manifest que demana millorar l’ocupació laboral

El document demana "revertir la precarietat laboral i les elevades taxes d'atur", així com "millorar els salaris"

David Mont-ros demana no sospitar de determinats col·lectius pel seu lloc d’origen davant l’onada de robatoris a la Bisbal

El regidor en Seguretat Ciutadana de la Bisbal d'Empordà, David Mont-ros, ha parlat en una entrevista al Supermatí de l'onada de furts i violència que està patint la Bisbal i pobles del voltant

Sancionat l’Hotel Hipócrates de Sant Feliu per tancar sense avisar

Inspecció de Treball ha sancionat l'Hotel Hipócrates de Sant Feliu de Guíxols després que al gener tanqués i deixés als treballadors a l'estacada sense poder accedir al subsidi d'atur

Ràdio Bisbal ja sona des de l’antic Ajuntament restaurat

Una inversió del consistori bisbalenc de prop de 20.000 € permet les emissions provisionals des de les noves instal·lacions

Més notícies