subestació Forallac
Manel

Tot va començar l’any 2005 quan la totpoderosa Endesa Distribución Eléctrica, S.L es disposava a bastir una subestació elèctrica de distribució al nucli de Fonteta amb l’excusa de «donar servei a la demanda creixent als nuclis de la Bisbal i de Forallac, així com a la necessitat de millorar la qualitat del subministrament»

El projecte va esdevenir polèmic des de bon començament ja que els veïns de Forallac van mostrar la seva disconformitat amb la instal·lació al·legant maniobres especulatives al voltant del terreny on s’havia d’instal·lar la subestació i les conseqüències que podia tenir per l’entorn. Es queixaven també de que el projecte no recollia la potència real de la línia elèctrica assegurant que la normativa obligava a ser feta de forma subterrània i de manca d’informació doncs deien que quan en van tenir coneixement ja s’havia el termini d’exposició pública per presentar al·legacions, i es trobava pendent d’aprovació per la Comissió d’Urbanisme de Girona.

Ignorant les queixes dels veïns, l’Ajuntament de Forallac va donar a Endesa llicència d’obres i el projecte va tirar endavant, però un dels propietaris afectats, recolzat per entitats ecologistes de la comarca i representat pel lletrat Eduard de Ribot, va recórrer als tribunals al·legant bàsicament que la subestació s’havia construït en sòl no urbanitzable i sense que s’aprovés un pla especial urbanístic de la zona. Es va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució de l’alcalde concedint la llicència d’obres i un jutjat va decretar l’enderroc de l’obra.

L’elèctrica Endesa però, va promoure un Pla Especial que va ser aprovat per la Generalitat i el 31 d’agost de 2011 i a través d’ell l’Ajuntament de Forallac li va concedir una nova llicència d’obres. Les resolucions van ser recorregudes per les entitats ecologistes i l’any una sentència del TSJC va declarar il·legal la llicència d’obres, sentència que va ser recorreguda per Endesa.

Tot i així i en compliment de la sentència judicial, Endesa va començar a tramitar la llicència d’enderroc i l’ajuntament de Forallac li va atorgar el corresponent permís però supeditat pel Departament d’Empresa i Ocupació a que prèviament a la desconnexió es disposes, en condicions d’entrar en funcionament, d’una subestació de característiques equivalents i ubicada el més a prop possible de l’actual. Segons Endesa la subestació canalitzava el flux elèctric dels municipis de la Bisbal d’Empordà i el seu entorn immediat –a més de Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Corçà i era vital per garantir les puntes de demanda de Palafrugell i la Costa Brava centre durant els mesos d’estiu.

Li hem preguntat al lletrat Eduard de Ribot pel comportament que han tingut les administracions en el afer

 

Tot i que actualment la subestació construïda el 2005 està pràcticament desmantellada, excepte part de la base i de l’estructura de formigó i fonamentació, l’alcalde de Forallac Josep Sala, ha recordat sovint que Endesa es propietària dels terrenys que envolten la subestació i podria aixecar-ne una nova subestació amprant-se en el pla especial urbanístic.

Aquest argument però ha quedat definitivament obsolet després de la sentència en la que el Tribunal Suprem, desestima els recursos de cassació interposats per Endesa i la Generalitat i declara irregular la llicència d’obres que va expedir l’Ajuntament de Forallac, i il·legals tant el Pla Especial aprovat per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat depenent de Territori, com l’autorització del Departament d’Energia del Govern de torn.

Sobre com el llarg procés ha pogut afectar el territori aquesta era la resposta d’Eduard de Ribot

 

La subestació elèctrica de Fonteta ha deixat de ser doncs un malson pels veïns de la zona, i un cop més aquesta extraordinària conquesta de la democràcia liberal que és el Dret Administratiu ha tornat a assenyalar els límits del poder polític enfront els drets del ciutadà.

Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb representants de l’ajuntament de Forallac per tal de conèixer la seva valoració sobre aquesta sentència però a l’hora de tancar aquesta crònica aquesta no ens ha arribat.