Dos dies després d’eleccions i avisats que dintre de 8 setmanes caldrà tornar-hi, avui es obligat parlar d’aquesta formula que diuen que es la menys dolenta per gestionar aquesta nostra societat.
Diumenge nit em vaig estrenar com a comentarista o tertulià dels resultats electorals, bàsicament dels municipals, però també del que passava a l’estat espanyol a les autonòmiques de moltes comunitats.
Compartia el plató amb els presentadors i també amb l’ex-alcalde de Palafrugell Lluis Medir i mentre anaven apareixent els resultats del País Valencià i Mallorca m’entraven calfreds en veure com la dreta i l’extrema dreta son opcions guanyadores a aquestes dues comunitats i també a moltes altres que m’interessen menys.
Es difícil d’entendre societats que son capaces de votar una opció de centre esquerra fa quatre anys i ara una de dreta o extrema dreta, com si allò que en diem principis o ideologia fos un element sense valor en la vida de tantes persones.
Moltes d’aquestes seria impossible fer-les canviar de camiseta futbolística i deixar el blanc pel blaugrana o a la inversa, però en canvi en les comtesses electorals poden passar de POSE a VOX com qui canvia de musica quan va en cotxe.
No soc capaç d’entendre aquets comportaments socials, com tampoc puc ni vull entendre que a molta gent no els sembli important escollir els seus representats de la gestió pública, i optin per l’abstenció, en uns percentatges que freguen la majoria absoluta.
Ens vam dotar d’eines democràtiques aviat farà 50 anys i potser seria hora de repensar algunes de les formules vigents. Potser algú s’hauria d’atrevir a plantejar un mínim del 10% del vot per poder accedir a càrrecs de representació, potser ha de ser el poble qui esculli alcalde en segona volta quan no s’arriba a la majoria absoluta, i fins i tots potser avalaria l’opinió d’un ciutadà d’Ullà que entrevistat diumenge pels reporters de TVCB s’atrevia a dir tot advertint, que malgrat sigui antidemocràtic “No tothom hauria de poder ser alcalde. No, si no mostra consciencia de responsabilitat col·lectiva”
Potser cal donar-hi dues voltes, però no gaires més.
