24.1 C
Pals
Dijous, 3 desembre 2020

Escoles

Escrivim a Ràdio capital per recordar fets del nostre petit lloc sobre la terra, coses bones per recordar i  coses que no ens agraden o no ens semblen justes  per veure si  els responsables miren de fer-les canviar i millorar.
Es per això que avui escric sobre la escola El Carrilet, la arquitectura de la qual sempre  m’ha semblat bonica i adient per un lloc on s’hi reuneixen nens i nenes per socialitzar i aprendre de mica en mica a  fer-se un lloc a la vida i la societat i aprendre també qui son de forma que arribat el moment sàpiguen elegir el camí que mes els agradi d’entre els que els hi son més possibles. I de vegades, com en aquest cas,  escrivim per saber si la informació que ens ha arribat es bona o enganyosa.
Un dia en un dinar una mica multitudinari com eren abans, vaig conèixer un nen de 7 anys, fill d’uns amics  que havien treballat a casa meva quan estavem de grans obres i que també assistien al dinar. Parlant amb el nen l li vaig preguntar a quina escola anava i em va dir al Carrilet; i a quin curs anava i que havia aprè i quan va començar a ana-.hi i algunes coses mes que no recordo. El que si se perquè li ho vaig preguntar més d’una vegada, sempre amb la mateixa resposta, es  si sabia llegir, “no”;
si coneixia les lletres, “algunes”;
si tots els nens estan igual que tu, “si”;
si havia passat de curs, “si”;
que feu tot el dia, “jugar”;
L’any passat tampoc veu aprendre res? “tampoc”
Nomes jugàveu? “si”  nomes jugàvem ;
El nen, posat a prova, no va saber llegir ni escriure lletres ni números.
Vaig abordar un altre família i em varen donar, amb mes vergonya que timidesa, la mateixa resposta pregant-me que no en parles amb ningú.

Es això possible a Palafrugell on conec escoles que funcionen de debò? No hi ha inspectors que controlin fets com aquest? O tot es només una invenció de dues famílies?
Tant debò tingués una resposta

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios