http://ningunoes.blogspot.com/2019/02/green-book.html
Viggo Mortensen i Mahershala Ali protagonitzen la nova pel·lícula de Peter Farrelly, la primera en solitari, ja que fins ara, totes les havia dirigit juntament amb el seu germà Bobby, com Dos tontos muy tontos i Algo paso con Mary. Pels mal pensats, Peter Farrelly ha volgut aclarir que no hi ha cap mal rotllo amb el seu germà, simplement qüestions d’agenda. Green Book suposa un canvi de registre pel director, ja que el to d’aquesta s’allunya completament de la comèdia esbojarrada i escatològica que caracteritza la filmografia dels Farrelly. 
El títol fa referència a la guia The Negro Motorist Green Book, publicada entre 1936-1966, que ajudava als afroamericans de l’època de la segregació, a trobar allotjaments que fossin segurs, així com consells per evitar assalts o informacions sobre els tocs de queda dels diferents estats. Ambientada a principis dels 60, el protagonista és Tony Vallelonga, d’origen italià, que treballa d’agent de seguretat en un club nocturn de Nova York. A causa de la necessitat d’ingressos durant un parell de mesos en què el club estarà tancat, es veu obligat a acceptar l’encàrrec de Don Shirley, un pianista negre de prestigi que contracta els seus serveis per una gira pel sud dels Estats Units. En plena aventura, es trobaran amb el prejudici i l’odi cap a la població afroamericana propi de la zona. Ambdós confiaran en el llibre verd en el recorregut.
Green Book és de les millors pel·lícules de les vuit nominades als Oscars. No inventa res, però està meravellosament escrita i interpretada. La fórmula ja és coneguda, però tot funciona a la perfecció. Green Book et manté tota l’estona amb un somriure a la boca al mateix temps que apel·la a un missatge d’integració. M’ha recordat molt a Paseando a Miss Daisy, però amb els rols invertits, i uns personatges diferents que serveixen per explicar una història diferent.
No vull deixar una línia menys sense parlar dels dos actors, que són els que eleven la pel·lícula: Viggo Mortensen i Mahershala Ali. 
Mortensen interpreta a un home rude d’origen italià, no obertament racista, però amb uns clars prejudicis envers els negres. El fet d’haver de treballar per un negre li provocarà un rebuig al principi, sobretot per la part més de majordom que no pas per la de xofer, però per la seva precària situació econòmica, acceptarà. El personatge de Tony està molt ben escrit i resulta molt real. Es tracta del típic italià de Brooklyn amb una esposa compromesa i un munt de mainada que, en particular, té una afició i una capacitat per menjar enorme. Precisament Mortensen, s’ha engreixat un grapat de quilos per interpretar aquest paper. La seva transformació és molt creïble, així com l’evolució orgànica del personatge que canviarà i reaccionarà davant les injustícies a mesura que vagi coneixent a Don Shrirley. Imprescindible la versió original per apreciar la interpretació integral de l’actor.
Mahershala Ali també està enorme en el paper del músic que s’ha aïllat de la seva comunitat i que observa el món des de la seva torre de marfil. Don Shrirley és negre, però mai s’ha sentit com a tal. Ho exemplifica una de les converses que tenen ambdós personatges quan Tony li diu que ell és més negre que Shirley. Una cosa que ofèn a Shirley de manera majúscula, però que no deixa de tenir un punt de veritat. Shirley és negre, però es comporta com un blanc. És una persona solitària que necessita fer aquest viatge per encaixar en alguna part. En el recorregut viurà en primera persona els efectes de la segregació i l’odi racial. Ali l’interpreta amb una sobrietat i una ànima immensa. 
Tot i que els temes centrals són el racisme i la intolerància, Green Book és una pel·lícula de bon rotllo, alegre i divertida amb uns diàlegs i un guió molt ben fet i unes interpretacions superlatives, que humanitzen els personatges i els perceps reals. La previsibilitat és el de menys perquè t’enamores dels personatges i ens retrotrau a una manera de fer cinema i posada en escena clàssica que ens recorda a pel·lícules com Paseando a Miss Daisy, com dèiem abans, o com Tomates verdes fritos.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte