La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Més de 700 discriminacions lingüístiques els últims cinc anys a les comarques gironines

El nombre de discriminacions lingüístiques a les comarques gironines...

Com afecta el nou pla ferroviari a les comarques gironines?

El nou Pla de serveis ferroviaris presentat per la Generalitat té com a objectiu arribar al milió de desplaçats amb tren cada dia a tot Catalunya l’any 2040. A les comarques gironines, la realitat actual passa pel funcionament molt discutit especialment de la R11, però també de la RG1, la R2 nord o la R1.

Hi ha futur per als joves al camp? El repte del relleu generacional a l’Empordà

Tanquem la sèrie sobre el sector primari amb una pregunta decisiva: qui agafarà el relleu dels pagesos, ramaders i pescadors actuals? Tot i que continuen incorporant-se joves, l'envelliment del sector, les dificultats d'accés a la terra, la rendibilitat i la burocràcia compliquen el relleu generacional. L'Empordà busca fórmules per mantenir viu el seu sector primari.