La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Aquest projecte, - impulsat per un equip d'investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l'assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l'Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola.

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.