La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

De cuidar animals a gestionar registres. Tot el que implica avui portar una explotació ramadera

Continuem la sèrie sobre què implica treballar avui al sector primari. Aquesta segona entrega analitza la realitat de les explotacions ramaderes, sotmeses a controls cada vegada més estrictes en sanitat animal, traçabilitat, benestar animal i medi ambient. Els professionals denuncien que l'acumulació de registres, declaracions i tràmits administratius s'ha convertit en una de les seves principals preocupacions.

La normativa afavoreix les grans explotacions en detriment del petit pagès? El debat sobre el futur de la pagesia catalana

La PAC ha incorporat mesures per reforçar les explotacions petites i mitjanes, però la concentració agrària continua avançant. Menys explotacions, més superfície per titular i una burocràcia cada vegada més complexa alimenten el debat sobre si les normes actuals afavoreixen indirectament les explotacions més grans. Analitzem què diuen les dades i quins factors expliquen aquesta evolució.

Qui gestiona avui el territori? Menys pagesos, més bosc i un nou escenari per als grans incendis

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui: tràmits, costos, normativa i gestió del territori. La primera peça parteix dels incendis de les Gavarres per analitzar com la pèrdua de pagesia, l’augment del bosc i la desaparició del mosaic agroforestal condicionen el risc de grans incendis.

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.