La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El foc de les Gavarres, gairebé 100 anys després del gran foc del 1928

Les Gavarres arrosseguen una llarga memòria de grans incendis. El foc de 1928, amb 1.600 hectàrees cremades, va devastar masos, boscos i patrimoni. Avui, gairebé un segle després, la recurrència del foc reobre el debat sobre la gestió del territori, l’abandonament forestal i el paper clau de pagesos i ramaders.

Augmenten els casos denunciats per LGTBI-fòbia a les comarques gironines

Segons dades de Mossos d’Esquadra presentades a la Radiografia de la LGTBI-Fòbia a Catalunya i estudi de les atencions de la Xarxa SAI LGTBI 2024 , la xifra de denúncies ha passat de les 4 l’any 2018 a les 36 l’any 2024. A comarques gironines durant el 2024 hi va haver 57 víctimes afectades per l’LGTBI-fòbia i 39 persones autores d’aquests fets.

Repunten de nou els casos de gossos amb ferides per la ingesta d’hams abandonats a les platges

Les afectacions poden anar des de lleus ferides a perforacions a diverses parts del sistema digestiu de l'animal. De fet, en alguns casos poden arribar a provocar la mort del gos.

El tancament de comerços històrics al Baix Empordà canvia el paisatge dels municipis

Durant aquests mesos de maig i juny dos comerços històrics més de la comarca se sumen a la llista dels que s’han anat tancant en els darrers anys. Tot i això, el destí d’El Cisne de Platja d’Aro i de la carnisseria Perpiñá de Calonge són del tot diferents.