La collita de bolets al Baix Empordà, un destí incert

Com cada any, els bolets ja surten a la muntanya abans no pas s’esperin a la costa. Els primers a treure el barret són l’ou de reig, el cep i el rossinyol. Les pluges han assegurat la collita a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès. A la costa, la temporada no arriba fins ara l’octubre. Tanmateix, al Baix Empordà, encara roman incert si es compliran els mínims per a la producció d’enguany. Des de Ràdio Capital ens hem posat en contacte amb en Toni Delgado, boletaire, natural d’Albons i membre de l’associació micològica Joaquim Codina de Girona.

 

Els bolets creixen a partir del miceli, una mena de teranyina de filaments microscòpics que està soterrada. Sense un mínim d’aigua, es queda inactiu. A més a més, la terra ha d’estar a uns vint graus perquè el miceli formi el bolet. Quan aquest madura, deixa anar unes espores que en caure a terra formen les hifes. Al seu torn, s’uneixen entre elles i estableixen el miceli. D’això se’n diu el cicle dels fongs. Tanmateix, una ventada violenta, com la de la tramuntana, pot emportar-se les hifes i impedir la creació del nou miceli, trencant el cicle. Per tant, la viabilitat de la collita empordanesa aquest octubre depèn de tres factors: humitat, temperatura i vent.

 

Darrerament, alguns municipis estan imposant restriccions als boletaires. Aquesta necessitat sorgeix no només de l’afectació de la sequera, sinó també de la imprudència o el desconeixement d’alguns aficionats. Hi ha bolets que, tot i ser comestibles, són poc coneguts i acaben aixafats per temor a un enverinament. En Toni Delgado defensa que tots els bolets són importants, siguin aptes o no pel consum humà. Les exposicions de l’associació Joaquim Codina i la seva tasca d’educació a la ciutadania no serien possibles sense aquesta gran varietat de bolets.

 

A Catalunya hi ha milers d’espècies de bolets diferents i encara se’n van trobant més. Tots formen part del nostre patrimoni natural que tenim la responsabilitat de conservar i protegir. S’espera que la collita d’enguany sigui bona, si més no millor que l’anterior, i que els empordanesos puguin anar de cacera. Des de Ràdio Capital i l’associació Joaquim Codina es demana responsabilitat vers el bosc i els bolets, fins i tot els desconeguts.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

Hi ha futur per als joves al camp? El repte del relleu generacional a l’Empordà

Tanquem la sèrie sobre el sector primari amb una pregunta decisiva: qui agafarà el relleu dels pagesos, ramaders i pescadors actuals? Tot i que continuen incorporant-se joves, l'envelliment del sector, les dificultats d'accés a la terra, la rendibilitat i la burocràcia compliquen el relleu generacional. L'Empordà busca fórmules per mantenir viu el seu sector primari.

Els municipis rurals del Baix Empordà acumulen més de 900 establiments turístics

Les poblacions del Baix Empordà que són considerades rurals...

La normativa està ofegant la pesca? El sector denuncia més restriccions, menys captures i una burocràcia creixent

La pesca catalana afronta cada vegada més restriccions, controls i tràmits administratius. La Unió Europea defensa que les limitacions sobre dies de pesca i captures són necessàries per recuperar els recursos marins. El sector, especialment a ports com Palamós, denuncia que la burocràcia i les noves normatives posen en risc la viabilitat de moltes embarcacions i de la pesca tradicional mediterrània.

Què ha cremat realment l’incendi de les Gavarres? Un anàlisi del CREAF revela quin és l’ecosistema més afectat

L’anàlisi del CREAF permet entendre què ha cremat l’incendi de les Gavarres més enllà de les 2.300 hectàrees oficials. Sobre 1.793 hectàrees classificades, el foc ha afectat sobretot alzinars i suredes, que representen el 67% de la superfície estudiada, seguides de pinedes i matollars. La recuperació ecològica serà lenta.