L’Empordà és un dels territoris que més s’han cremat en els darrers 20 anys. Històricament, el territori empordanès ha estat i és un dels punts més vulnerables de Catalunya pel que fa als incendis. La tramuntana és un dels factors que expliquen la vulnerabilitat de les terres empordaneses davant els incendis.
En termes d’incendis, aquest ha estat un estiu complicat a l’Estat Espanyol per la quantitat i virulència dels incendis que han afectat diverses comunitats autònomes, entre elles Galícia, Castella i Lleó o Extremadura. Segons una estimació del Sistema d’Informació Europeu d’Incendis Forestals, enguany a l’estat ja s’han cremat més de 415.000 hectàrees de terreny.
Un terme que els darrers anys s’ha fet popular ha sigut el de “gestió forestal”. Però, què és la gestió forestal? Entenem aquest terme com el conjunt d’accions planificades i sostenibles que es fan en un bosc o en un espai forestal per mantenir-lo sa, productiu i equilibrat. Un dels objectius que busca la gestió forestal és la prevenció d’incendis. Una forma de fer aquesta gestió és mitjançant ramats i pasturatge d’animals com cabres, vaques o rucs.
La comarca del Baix Empordà, tal com passa en d’altres zones del nostre territori, compta amb pagesos i ramaders que advoquen per mantenir nets les zones boscoses dels nostres massisos. Per conèixer la tasca que realitzen, a Ràdio Capital hem visitat a l’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro – Calonge), i a la Judit Nadal, una de les impulsores de Pasturabosc (Gaüses – Vilopriu). Amb els seus ramats de rucs i cabres, respectivament, s’encarreguen de netejar els boscos amb l’objectiu de prevenir els incendis en una terra tant vulnerable com l’Empordà.
“Ens preocupava estar en un municipi en què hi hagués tants incendis”
Al petit poble de Gaüses, al terme municipal de Vilopriu, ens rep la Judit Nadal, fundadora de Pasturabosc, i la seva gossa, la Blaua, per parlar del seu projecte de gestió forestal i formatgeria. Amb unes vistes excepcionals de la plana de l’Empordà, la Judit ens explica la iniciativa que va tenir conjuntament amb en Joan Martí, el seu home, fa més de 10 anys. El 2012, la Judit i en Joan van començar Pasturabosc amb un ramat de 30 cabres de raça rasquera “amb la idea de pasturar boscos i reduir la massa forestal de sotabosc”
Nadal explica que van tenir dos contractes, però que “això no ens permetia viure” ni tampoc “la carn del cabrit, perquè no es guanyen prou diners”. Per aquest motiu van fer un canvi, van adquirir cabres de llet i van obrir la formatgeria que actualment elabora sis tipus de formatge diferents i un iogurt.
La propietària de Pasturabosc admet la preocupació pel fet que Vilopriu és un dels municipis del Baix Empordà que ha patit més incendis, el darrer va ser l’any 2019. Judit Nadal explica així perquè és important la gestió de boscos mitjançant ramats.
Nadal denuncia el fet que no es veu la gestió forestal mitjançant ramats com un servei sinó com un benefici només pel ramader. Així mateix, la ramadera de Gaüses exposa el fet que “els boscos estan abandonats perquè comporten cap ingrés”. Cal recordar que, a Catalunya, més del 70% dels boscos són de propietat privada.
El col·lectiu Ramats de Foc va néixer al Baix Empordà
Ramats de Foc va néixer amb la intenció de promoure l’ús de la ramaderia extensiva com a eina estratègica de gestió forestal sostenible. Es tracta d’una iniciativa de la fundació Pau Costa que compte amb el suport de Bombers i la Generalitat.
La Judit explica que aquest col·lectiu “va néixer a casa” a través d’uns voluntaris del GRAF que van crear la fundació en memòria de Pau Costa, un dels bombers que va morir en l’incendi de l’Horta de Sant Joan. Ramats de Foc va començar amb una prova pilot que van dur a terme tres ramaders del Baix Empordà, entre ells, la Judit.
Els ramaders que estan adherits a aquest col·lectiu, pasturen en zones estratègiques definides per l’administració. A més, les persones que amb els seus ramats fan aquest tipus de gestió treballen en zones amb risc d’incendi definit.
Actualment, hi ha el segell “Ramats de Foc” que reconeix tots aquells productes que es fan a través de la gestió forestal, com els formatges que elabora Pasturabosc.
Els rucs de les Gavarres continuen guanyant-se les garrofes
A les Gavarres i a l’Ardenya, la col·laboració entre l’ADF Gavarres-Marítima i els Rucs de les Gavarres és clau fomentar la prevenció d’incendis i la gestió forestal. L’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres, i en Francesc Cano, membre de l’ADF Gavarres – Marítima, reconeixen que la neteja i preparació dels boscos de cara a l’estiu és clau per poder actuar davant un incendi forestal.
L’Aleix explica que els 13 rucs que pasturen actualment per les Gavarres ho fan en finques on els propietaris els deixen fer. “Cal tenir en compte que el 86% de la superfície d’aquest massís és privada”, apunta Francesc Cano. A l’estiu els rucs no treballen tant, ja que tota la feina la fan durant la resta de mesos de l’any.
Els rucs treballen en 10 hectàrees repartides entre tres cases i dos tancats que són Punts Estratègics de Gestió per als Bombers, ADF i Agents Rurals en el cas que hi hagi un gran incendi. A part de menjar, els rucs trepitgen el terreny i això fa que les herbes i sotabosc no pugui créixer i alimentar un possible incendi. “El què fan els rucs és mantenir aquest sotabosc net durant l’any”, explica Francesc Cano. A més, explica que cal fomentar aquest mosaic forestal, promovent les tasques ramaderes i, també, dels pagesos que cultiven la terra.
La feina de les ADF, a part de col·laborar amb aquest tipus d’iniciatives, és mantenir netes les línies de comunicació, recuperar antics camps que hi havia en els masos i masies que s’han anat abandonant i crear Punts Estratègics de Gestió.
Tant Aleix Monguillot com Francesc Cano reconeixen que la tasca de neteja i preparació del terreny és clau per mantenir un massís com les Gavarres o l’Ardenya. “Si no féssim aquesta tasca, les Gavarres i l’Ardenya serien una selva marítima”, afirma Monguillot. I és que de la neteja que fan les ADF i els Rucs de les Gavarres se’n beneficien tan els propietaris de les finques com els visitants que utilitzen el massís com excursionistes, ciclistes o caçadors de bolets.
