Un any més, i ja en fan nou, la llibreria El Cucut de Torroella convoca a tota la plana major de les lletres catalanes a un berenar literari obert a tothom. Escriptors, editors i públic es reuneixen i conversen entre vols plens de brunyols, tasts de vins de la DO Empordà i altres producte locals o de quilòmetre zero. La iniciativa, no cal dir-ho, és del tot reeixida. Cada dijous Sant, la peregrinació del poble de les lletres fins a la vila del Montgrí esdevé sagrada, i Torroella s’erigeix, per un dia, capital d’una República, la de les lletres, que es rebel·la a la centralitat.

I no us penseu que resulta fàcil, això. Fer de llibreter avui en dia i sobreviure’n és una empresa molt difícil en aquests temps de Netflix i consum immediat, d’obsolescència programada i caducitat fulgurant. Sembla que, avui, els llibres són relegats a la categoria gairebé de relíquia del passat,  objectes d’una altra època en la que la terra girava a velocitat de carro i cavall. Una mica com l’Església, si t’ho mires. És difícil ser llibreter a Barcelona, avui, i ho és més a l’Empordà.

Però difícil no significa impossible, com demostra any rere any la llibreria el Cucut i tantes altres que esquitxen el territori, també al nostre hàbitat natural. I això hem de celebrar-ho. Perquè un país fort i cohesionat és aquell on no només brilla intensament la seva capital, sinó el que teixeix xarxa fent dels seus pobles i ciutats petites nodes d’una mateixa connexió neuronal. Heus ací, la cultura. Heus ací un país.

Celebrem-ho, doncs. Brindem amb vi de la terra pels llibres en general i pels escrits en català en particular. N’hi ha de tot tipus i per a tots els gustos. Tenim motius per estar-ne, d’orgullosos. La terra és generosa, la collita és bona i dona fruits tot l’any. Celebrem-ho, doncs. I cada primavera, en dijous sant, podem fer-ho a Torroella. I que duri. Senyal que som un país que es va fent gran.