http://ningunoes.blogspot.com/2017/10/la-suerte-de-los-logan.html
Steven Soderbergh torna a la direcció i amb un gènere que li és conegut, després de dirigir la trilogia Ocean’s Eleven. La suerte de los Logan és el revers d’aquesta saga, desproveïda de tot el glamur i emmarcada amb uns perdedors de l’Amèrica profunda.
En aquesta ocasió Las Vegas dóna pas a l’Amèrica rural. Els germans Logan són uns fracassats. Jimmy és un miner aturat i Clyde, un veterà de la guerra d’Iraq al qual li falta un braç. Junts planifiquen un pla rebuscat per atracar el circuit de Charlotte Motor Speedway durant una carrera de la NASCAR. Per aconseguir-ho, comptaran amb l’ajuda de la seva germana, una perruquera obsessionada amb els cotxes i un expert en demolicions. 
El repartiment el formen Channing Tatum, completament bolcat en un paper que l’ha dut a engreixar-se 20 quilos, Daniel Craig, Adam Driver, Riley Keough i Katie Holmes. Els actors i actrius estan dirigits magníficament, ja que la bona química es deixa veure de seguida i estan clarament en estat de gràcia. Soderbergh treu un rèdit impressionant de tots ells. 
La suerte de Los Logan funciona com un entreteniment de primera que no està exempt de la marca del director Steven Soderbergh. En qualsevol moment és molt fàcil trobar elements habituals d’altres pel·lícules del realitzador de Magic Mike o ¡El soplón! 
El que més m’ha agradat de la pel·lícula és el guió. La seva estructura, situacions, diàlegs, definició de personatges i la resolució final. Podríem dir que és impecable i encaixa amb el que Soderbergh sap fer molt bé. 
El film excel·leix per la seva falta de pretensions i perquè ha fet una pel·lícula de robatoris que pot gaudir-ne tota la família, gràcies a una equilibrada barreja de gèneres. Comèdia, suspens, atracaments i carreres de cotxes de la NASCAR, els de la pel·lícula Cars, es donen la mà. I encaixa a la perfecció!
En aquesta ocasió, Soderbergh ha tingut una cura especial per uns personatges que posaran a prova els prejudicis que pugui tenir l’espectador cap a ells. El que està clar és que els humanitza molt bé i que, malgrat que és impossible que ens hi sentim identificats, sí que hi tenim empatia, cosa que encara fa que tingui més mèrit. El director no deixa també de fer una fotografia social d’una part dels Estats Units.
La suerte de los Logan no ha de ser en teoria una de les pel·lícules que suposadament hem d’entendre com a més memorables del director, segons un manual de cinema, com podria ser Traffic. Sí que és innegable que és una de les més entretingudes i divertides i jo me l’agafo amb molta més estima, molta més que Traffic o la saga Ocean’s Eleven.

Escrit per - http://www.ningunoesperfecte.cat/

Font - Ningú no és perfecte