L’Empordà, cor de foc i cendra

L’Empordà és un dels territoris de Catalunya que més s’han cremat en els darrers 25 anys. En concret, un 11% dels incendis forestals que s’han produït a terres catalanes des de l’any 1996 i fins al 2023, han estat a territori empordanès, sigui Alt o Baix Empordà. Entre el 1996 i 2023, el 22,4% de la superfície cremada a Catalunya correspon a la zona de l’Empordà. 

Míriam Sangerman, Cap de la Secció de Boscos de Girona del Departament d’Agricultura, assegura que l’Empordà és un territori molt complex pel que fa a incendis, ja que, hi ha molts elements que entren en joc, un d’ells, la tramuntana.

Sangerman explica la diferència principal entre els incendis que es produeixen a l’Alt Empordà i els que es declaren al Baix Empordà. 

 

L’Empordà té 6 perímetres de protecció prioritària (PPP)

Per tal de fer front als incendis en les zones que tenen un alt risc de patir-ne, la Generalitat de Catalunya va dissenyar els perímetres de protecció prioritària. En el conjunt de l’Empordà n’hi ha 6, 4 al Baix i 2 a l’Alt. 

Dins d’aquests PPP, es dissenyen el que s’anomenen plans de prevenció, on s’exposa l’inventari de totes les infraestructures amb les quals es compten, la xarxa de camins per on poden passar els camions de Bombers, els punts on poden agafar aigua els helicòpters i els camions, però no només això, sinó que també s’inclouen les zones que són importants a l’hora que els Bombers puguin dur a terme les tasques d’extinció correctament (s’anomenen punts estratègics de gestió).  

Míriam Sangerman explica quines són les zones empordaneses on hi ha perímetres de protecció prioritària (PPP).

 

Incendi de la Jonquera de l’any 2012

Més d’un 90% de superfície forestal del Baix Empordà és privada

La cap de boscos gironina admet que molta superfície del Baix Empordà és forestal, i d’aquesta, molta és de propietat privada, en concret un 92%.

 

A més, també cal tenir en compte que el Baix Empordà és una comarca influenciada per la tramuntana -tot i que no tant com l’Alt Empordà- la marinada i, a més, cal tenir en compte l’historial d’incendis. 

De fet, el territori empordanès (comptant l’Alt i el Baix) està al TOP 5 de les comarques que més incendis forestals han patit històricament. 

 

Els incendis de l’Empordà que han marcat

Quasi el 22,5% de la superfície cremada de Catalunya pertany a l’Empordà. La terra empordanesa ha sigut escenari d’incendis que han encongit el cor, com el de la Jonquera i Portbou l’any 2012 que va deixar més de 3.500 hectàrees cremades, 4 morts, 24 ferits i cases calcinades. Amb el següent mapa, es poden recordar tots els incendis que ha patit l’Empordà en els últims anys.

El Baix Empordà encara no s’ha recuperat de la sequera 

Les seqüeles que va deixar la sequera patida l’any passat encara es noten a l’Empordà. La sequera va deixar molts arbres i molta vegetació seca, i això fa que el risc que es declari un incendi sigui molt major, perquè la vegetació seca és un tipus de combustible que crema de forma molt ràpida.  

Un dels punts més importants de l’Empordà que arrossega aquests efectes és el Massís de les Gavarres, una zona especialment vulnerable. 

 

La tramuntana és un dels factors que ha més complicat les tasques d’extinció quan hi ha hagut incendis a l’Empordà

El mapa de perill de risc d’incendis, una eina important

És rellevant tenir en compte el mapa de perill de risc d’incendis, que s’actualitza cada dia i que elabora el servei de prevenció d’incendis forestals, un equip on hi ha analistes tècnics que avaluen el risc d’incendi diari a tota Catalunya.

Aquest mapa té cinc nivells -baix, moderat, alt, molt alt i extrem- i per poder adjudicar un tipus de risc o un altre, entren en joc diferents paràmetres com són les dades climàtiques, l’històric d’incendis, la superfície arbrada i l’estat de la vegetació. Aquests paràmetres s’avaluen a escala municipal per poder tenir el màxim d’informació possible. Míriam Sangerman explica que aquest mapa és clau i que condiciona les actuacions que es poden dur a terme. 

 

La gestió forestal d’incendis mitjançant pasturatge és clau

Sangerman ressalta el fet que el pasturatge de vaques, ovelles o cabres també és clau per prevenir els incendis, a banda de les recomanacions conegudes com evitar llençar burilles, i que cal vetllar per protegir el sector primari. “Consumir un xai de KM0 també ajuda a prevenir incendis” assegura Míriam Sangerman. 

 

Ramats de Foc fent gestió forestal | Ramats de Foc

 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

(Galeria d’imatges) 25 anys de Ràdio Capital

Una mirada en imatges als 25 anys de Ràdio Capital: dels inicis experimentals a la consolidació com a mitjà de proximitat al Baix Empordà. Moments clau, persones i projectes que han fet créixer la ràdio amb esforç i vocació. Un recorregut col·lectiu que explica d’on venim i que reforça la voluntat de continuar avançant.

Es compleix un any de l’apagada que va posar en escac el Baix Empordà i tot el país

Un any després de l’apagada del 28 d’abril de 2025, el Baix Empordà recorda una jornada de col·lapse amb afectació generalitzada i recuperació desigual. Municipis com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu van patir incidències en sanitat, comerç, trànsit i telecomunicacions. L’episodi va evidenciar la vulnerabilitat del territori i la dependència crítica dels serveis elèctrics i digitals.

Documents i testimonis que ajuden a contextualitzar els fets que inspiren “Aquella nit al Tiffany’s”

Els documents facilitats per Joan Gasull permeten contextualitzar millor els fets que van inspirar Aquella nit al Tiffany’s, combinant cartes, anotacions i la sentència judicial. Aquest conjunt evidencia el contrast entre la vivència personal i el relat repressiu de l’època, amb una lectura especialment dura i ideologitzada per part de la justícia, que reforça la càrrega dramàtica i històrica dels esdeveniments.
00:18:32

El viatge de la mar al plat: el pas del peix per arribar als restaurants

A Ràdio Capital visitem l’empresa ubicada al polígon industrial d’Esclanyà, Peixos Arnau, una de les encarregades de repartir i distribuir el peix entre els restaurants i establiments de la comarca. Allà l’extreballador de Peixos Arnau i, també, exalcalde de Begur i Esclanyà, Carles Arnau, ha explicat el procediment que segueix el peix des que surt de l’aigua del mar fins a arribar als restauradors de la comarca perquè treballin el producte.