Aquesta setmana hem hagut de reivindicar un any més, el dret a que s’igualin les condicions laborals, professionals y domèstiques de les dones. Que s’acabin les diferències de gènere, tot i volent continuar ser diferents respectant els valors femenins i masculins que existeixen en homes i dones.

Tenim diferents capacitats, dones amb més força física i d’altres amb més força mental, això és indiscutible. Llavors quan parlem que una persona s’ofereix per fer una feina, és sobradament entès que és vàlida tan sigui home com dona. Cadascú coneix les seves capacitats, les aptituds, el caràcter, personalitat, la cultura, la voluntat, el compromís… que fan que cada persona es trobi millor fent una feina o un altra sense discriminació.

En el món de la gastronomia, per sort cada vegada el representen més dones joves, però per culpa d’horaris i condicions irregulars, incompatibles amb la família, fan que amb els anys les dones es vagin apartant de la primera fila de l’alta cuina, per dedicar-se igualment a la gastronomia, però bé com a escriptores, professores, assessores, comunicadores…

Però sobretot les dones que lideren cuines y sales de restaurant, ho han de fer convertint-se amb autònomes i independents amb restaurant i negoci propi per aconseguir aquest dret a la conciliació i a la vida familiar.

També us voldria parlar des de la meva pròpia experiència, que quan una cuina està liderada per dones, es fa molt difícil la introducció a l’equip de la figura masculina. És un problema per mi, doncs professionalment m’interessa tenir un equip equilibrat, precisament perquè tot i demanar igualtat,  l’essència personal de cadascú, sigui home o sigui dona enriqueix un equip.

Com sempre depenem de les dones que arriben abans al podi, perquè facin bandera de les capacitats femenines i obrin camí a les que seguim per agafar relleus, a totes elles, dono les gràcies per aquesta generositat i compromís que ens uneix.