17.1 C
Pals
Divendres, 22 octubre 2021
- Publicitat -

[REPORTATGE] Del Long John a Pacha: mil i una nits de festa al Baix Empordà

Entre 1960 i el 2000, els joves del Baix Empordà omplien les discoteques cada cap de setmana. A Ràdio Capital fem un viatge als locals de la Bisbal i Platja d'Aro a la primera part d'aquest reportatge

Temps de lectura: 6 minuts
- Publicitat -spot_img
spot_img

Concerts en sales petites i escenaris de vint metres, desfilades de moda i concursos de sardanes, cançons ràpides i cançons lentes, primer Aretha Franklin i, després, música màquina. Ritme, festa. Entre el 1960 i el 2000, els joves del Baix Empordà anaven a omplir les discoteques els caps de setmana per trobar-hi tot això i molt més. Avui en dia, però, la majoria d’aquestes sales han anat desapareixent. Què se n’ha fet d’aquelles sales, d’aquells edificis i, en definitiva, d’aquells records creats a la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Begur, Platja d’Aro i tants altres punts de la comarca?

Aquest reportatge està pensat per respondre aquesta pregunta i està dividit en dues parts. Aquesta és la primera, en què parlarem de les discoteques de la Bisbal d’Empordà i Platja d’Aro. La segona part, centrada en Sant Feliu de Guíxols, l’Estartit, Begur i Palafrugell, es publicarà demà.

La Bisbal d’Empordà: Can Met i Long John

Anunci de 1932 publicat a “La Publicitat”, sobre el traspàs de Can Met

A la dècada dels 60 i 70, la Bisbal d’Empordà bullia: tenia tres cinemes (el Mundial, el Foment i l’Olímpia) i dues discoteques, Can Met i el Long John. Can Met era un cafè amb sala de ball que va obrir a principis del segle XIX amb un altre nom, el Cafè de les Delícies. Estava situat al centre neuràlgic del municipi, a l’avinguda de les Voltes, en un local que ara ocupa un supermercat Spar. A Can Met s’hi feien concerts de sardanes, concerts de grups emergents i, sobretot, balls on sonaven totes les novetats musicals del moment.

El negoci va anar passant de propietari en propietari, però no va ser fins als anys 50 que va passar a dir-se Can Met de manera oficial. Després, va tancar finalment les portes el 1985 i ja s’hi va fer un supermercat.

Façana de Can Met, a les Voltes // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – David Quintana)
Anunci de Long John aparegut al Llibre de l’Aplec de la Sardana de 1986

El Long John també va arribar a la Bisbal als anys 60. En aquest cas, estava situat a l’altra banda del carrer, sota les Voltes. Com moltes de les discoteques que anirem veient en el reportatge, tenia diferents espais: una sala amb sofàs a dalt i, a baix, una pista amb un escenari i diferents pòdiums. Aquesta discoteca, també molt estimada pels bisbalencs, va tancar quan el contracte va deixar de renovar-se.

Avui en dia, al lloc on hi havia el Long John hi ha el bar restaurant l’Escut. És precisament en el magatzem de darrere d’aquest local on encara es pot veure clarament com era la discoteca i distingir la zona de ball, la cabina del discjòquei, i la part on hi havia una barra i cadires per seure.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Platja d’Aro: “Las Vegas en petit”

Si hi va haver un lloc que als anys 60, 70 i 80 va esclatar com a nucli de la música, de la vida nocturna i la festa a escala internacional, aquest va ser Platja d’Aro. Alguns cronistes de l’època definien el municipi com “Las Vegas en petit“. Una de les discoteques que va ser clau per donar aquesta imatge va ser Tiffany’s, oberta l’any 1965. Des de concursos de sardanes fins a desfilades de models i festes aquàtiques: Tiffany’s va trencar esquemes i es va convertir en un símbol de modernitat i desinhibició. A més, va ser de les primeres en inaugurar el model de discoteca que coneixem ara, amb sales tancades, llums i música sense parar.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

A la nit de Platja d’Aro s’hi va afegir Pacha, el 1974. Quan va obrir, la marca ja tenia un cert prestigi pels seus dos primers locals a Sitges i Eivissa. Aviat, Pacha va atreure a públic de totes les edats i es va convertir en el centre d’atenció els caps de setmana. Així ho explica Kiko Riera, director de la discoteca quan va obrir, al llibre Nit d’Aro, del periodista Xavier Castillón: “Vam aplicar un estil de discoteca mediterrani i senzill. I quan vam obrir, vam arrasar a Platja d’Aro. Les cues per entrar a Pacha feien un quilòmetre i arribaven fins a Tiffany’s”.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

Malgrat la sofisticació i l’èxit, els problemes van començar aviat en aquest local, que sembla no tenir gaire bona sort. El Pacha de Platja d’Aro va patir un primer incendi l’any 1980, tot i que això no va fer aturar l’activitat. Més de trenta anys després, el 2018, quan la discoteca ja estava tancada, hi va haver un segon incendi i l’edifici va cremar de nou.

Pel que fa al futur del solar de l’antic Pacha, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, ha explicat a Ràdio Capital que no hi ha cap projecte previst. Com que és un solar hoteler amb usos comercials, tal com consta en el POUM, només s’hi podria construir un hotel o restaurant. Jiménez apunta que poc abans de l’esclat de la pandèmia hi havia un projecte sobre la taula, però que finalment s’ha retirat i ha deixat el solar sense cap pla a la vista. De totes maneres, el consistori ha aturat la llicència d’obres fins al març de 2022 per la presència d’un niu de metralladores de la Guerra Civil.

A l’esquerra, Pacha en ple funcionament. A la dreta, el que queda de la discoteca ara.

Aquestes dues només van ser algunes de les moltíssimes discoteques que hi va haver a Platja d’Aro durant aquesta època. De la majoria d’elles, però, tampoc en queda gaire res. Una altra de les més recordades és Paladium (1966), ja que va ser el lloc on es reunien i actuaven més famosos com ara Salomé, Julio Iglesias o Dolly Van Doll. En aquest cas, la discoteca va tancar al 2001 per problemes administratius amb l’Ajuntament i, com que estava molt degradada, va ser enderrocada. El propietari de Paladium i d’altres discoteques com Caroll’s, era Stanley Bouana, considerat “l’impulsor del glamour” a Platja d’Aro.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

El solar de l’antiga discoteca Maddox també està parat, després que les obres del que havia de ser un edifici residencial quedessin aturades. En canvi, la discoteca Kamel, que va obrir al 1978, segueix dempeus. Caracteritzada per la seva forma de piràmide i pels seus canvis de nom, la discoteca va començar anomenant-se New Tiffany’s, després va dir-se Kamel i, finalment, ha acabat amb el nom de Paladium. Això sí, l’any passat l’Ajuntament va modificar el POUM per fer que el solar on està passi a ser d’ús comercial. Això vol dir que, quan els propietaris de Kamel tanquin la discoteca i l’enderroquin, no se n’hi podrà construir una altra de nova.

Galeria: cliqueu en una imatge per ampliar-la

A l’esquerra, la discoteca quan portava el nom de Kamel. A la dreta, l’actual, amb el nom de Paladium.

Aquests són només alguns dels locals i edificis del Baix Empordà que es van omplir de vida -i música- al màxim fa vint, trenta o quaranta anys a la Bisbal i a Platja d’Aro. Demà, a la segona part d’aquest reportatge, continuarem rememorant més discoteques mítiques de Palafrugell, l’Estartit, Begur i Sant Feliu de Guíxols.

Llegeix les altres dues parts del reportatge

[REPORTATGE] De Palm Beach a Xquè: mil i una nits de festa al Baix Empordà

[REPORTATGE] De Roseto a Xarai: més nits de festa al Baix Empordà

- Publicitat -
- Publicitat -

4 COMENTARIS

Comments are closed.

- Publicitat -

Detenen dos homes mentre transportaven 16 kg de marihuana al cotxe de la plantació a Platja d’Aro

Els Mossos i la Policia Local troben 1.000 plantes i intervenen 59 kg de cabdells en una casa de la urbanització Mas Nou
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -