Diumenge passat i capitanejats pel Sr. Miquel Curanta, el grup de col·laboradors que procurem contribuir a ampliar el ventall de veus de Ràdio Capital, vam dinar plegats. I va ser un acte empordanès amb prou suc com per merèixer ser minimament relatat per una servidora en aquestes ones.

En aquell dia del senyor, ens vam aplegar una vintena d’ànimes al restaurant d’Els Metges. No em preguntin on para aquest restaurant, perquè és material classificat, només disponible als arxius de la CIA – Gavarres. El cert és que les carrosseries van ressentir-se’n prou com perquè avui, un dels nobles comensals ens enviés un missatge per whatsapp que deia: “disculpeu, si baixant o pujant dels Metges trobeu abandonades, soles, tristes i fredes la tenalla i les pastilles del fre davanter d’una moto, són les que em van caure a mi amb tant de traqueteig. Pobre bèstia!”

Durant el vermut i el dinar, prenguin bona nota, es van tocar temes tan transcendentals com: l’alimentació dels fills que permet estirades de dos pams en pocs mesos; la política i totes les casuístiques de reparació del món en un minut; la necessitat o no de pavimentar carreteres que no ho estan del nostre entorn; la cuina km. 0 i els recuits de l’àvia; la mai prou valorada variopinta programació teatral de les nostres comarques; les nostres àmplies facilitats de transport públic que meravellen a qualsevol europeu il·lustrat, etc.

I és que units per la capacitat collonadora de la terra, també celebràvem que Ràdio Capital ha guanyat un altre Premi Rahola, el tercer en 4 anys i que, molts hem perdut la fe en moltes coses, ens uneix encara les ganes de millorar el nostre entorn immediat, fer coses plegats, buscar l’excusa de la ràdio per estar a prop de gent trempada d’aquestes terres. També és cert que costa poc fer-ho emparats per un xai guisat amb pèsols i un bon vi com el que es serveix als Metges. Fins aviat!