Una dècada després de Gran Torino, Clint Eastwood torna a dirigir-se a ell mateix a Mula. La pel·lícula es basa en la història real de Leo Sharp, un ancià de 87 anys, veterà de la IIª Guerra Mundial, que va ser arrestat per la DEA, després de passar durant 10 anys, droga de Mèxic als Estats Units. Sense que la investigació periodística servís per omplir tots els forats d’aquesta història, Clint Eastwood i el seu guionista habitual, Nick Schenk, han omplert els buits i porten aquesta curiosa història al terreny de la ficció. El resultat, una delícia, com tot el que filma Eastwood.
Eastwood sempre ens ha entusiasmat com a director i actor. El cert és que la seva edat el limita a papers molt específics, i per aquest motiu ja pràcticament només el veiem darrere la càmera. Mula és una oportunitat magnífica per veure a Eastwood en un paper pràcticament fet a mida. 
A Mula coneixem a Earl, un home de quasi 90 anys, que ha tingut una vida molt plena, però sovint apartat de la seva família. Separat de la seva esposa, amb la qual només va viure durant 10 anys, fruit de la relació van tenir una filla, ara ja gran. El gust d’Earl per les dones i les ganes de passar temps fora de casa, va desembocar en la separació. La relació amb la filla tampoc és bona, ja que aquest sempre va posar les relacions familiars en terme secundari. L’única que estat encara un pont entre Earl i la seva família ha estat la seva neta, que ha mantingut el contacte amb ell quan la resta l’havia trencat. El cas és que el negoci de flors d’Earl se n’ha anat a l’aigua per no poder competir amb internet. Com qui no vol la cosa, accepta una feina senzilla, de fet, el que ha fet tota la vida, anar d’un lloc a l’altre amb la seva furgoneta, transportant mercaderia. Earl és una persona eficaç que passa desapercebuda de qualsevol control antidrogues, així que, com aquell qui no vol la cosa, es converteix en la millor mula del càrtel.
La direcció és clàssica, essent molt fàcil d’identificar pel ritme, retrat de personatges, plànols i música que es tracta d’una pel·lícula d’Eastwood. El personatge d’Earl està ple de la saviesa que aporta l’edat, però que per no saber canviar, continua ficant la pota en les qüestions més importants. Earl és un personatge molt ben definit amb unes línies de diàleg molt naturals i enginyoses. No deixa de ser curiós també com mostra el xoc cultural d’un texà de tota la vida, amb els seus defectes i creences, contraposat amb la societat moderna. En ocasions, Eastwood sembla mostrar-se a ell mateix i a fer autocrítica. 
Amb aquesta pel·lícula Eastwood no busca transcendir, això ja ho ha fet. I en aquest moment de la seva carrera, es pot permetre el luxe d’explicar i fer el que li doni la gana. A vegades dona la sensació que s’homenatja a ell mateix en aquesta pel·lícula que no deixa de ser un producte molt personal com a cineasta. No li falta tampoc a la pel·lícula transmetre emotivitat, com ja ha demostrat saber fer un munt de vegades, per més lleugera que es pugui percebre Mula
Completen el repartiment en papers secundaris Bradley Cooper, Michael Peña, Taissa Farmiga, Lawrence Fishburne, Andy García, Dianne Wiest i una de les filles de l’actor, Allison Eastwood.
Mula és una pel·lícula formalment impecable i entretinguda, amb encertats moments d’humor, que ens explica una història petita que es pren el temps necessari per fer un retrat encertat del protagonista principal i el seu entorn. Tot i fugir encertadament de la grandiloqüència, Mula està a l’altura de la grandesa del seu director i protagonista, Clint Eastwood, ja un mite.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.