En 7 anys de manifestacions en les que no s’ha cremat ni una sola paperera, han hagut de ser els cossos i forces de seguretat de l’Estat els que trenquin aquesta dinàmica.

I tal i com hem fet aquí durant 7 anys, a les provocacions responem amb somriures, a les detencions amb plantades pacífiques i als cops de porra amb indignació. I davant la imatge repressiva d’ahir, al Supermatí volem respondre amb el que millor combat la repressió i la força: La poesia

I abans d’entrar en matèria, vull agrair a l’amic Carles Davó, que li ha posat veu a aquesta Oda a Espanya que va escriure Joan Maragall el 1898. Talment com si fos avui.