Els germans Júlia Serrasolsas i Pau Serrasolsas van ser els protagonistes del Festival Portablau aquest divendres 2 d’agost. Els barcelonins estan de gira presentant el seu nou àlbum “Vida meva”.
El concert no va començar gaire bé. La previsió meteorològica no era gaire favorable i van tocar “De tot el món”, una de les seves cançons més conegudes, i després van haver de parar. Amb seny i serenitat la Júlia va informar que havien de deixar de tocar una estona perquè hi havia material electrònic i podia ser perillós.
Per sort, la tramuntana va fer la seva feina i es va emportar la pluja cap a un altre lloc i els germans Serrasolsas van poder continuar amb el seu espectacle.
L’ambient no era gaire jove, però eren molt animats tot i estar asseguts. Els cantants ajudaven a animar la festa, però remarcaven que estaven molt contents de poder tocar en un espai més tranquil perquè així podien tocar cançons molt maques i més calmades, que no podrien tocar en una Festa Major.
Ginestà va apostar per una cromàtica de contrastos amb el negre i el blanc. La Júlia portava un top negre i uns pantalons blancs. En canvi, el Pau portava una camisa blanca i uns pantalons negres. La seva coreografia no era gaire atrevida, però es combinaven a la perfecció per transmetre aquesta connexió fraternal que posseeixen.
Van sonar cançons com amor incondicional, estimar-te com la terra, L’Eva i la Jana… Una de les cançons més importants del festival va ser Mama. Els germans explicaven que cada vegada que la cantaven pujava la seva mare a l’escenari, però que avui no havia pogut venir i que igualment li dedicaven a la Glòria, una dona que sí que estava present i que els havia cuidat des de petits.
Tanquen el concert amb La meva sort, una de les cançons del seu últim disc, i sense pensar-s’ho dues vegades, tot el públic s’aixeca a donar-ho tot.
Gràcies, Júlia i Pau, per la vostra tendresa, sou la nostra sort.
La nit prometia. El festival Riures de Calonge i Sant Antoni ja s’havia estrenat a primera hora del vespre amb Fel Faixedas i Carles Xurigera, amb gairebé tots els seients del Collet ocupats. Però la nit del festival culminava amb l’espectacle ‘Dos que improvisen’ amb Judit Martin i Jordi Soriano, que també estava gairebé del tot ple.
Abans de començar, i en un ambient distès i relaxat, tots dos artistes van voltar pel públic amb bolígrafs, paperets i una urna. No, no era per fer un referèndum, sinó que la intenció era demanar-nos que escrivíssim una frase. Aquelles paraules havien de servir per configurar el show que estàvem a punt de veure. I ben al contrari del què es pot pensar, la imaginació del públic va ser del tot curiosa.
Dos quarts d’onze i tots dos improvisadors surten dalt l’escenari. Primera improvisació amb dos paperets de la mateixa urna que instants abans s’ha anat omplint amb les paraules del públic de Sant Antoni. La sorra al cul i “uns collonets de vellut” són el que marquen aquesta primera improvisació on Judit Martin i Jordi Soriano són els espies més peculiars de les pel·lícules de baix pressupost. El que sí que és del tot segur és que ja tenen el públic a la butxaca.
En els següents esquetxos van sortint més paperets amb temes tan rellevants com “pintar la façana”, “qui dia passa any empeny” o “l’Alfonso té un cotxe de color burdeos”. Complicat d’improvisar? Per la Judit Martin i en Jordi Soriano no hi ha problema, ans al contrari. L’espectacle, a més, no es produeix únicament dalt l’escenari. “Al final no som únicament dos que improvisen, sinó que en som tres”, apunta Martin fent referència a una de les companyes de la taula de so que acompanya totes les improvisacions de manera magistral.
I aquest espectacle, com es pot entreveure, no tindria sentit sense el públic, que no va parar de riure durant tota l’hora i mitja que es va allargar la improvisació. A més, cal aplaudir els quatre valents que en diferents moments van pujar dalt l’escenari que van formar part, en certa manera, de la improvisació de tots dos actors.
Abans de començar, en una conversa amb Judit Martin i Jordi Soriano, vam parlar de la salut de l’humor en català. Tots dos van coincidir a dir que durant els últims anys està agafant força i, sobretot, en formats com la improvisació. A aquesta valoració cal afegir-li el fet que gran part de les entrades pel festival Riures d’aquest cap de setmana a Calonge i Sant Antoni estiguin esgotades. Per això, vull deixar això apuntat: la salut de l’humor en català és boníssima i espero que ho continuï sent en els propers anys. De ben segur que amb festivals com el que s’està fent durant tot aquest cap de setmana a Calonge i Sant Antoni podrem gaudir-ne durant molts anys.
I amb l’espectacle acabat i deixant enrere el Collet no puc evitar pensar “Ai, quin riure”, una frase que m’ha acompanyat durant tota la nit.
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha contractat la redacció d’un avantprojecte i estudi estructural per a l’edifici del Cinema Montgrí i la Sala. L’objectiu és determinar les actuacions necessàries per a la seva millora i rehabilitació integral. Construït l’any 1925 i inaugurat el 1928 en estil “art déco”, és un dels edificis més singulars del patrimoni municipal i està catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Amb aquest projecte, l’Ajuntament vol consolidar i posar en valor els elements arquitectònics més destacats, així com garantir la seva estabilitat estructural i funcionalitat d’acord amb els usos actuals. L’estudi servirà de base per a la redacció del projecte de rehabilitació integral, que també tindrà en compte l’actualització de l’equipament als nous estàndards de seguretat.
La regidora de Cultura i Patrimoni, Anna Company, destaca la importància de preservar aquest edifici emblemàtic: “Qualsevol actuació ha de ser feta amb rigor i respecte envers l’estil original. Hem de preservar el nostre patrimoni i mantenir l’experiència única de gaudir del cinema en una sala que forma part de la nostra història recent, de la qual en resten poques al país. És una oportunitat per revitalitzar aquest espai i assegurar-ne la seva pervivència per a les futures generacions”.
El Cinema Montgrí va ser construït per Josep Capellà, un torroellenc que va fer fortuna a Cuba, i dissenyat per l’arquitecte Emili Blanc, de Girona. Capellà va adquirir la Casa Llobregat, una antiga casa benestant, la va enderrocar i en el solar va construir-hi el cinema, que es va inaugurar per la festa major de 1928.
Tot l’edifici es va projectar amb criteris de funcionalitat i tècniques constructives avançades per a l’època, com l’ús de perfils d’acer en l’estructura. Inicialment, el cinema també incloïa un teatre, cafè, sala de balls i concerts, i un jardí, esdevenint un espai d’esbarjo complet. La Sala va ser inaugurada un any més tard.
Cal destacar la construcció acurada dels sostres, amb bigues i revoltons, i les escales amb voltes a la catalana, que reflecteixen l’habilitat dels paletes torroellencs. El 1956, el cinema es va adaptar per incorporar una pantalla gran de cinemascop, una tècnica que allarga les imatges transversalment per aconseguir un efecte visual espectacular.
L’any 1985, l’Ajuntament va adquirir l’edifici per evitar el seu tancament i garantir la continuïtat de l’activitat. Es va fer una renovació mínima, amb pintura i noves butaques, però sense modificar elements essencials. Posteriorment, entre 2007 i 2009, es van restaurar les façanes en el marc de la campanya de rehabilitació del nucli antic “Fem més bella Torroella”, retornant a l’edifici els colors originals.
El 2009 es va dur a terme una important intervenció que va permetre arranjar les teulades, instal·lar un nou terra de fusta a la platea i renovar les butaques, millorant considerablement les condicions de seguretat contra incendis. Des d’aleshores, s’hi han anat fent intervencions, com la reparació d’humitats, renovació de les finestres del primer pis i repintat de la façana principal. Ara es planteja una reforma integral per millorar l’ús de l’edifici i donar-li la rellevància que mereix.
Els Bombers de la Generalitat, amb 5 dotacions, estan treballant per apagar un incendi que s’ha declarat aquesta tarda en un habitatge del carrer de Mar de Torroella de Montgrí. L’avís al SEM s’ha rebut a les 19:49 h.
L’incendi està afectant la planta baixa de l’habitatge i el Servei d’Emergències Mèdiques ha atès quatre persones.
A Torroella de Montgrí (avís 19.49h @112), treballem en un incendi d’un habitatge unifamiliar al c/de Mar. El foc ha afectat la planta baixa i el pati interior, i ha arribat fum a la planta superior i l’edifici adjacent. @Semgencat ha atès els inquilins.
Baix Empordà és sinònim de terra de castells. Els més coneguts són el castell del Montgrí i el castell de la Bisbal d’Empordà, però la comarca és plena de castells i ruïnes d’antics castells que anirem descobrint a poc a poc en aquesta sèrie d’articles. En total, a la comarca del Baix Empordà hi ha més de 30 castells.
En aquest primer article parlarem dels castells més coneguts de la comarca com el de Calonge, la Bisbal d’Empordà o Púbol.
Perquè els pugueu visitar o localitzar tots, al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els castells senyalitzats.
Castell del Montgrí
Es troba al cim de la muntanya del Montgrí (315m), al municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit, i dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. També s’anomena Castell de Santa Caterina. Va ser construït entre els segles XVIII i XIV, entre els anys 1294 i 1301.
Es tracta d’un edifici rectangular amb torres rodones i murs emmerletats. És de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques. L’interior és buit perquè mai es va acabar de construir.
L’origen de la construcció del Castell del Montgrí rau en la rivalitat entre el rei Jaume II i els comtes d’Empúries.
El Castell del Montgrí està construït al bell mig del cim del Montgrí, presidint unes espectaculars vistes de tota la plana de l’Empordà. Pujar al Montgrí a visitar el castell i el massís és una de les activitats de senderisme més típiques del Baix Empordà.
Castell del Montgrí al cim del massís
Castell de la Bisbal d’Empordà
Es tracta d’un Castell-Palau situat al nucli antic de la capital baixempordanesa. Havia servit de residència i palau episcopal dels bisbes de Girona, que en aquells moments eren els senyors de la ciutat. A part de castell, també havia servit de presó.
Va ser construït al llarg del segle XII i és un dels pocs exemples de l’arquitectura romànica civil que es conserven al Principat actualment.
De planta rectangular i finestres renaixentistes, ha sigut modificat diverses vegades i és el monument que més sobresurt en la vista general del municipi.
Castell-Palau de la Bisbal
Castell de Finestres – Ultramort
El Castell de Finestres, a Ultramort és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Parlem d’una gran masia que va ser construïda sobre les restes de l’antic castell de Gleu.
El de Finestres, és un castell que està documentat des de l’any 1123 quan es parlava d’una fortalesa en el lloc actual del castell.
Ara és un casal dels segles XVI i XVII on hi ha la base d’una antiga torre de defensa quadrada, molt difícil d’apreciar pels visitants.
El Castell de Finestres al municipi de Ultramort
Castell d’Albons
El Castell d’Albons és la principal edificació civil del poble baixempordanès. Des dels anys 80, es va convertir el castell en diversos habitatges del poble, tot respectant la seva estructura.
Està documentat des de l’any 1170. Anys més tard, el 1311 el rei Jaume II el va vendre al comte d’Empúries, que va fer fortificar el poble. Actualment, és un edifici de gran casal amb dos pisos, fruit de les modificacions que ha anat patint al llarg dels segles.
Igual que el Castell de Finestres d’Ultramort, el d’Albons està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell d’Albons situat a la Plaça del Poble
Castell de Begur
El Castell de Begur és d’origen medieval i està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es troba localitzat a la part més alta de la població i està documentat des de l’any 1019.
És d’origen medieval i el primer senyor feudal que es coneix va ser Arnust de Begur. El 1607, els propietaris del castell el van vendre a l’Ajuntament del municipi. L’última destrucció que ha patit el castell va ser l’any 1810 durant les guerres napoleòniques.
Del castell, només en queda una gran torre mig destruïda i els merlets.
El Castell de Begur, la part més alta del municipi
Castell de Calonge
El Castell de la vila de Calonge es va començar a construir durant el segle VIII, passant a ser una de les principals fortaleses del Baix Empordà. Es troba a la part del nucli antic del municipi. L’ordre de construcció la van donar els comtes de Girona per vigilar les ràtzies sarraïnes.
La part més antiga es correspon amb la torre gran, una construcció de planta quadrada, amb uns murs d’un metre de gruix, oberts amb diverses sageteres.
El segle XIII és l’època de màxima esplendor del castell. Actualment, el castell de Calonge és propietat de la Generalitat de Catalunya i no és obert al públic, només es poden visitar el pati d’armes i els jardins.
L’edifici calongí ha estat testimoni d’importants esdeveniments com ara la guerra de remences, que va causar un dels incendis més grans que ha patit el castell.
Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Part davantera del Castell de Calonge
Castell de Castell d’Aro
També anomenat Castell de Benedormiens, es localitza al bell mig del poble de Castell d’Aro al costat de l’església de Castell d’Aro. Ha patit nombroses restauracions que han alterat notablement la seva fesomia originària. Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Va ser documentat per primera vegada l’any 1041 i majoritàriament es tracta d’un edifici medieval. La part més antiga es conserva adossada al costat est, situat al costat de l’església, i a l’oest.
Igual que el Castell de Calonge, va ser cremat durant la revolta dels remences i va patir importants destrosses. Al llarg del segle XVII, va deixar de pertànyer al monestir de Santa Feliu de Guíxols i va passar a ser centre de la batllia de la Vall d’Aro.
Castell de Castell d’Aro o Benedormiens
Castell de Púbol
Es tracta d’un castell d’estil gòtico-renaixentista i el seu origen es remunta al segle XI. Està situat a la part més alta del nucli de Púbol juntament amb l’església. La façana principal és la més gran, i presenta com a elements remarcables el portal d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i les finestres d’origen gòtic del pis principal.
El castell es va bastir entorn del 1420, en temps dels senyors de Púbol, anomenats Cervera. És format per tres ales o cossos que formen un petit pati trapezial.
El Castell de Púbol és conegut per ser el regal que l’artista Salvador Dalí va fer a la seva esposa i musa Gala. Per això, el Castell de Púbol es coneix com a Castell Gala Dalí.
Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Castell Gala Dalí de Púbol
Castell de Cap-Roig
Situat a Calella de Palafrugell, al terme municipal de Palafrugell, el Castell de Cap-Roig també és conegut com a Castell del Rus, per la nacionalitat del seu promotor. Està situat al costat dels jardins botànics de Cap-Roig.
Es tracta d’un edifici residencial d’origen medieval amb torres emmerletades, edificat a partir de l’any 1929, amb elements gòtics i antics aprofitats en l’obra. Està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Els promotors del Castell de Cap-Roig van ser el rus Nicolau Woevodsky, un coronel exiliat de Rússia arran de la revolució del 1917, i la seva dona, Dorotea Webster. L’any 1927 aquest matrimoni va adquirir els terrenys i les obres es varen iniciar l’any 1929.
Avui en dia, el castell i el conjunt de Cap-Roig és gestionat per la Fundació “la Caixa”. A l’esplanada del castell s’hi celebra cada estiu el Festival Cap Roig.
El Castell Cap-Roig a Calella de Palafrugell
Castell de Bellcaire d’Empordà
El Castell-Palau de Bellcaire d’Empordà va ser construït pels volts del segle XIII i és d’estil gòtic canònic. Va ser documentat l’any 1289 i es va construir amb motiu de defensa per les lluites i discòrdies entre el comte d’Empúries Ponç V i el rei Jaume II. Va ser la residència de Ponç V.
Es troba a la part alta del nucli de Bellcaire i està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. És un edifici de planta quadrada amb pati central i un recinte exterior de murs atalussats, paral·lels a l’edifici, amb sis torres de planta circular.
Actualment, el castell és la seu de l’Ajuntament de Bellcaire i a la Capella de Santa Maria s’hi realitzen actes públics i culturals. A més, la sala major és utilitzada com a església parroquial.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.