El Baix Empordà millora els seus indicadors socioeconòmics

Per
Redacció
-
privat:-sant-feliu-de-guixols-preveu-una-temporada-turistica-amb-ocupacions-d’abans-de-la-pandemia

Els principals indicadors socioeconòmics del Baix Empordà han experimentat una millora notable en els darrers tres anys, segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Aquesta evolució es veu reflectida en l’augment de la renda per càpita i la reducció de la taxa d’atur a la comarca.

Els municipis que més han crescut en termes de renda, reducció de l’atur i augment d’empreses són Palafrugell, Santa Cristina d’Aro i Begur. Palafrugell destaca amb un augment de la renda per càpita del 12%, una reducció de l’atur de 3 punts percentuals i un increment del nombre d’empreses del 12%. Santa Cristina d’Aro també ha tingut un creixement significatiu en tots els indicadors, especialment en la renda i l’augment d’empreses.

D’altra banda, Verges és el municipi que més ha retrocedit, amb una disminució del 5% en la renda per càpita i un increment de la taxa d’atur d’1 punt percentual. Tot i la estabilitat en el nombre d’empreses, aquests indicadors mostren que Verges encara afronta desafiaments socioeconòmics importants.

Renda Mitjana
La renda mitjana anual al Baix Empordà ha passat de 22.000 euros el 2021 a 24.000 euros el 2023, registrant un increment del 9%. Palafrugell és el municipi que més ha destacat en aquest aspecte, amb un augment considerable del 12%, situant-se per sobre de la mitjana comarcal. Aquest creixement contrasta amb la situació a Verges, on la renda mitjana ha disminuït un 5%, passant de 20.500 euros a 19.475 euros.

A Torroella de Montgrí, la renda mitjana ha crescut un 7%, mentre que a La Bisbal d’Empordà l’augment ha estat del 6%. Pals ha mantingut una certa estabilitat amb un lleuger increment del 3%, i Begur ha experimentat un notable augment del 8%. Palamós ha vist un creixement del 5% en la seva renda per càpita, mentre que Sant Feliu de Guíxols ha registrat un increment del 6%. Castell-Platja d’Aro ha augmentat un 7%, i Calonge i Sant Antoni han tingut un creixement del 4%. Santa Cristina d’Aro ha vist una millora significativa del 9%.

Taxa d’Atur
La taxa d’atur al Baix Empordà ha disminuït de manera notable, baixant del 8% el 2021 al 6% el 2023. Palafrugell ha liderat aquesta reducció amb una caiguda de 3 punts percentuals. Per contra, Verges ha experimentat un lleuger increment de 1 punt percentual en la taxa d’atur.

Torroella de Montgrí i La Bisbal d’Empordà han contribuït positivament a la mitjana comarcal amb una reducció de 2 punts percentuals cadascuna. Pals ha registrat una disminució lleu d’1 punt percentual, i Begur ha vist una caiguda de 1.5 punts percentuals. Palamós ha mantingut una estabilitat en la seva taxa d’atur, mentre que Sant Feliu de Guíxols ha experimentat una reducció d’1 punt percentual. Castell-Platja d’Aro ha disminuït la seva taxa d’atur en 1.5 punts percentuals, i Calonge i Sant Antoni han vist una lleugera reducció de 0.5 punts percentuals. Finalment, Santa Cristina d’Aro ha registrat una notable reducció de 2 punts percentuals.

Creixement Empresarial
El nombre d’empreses actives al Baix Empordà ha augmentat un 10% des del 2020. Palafrugell ha estat un dels municipis més dinàmics en aquest aspecte, amb un increment del 12% en el nombre d’empreses. Verges, en canvi, ha mostrat estabilitat amb un lleu augment del 2%.

Torroella de Montgrí ha experimentat un creixement del 8%, mentre que La Bisbal d’Empordà ha vist un augment del 7%. Pals ha registrat un creixement del 5%, i Begur ha destacat amb un augment notable del 9%. Palamós ha experimentat un increment del 6% en el nombre d’empreses actives, mentre que Sant Feliu de Guíxols ha registrat un augment del 7%. Castell-Platja d’Aro ha vist un creixement del 8%, i Calonge i Sant Antoni han tingut un augment del 5%. Finalment, Santa Cristina d’Aro ha experimentat un increment del 9%.

Supermatí – 27 juny 2024

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 27 juny 2024
Loading
/

La Cursa de Cambrers de Begur ret homenatge als treballadors de la restauració

Per
Redacció
-
privat:-els-millors-cambrers-i-cambreres,-en-joc-a-begur!
Privat: Els millors cambrers i cambreres, en joc a Begur!

Coincidint amb la Festa Major de Sant Pere de Begur, l’Associació de Comerç i Turisme de Begur (ACiT) organitza la vuitena edició de la Cursa de Cambrers. Aquest esdeveniment, que té lloc al carrer Sant Pere, és un homenatge als cambrers i cambreres del municipi. La cursa se celebrarà el dissabte 29 de juny a partir de les 10 h del matí.

Les inscripcions es poden fer al restaurant Carbó Begur, situat al carrer Ventura Sabater, 1, i també trucant al 872 26 53 63. Els participants han de portar la seva pròpia safata i vestir una samarreta que identifiqui el local pel qual competeixen. Hi haurà premis per als guanyadors.

Després de la jornada de competició, la festa continuarà a la nit amb la “Festa dels i les Cambreres a la Lluna”, a partir de les 23.30 h, amb l’actuació d’un DJ. Els participants en la cursa gaudiran d’una consumició de cervesa gratuïta.

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí aprova en el ple la declaració de la Casa Masó com a Bé Cultural d’Interès Local

Per
Carla Saló Pujol
-

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí va aprovar, en el darrer ple, la inclusió de la Casa Masó -antiga presó i seu de la Policia Local- en el catàleg patrimonial municipal com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

El ple ha aprovat l’expedient de declaració, actualment en exposició pública, per l’elevat valor patrimonial de l’immoble, destacant la importància de conservar els elements decoratius i estructurals característics de l’obra de l’arquitecte gironí Rafael Masó.

L’edifici, construït l’any 1931 i ampliat el 1978, es va projectar dins el context històric i arquitectònic del Noucentisme, un moviment cultural que va buscar regenerar estèticament i moralment Catalunya mitjançant l’ordre, la claredat i la funcionalitat.

La regidora de Patrimoni, Anna Company, explica que la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) es promou pel gran valor cultural i social de l’edifici, ja que la seva tipologia és molt singular i no es coneixen altres exemples de presons i albergs per a pobres construïts en aquella època. Això el converteix en una peça clau per explicar l’impacte de l’arquitectura noucentista en la construcció d’equipaments civils i en les polítiques d’habitatge social del moment. Aquesta dualitat d’ús reforça el seu valor com a testimoni de les pràctiques socials i culturals de l’època. La regidora també recorda que és l’únic exemple conegut d’un edifici de nova planta dissenyat per Masó a Torroella.

Begur adjudica les obres d’equipaments de la Font del Baix per més de 6 milions d’euros

Per
Redacció
-
privat:-adjudicat-el-contracte-d’obres-del-projecte-d’equipaments-de-la-font-de-baix
Privat: Adjudicat el contracte d’obres del projecte d’equipaments de la Font de Baix

L’Ajuntament de Begur ha adjudicat, en la sessió plenària del mes de juny, el contracte per a l’execució del projecte arquitectònic del sector d’equipaments de la Font de Baix a l’empresa Rubau Tarrés Sau. El pressupost de les obres és de 6.216.147,74 euros i es preveu que es completin en un termini de 21 mesos.

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, ha expressat la seva satisfacció amb l’adjudicació del projecte, considerant-lo essencial per al desenvolupament del municipi. “Amb aquests nous equipaments, millorarem significativament els serveis que oferim als nostres ciutadans, especialment en àmbits com la salut, la seguretat i els serveis socials. Estem compromesos a fer realitat aquesta iniciativa el més aviat possible”, ha afirmat.

Selva ha destacat la importància del projecte per a la comunitat, explicant que representa un salt qualitatiu per a Begur. “Ens permetrà oferir espais moderns i funcionals que atendran les necessitats de la població. Estem treballant intensament per assegurar que les obres es completin dins del termini establert i amb els més alts estàndards de qualitat”, ha afegit.

El pla del sector d’equipaments de la Font de Baix, impulsat per l’Ajuntament de Begur, inclou la construcció de diversos serveis clau per al municipi, com un consultori mèdic local, una àrea d’atenció al públic de la Regidoria de Serveis Socials, dependències de la Policia Local i Protecció Civil, un aparcament públic de rotació i per a residents, i diversos espais públics exteriors.

L’església de Verges tindrà el vitrall que Rafael Masó va dissenyar el 1925

Per
Redacció
-
esglesia parroquial de verges
esglesia parroquial de verges

El pròxim dia 29 de juny, diada de Sant Pere, es presentarà a la Sala Polivalent de Verges a les 11 hores el projecte per realitzar un vitrall dedicat a Sant Pere Apòstol, dissenyat per Rafael Masó però mai realitzat.

Després de la presentació, es farà una visita a l’església de Verges per veure el finestral de la nau on es col·locarà el vitrall i les altres intervencions que Masó va fer-hi el 1925. El grup promotor té la intenció de fer coincidir la col·locació del vitrall amb el centenari de la remodelació de Masó el 2025.

El projecte està coordinat per l’historiador Salvador Vega, la filòloga Marta Geli i la historiadora de l’art Clara Silvestre, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Verges, la parròquia de Verges, el Bisbat, el taller de vitralls Can Pinyonaire i la Fundació Rafael Masó.

A l’exposició “Una llum noucentista: els vitralls de Masó” celebrada a la Casa Masó el 2022, la historiadora de l’art Núria Gil va revelar que en el projecte de Masó per a la remodelació de l’església de Sant Julià i Santa Bassilissa de Verges (1924-1925) hi ha tres dibuixos de vitralls no realitzats per als finestrals laterals de la nau. Un representa Sant Joan Baptista, i els altres dos, Sant Pere. Un dels dedicats a Sant Pere és una pintura a mida real del vitrall, cosa que permet conèixer els colors dels vidres i la composició prevista per l’arquitecte. Aquesta pintura, coneguda com a cartró, és el model a escala real que l’artista lliura al vitraller per a la realització del vitrall emplomat. A partir d’aquest cartró, la vitrallera Anna Santolària, del taller de vitralls Can Pinyonaire de Girona, ha elaborat una proposta de com seria el vitrall final. El cartró va ser donat per Nausica Masó, neta de l’arquitecte, a la Fundació Rafael Masó.

Amb aquest acte de presentació, els promotors volen donar a conèixer el projecte, fomentar el coneixement de l’obra de Masó a l’església de Verges i trobar el finançament necessari per fer realitat el vitrall de Sant Pere. Masó va dissenyar molts vitralls al llarg de la seva carrera, però els de l’església de Verges semblen ser els únics per a un edifici religiós. Dels tres vitralls projectats, només es va realitzar la gran rosassa de la façana, dedicada a la Santíssima Trinitat. A més dels vitralls, Masó va reformar i restaurar l’interior de l’església amb esgrafiats que decoren les arestes de les voltes i altres elements ornamentals en pedra i ceràmica.

1...1.1581.1591.160...6.962Pàgina 1.159 de 6.962