Entrevista a Sílvia Soler i Xavier Bosch – Sant Jordi 2024

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Entrevista a Sílvia Soler i Xavier Bosch - Sant Jordi 2024
Loading
/

La Sílvia Soler i en Xavier Bosch van ser a Calonge el divendres 19 d’abril escalfant motors de abans de Sant Jordi. Amb ells hem parlat de les seves darreres novel·les i de com viuen la Diada de Sant Jordi.

Sílvia Soler va publicar el seu darrer llibre «Estimada Gris» el setembre de 2023 i per tant, per és el primer Sant Jordi d’aquesta novel·la. Pel que fa a en Xavier Bosch, el seu darrer llibre «32 de març» just fa un any que va veure la llum i ja està treballant en una propera novel·la.

Entrevista a Laura Fa i Marta Pontnou – Sant Jordi 2024

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Entrevista a Laura Fa i Marta Pontnou - Sant Jordi 2024
Loading
/
«Els pecats de la xona i tot allò que la Moreneta ens perdona» és el llibre que van escriure Laura Fa i Marta Pontnou a quatre mans en el qual han volgut parlar de feminisme des de l’humor i l’alegria.
En aquesta entrevista repassem temes que tracten en el llibre com les amigues flotador, la desconstrucció dels homes i de perquè les dones tendim a demanar perdó constantment.

Clàudia Crehuet: «Amb la trobada d’autocaravanes volem promocionar el nostre entorn natural»

Aquest cap de setmana Santa Cristina d’Aro acull una trobada d’autocaravanes. L’objectiu és donar a conèixer el municipi i contribuir a la dinamització comercial i turística. Per això, des d’avui i fins diumenge hi ha programades un seguit d’activitats per a totes les edats i tots els públics. Hi ha des de ‘masterclass’ d’esport, una botifarrada, visites al gran museu de la màgia o obres de teatre. En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, la regidora de turisme del municipi, Clàudia Crehuet, explica que volen promoure el turisme i desestacionalitzar-lo.

De moment hi ha una vintena d’autocaravanes apuntades a la trobada, ubicades als voltants de l’Espai Ridaura.

La Travessia Terra de Mar de Palamós comptarà amb una prova federada en l’edició d’enguany

Travessa Terra de Mar Club Natació Palamós

La Travessia Terra de Mar de Palamós enguany comptarà amb una prova federada. La prova que organitza el Club Natació Palamós es farà el pròxim 25 de maig i constarà de dues distàncies. La primera, de 2.500 metres, serà puntuable en el circuit català d’aigües obertes. La segona, en canvi, serà de 1.000 metres i és la tradicional travessia popular. Aquesta última arriba aquest any a la vuitena edició i totes dues recorren la badia de Palamós.

El Club Natació Palamós, que celebra també vuit anys, va crear la provar per gaudir del pasiatge del municipi i fomentar l’esperit competitiu entre els nedadros de la prova. Un dels factors distintius de la competició és el salt que han de fer els nedadors des del moll vell del port de Palamós.

Ester Yesares explica que com a màxim es podran inscriure a la prova federada 300 persones. La jornada arrencarà la prova popular de 1.000 metres, a les 8:30 h del matí. A les 10:45 h es farà la prova federada de 2.500 metres. A les 12 h s’entregaran els premis i posteriorment es farà un concert.

El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Palamós, Josep Coll, explica que des del consistori volen impulsar aquesta consolidació de la prova i fomentar l’esport al municipi. Per això, van veure amb bons ulls que s’incolgués aquesta prova dins el calendari de competicions federades d’aigües obertes a Catalunya.

El president de la Federació Catalana de Natació, Ramon Bosch, ha valorat de manera molt positiva la trajectòria del Club Natació Palamós, tot i no tenir unes instal·lacions esportives per practicar la natació. Per això, destaca la importància que aquesta competició s’inclogui en el calendari de proves federades.

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha destacat la feina feta per part del Club Natació Palamós en aquests vuit anys d’història al municipi.

 

Puja l’atur al 12,7% a la demarcació i suma 14.400 aturats més a tot Girona

Comarques gironines atur cambrer

El primer trimestre del 2024 ha començat amb mal peu per a l’economia gironina, que ha registrat un increment notable de l’atur, arribant a una taxa del 12,47% i sumant un total de 52.300 persones desocupades. Aquesta xifra representa 14.400 desocupats més en comparació amb el desembre de l’any anterior, quan l’atur estava al 9,29%.

La majoria de les pèrdues d’ocupació s’han registrat en el sector serveis, influït per la temporada baixa i el final de la campanya de Nadal, amb una reducció de 10.800 llocs de treball. Tot i això, els sectors de la indústria, la construcció i l’agricultura han experimentat un creixement, sumant entre tots 8.200 nous llocs de treball. Malgrat aquest increment, no ha estat suficient per compensar les pèrdues en el sector terciari.

Les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) mostren una lleugera reducció de la taxa d’ocupació, passant del 53,85% al 53,42%. Aquestes dades reflecteixen una desacceleració de l’economia gironina, amb una destrucció neta de llocs de treball durant aquest trimestre.

El sector serveis, el més perjudicat

El sector serveis ha experimentat una considerable baixa en l’ocupació durant el primer trimestre del 2024, perdent 10.800 llocs de treball, i reduint-se de 263.600 a 252.800 persones ocupades. Aquest descens s’atribueix en gran part a la temporada baixa i al final de la campanya de Nadal.

No obstant això, altres sectors han tingut un rendiment més positiu durant el mateix període. L’agricultura ha augmentat el seu nombre d’empleats de 7.000 a 9.400, la construcció ha sumat 1.100 llocs arribant a 29.400, i la indústria ha incrementat significativament amb 4.700 llocs de treball nous, arribant a un total de 75.700 empleats a finals de març.

Malgrat aquests augments, la suma d’aquests nous llocs de treball ha estat insuficient per compensar les pèrdues substancials experimentades en el sector serveis. Així, mentre que sectors com la indústria, la construcció i l’agricultura continuen mostrant senyals de creixement i recuperació, la pèrdua en el sector serveis pesa de manera significativa en l’economia de la regió.