El 2024 arriba carregat d’activitats al Museu de la Pesca amb la proposta “Des-connectar amb el Museu”. Per parlar d’aquestes activitats que es realitzaran durant els pròxims mesos en aquest espai de Palamós ens visita la directora de projectes de la Fundació Pomediterrània, Ada Colomer.
L’objectiu principal és atraure nous públics a través d’activitats que combinen la cultura amb la gastronomia. “Gent que encara no ha vingut mai al museu i que tinguin ganes o que els hi creï curiositat participar-hi”. Sobretot segons Colomer, busquen cridar l’atenció de persones locals del Baix Empordà.
En concret, hi haurà dos tipus d’activitats, l’Art TV i una altra sobre degustacions literàries. La directora de projectes n’ha donat més detalls, en la primera es combinarà la pintura amb uns tastos de vins i en la segona proposta es posen en comú la literatura amb un tastet de cuina marinera.
Les activitats volen enllaçar el Museu de la Pesca amb l’Espai del Peix, ja que “la pintura i la literatura són coses que al museu les tenim molt present cada dia i, el vi i la cuina marinera està a l’espai”. A més, no cal tenir coneixements previs per participar en les sessions perquè l’important, i com descriu el nom, és “desconnectar”. Una de les altres voluntats d’aquesta iniciativa és fer “un pas més enllà” i oferir propostes culturals i gastronòmiques desestacionalitzades de l’època estival per la població de tot l’any.
En el cas de voler acudir algun d’aquests actes, es poden comprar les entrades a la web del museu fins a l’últim moment, sempre que hi hagi places, i també de manera presencial.
Pla general d'un dels esmorzars gastronòmics entre vinyes a Colera amb els plats de Cuina de l'Empordanet que s'ha fet durant el Vívid
Un estudi de l’Escola d’Enoturisme constata que un 48% dels cellers catalans ofereixen activitats turístiques lligades al vi. Dels 918 cellers elaboradors repartits arreu, 451 són visitables i ofereixen prop de 1.700 propostes diferents. L’anàlisi ‘Wine Travel Observer’ assenyala un “context optimista” per a un sector que té molt camí per córrer. L’investigador David Jobé apunta que la majoria de cellers s’han estrenat en l’enoturisme durant l’última dècada, i encoratja els cellers a anar més enllà dels tastos convencionals de vi: “Cal un enoturisme més potent i transversal”. L’estudi també avisa que les empreses han de millorar els sistemes de reserva telemàtica, el detall de la informació de les activitats i les polítiques de cancel·lació
La recerca ha estat liderada per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya per palpar el pols del sector un cop superats els efectes de la pandèmia, que va obligar molts cellers a innovar i obrir nous espais per atraure clients. “Identificar que la meitat de cellers ofereixen enoturisme és una dada que s’ha de veure en un context optimista i ha de permetre treballar amb aquells que encara no han pensat en aquesta clau turística”, assenyala Jobé. Assegura que “l’activitat enoturística està tot just a P3 si ens comparem amb l’edat que tenen les Denominacions d’Origen”.
Per demarcacions, l’anàlisi presentat aquest dimecres a Vilafranca del Penedès mostra que Barcelona concentra 415 cellers, un 45% dels quals són visitables, mentre que a Tarragona n’hi ha 382 i un 47% ofereixen visites. En el cas de Girona, hi ha 66 cellers amb un 73% de casos amb propostes enoturístiques. A Lleida, són 55 cellers i un 65% són visitables.
Per regions vinícoles, la quota més alta de cellers visitables és a l’Empordà, amb un 78% dels 58 cellers que hi ha al territori. La segueixen Lleida, amb un 70% dels 50 cellers de la zona, i Bages, amb un 65% dels 17 cellers de la regió. Pel que fa a les zones vinícoles més potents, Penedès i Priorat, a la primera hi ha 344 cellers i una quota d’enoturisme del 45%, mentre que a la segona són 198 empreses i un 51% són visitables.
L’estudi ha identificat que, dels 451 cellers que ofereixen visites, quasi el 70% són experiències concretes i el 30% es limiten a dir que tenen les portes del negoci obertes a qui el vulgui conèixer. En el cas de les experiències concretes, l’anàlisi n’ha comptabilitzat 1683 arreu de Catalunya, amb un gran gruix de propostes estables al llarg de tot l’any i només un 35% d’esporàdiques. “En aquest últim àmbit és on més ha de treballar el sector, per esprémer la imaginació i aconseguir que els clients vulguin conèixer més cellers”, diu Jobé.
Pel que fa als tipus d’activitat, el 27% de l’oferta que hi ha arreu de Catalunya es focalitza en tastos de vins. El rànquing de preus d’aquestes visites bàsiques amb degustació l’encapçala Alella, amb un preu mitjà de 26 euros per persona. La segueixen Bages -21,3 euros-, Penedès -19,6 euros- i Priorat -19,5 euros-. Al capdavall de la llista hi ha Tarragona -11,8 euros- i Conca de Barberà -9 euros-.
En relació a la resta d’activitats, un altre 27% de les propostes ofereixen tastos que inclouen maridatge amb productes com formatges, patés o xocolates. El tercer gruix d’activitats són les que inclouen àpats, que representen un 16% de l’oferta. L’investigador avisa que es tracta d’un percentatge molt baix i encoratja les empreses a estirar aquesta possibilitat de forma coordinada amb altres agents del territori “perquè cal un enoturisme que depassi el tast de vi”.
En aquesta mateixa línia, avisa que el sector també s’hauria d’engrescar a oferir propostes que incloguin la descoberta del patrimoni més proper als cellers. Considera que cal que les empreses vinícoles tinguin una oferta enoturística “més transversal”, i les insta a innovar amb propostes que també s’adrecin a col·lectius que busquen turisme familiar o bé persones abstèmies, ja que són àmbits en els quals s’hi ha apostat poc.
D’altra banda, l’estudi adverteix que els cellers han de millorar diversos aspectes en la gestió de les reserves per tal de fidelitzar clients i guanyar-ne de nous. En aquest sentit, hi ha un 62% d’empreses que treballen a través de correu electrònic o telèfon per sol·licitar una activitat que requereix confirmació posterior per part de l’empresa, mentre que només un 23% permet als clients triar i reservar via web una activitat amb dia i hora concreta.
Al mateix temps, l’anàlisi detecta un gran nombre de casos en què l’oferta d’activitats no detalla els productes que es coneixeran ni la durada de l’experiència, i constata que la majoria de casos cobren la visita al final de tot, fet que dificulta la venda d’ampolles de vi quan acaba l’experiència perquè dispara l’import que han de pagar els clients. Els investigadors també avisen que és “terrible” la poca implicació dels cellers a l’hora de preveure i fer públiques les polítiques de cancel·lació.
Professionals “d’un sector sense sector”
D’altra banda, ‘Wine Travel Observer’ fotografia quina és la situació laboral que envolta l’enoturisme, que la directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Ester García, defineix com “un sector sense sector”. I és que el 75% d’empleats d’aquest àmbit tenen un contracte lligat al conveni d’elaboració de vins, malgrat la seva activitat està lluny de la vinificació.
Pel que fa a les tasques que assumeixen els treballadors dedicats a l’enoturisme, l’estudi en destaca la polivalència a què es veuen obligats, especialment a les petites i micro empreses, “on una sola persona arriba a assumir les tasques de vuit treballadors d’una empresa gran”. En un 81% dels casos, els treballadors han de dominar, entre altres aspectes, els tastos de vins, el guiatge de grups, la creació de producte i el contacte amb els touroperadors.
De cara al futur, un 75% dels cellers analitzats assegura que incrementarà l’activitat enoturística a curt termini, i un 67% augura que necessitarà més personal. Al mateix temps, un 80% de les empreses donen per fet que necessitaran més formació per adaptar-se a les necessitats del sector.
Doncs ja hem començat l’any! I com ja se sap, canviar un número no suposa un canvi en l’entorn per si mateix. Som allà on érem, i el canvi només vindrà amb la nostra actitud i la nostra acció.
Aquesta setmana l’Hospital de Palamós ha anunciat que parava part de l’activitat quirúrgica degut a l’impacte de la grip.
Fa mesos, per no dir anys, que el sector sanitari alerta de la sobrecarrega de treball i que alguns centres, com l’Hospital de Palamós, estan quedant petits.
La situació és greu, no tant per aquesta punta estacional, sinó pel fet que des de l’administració no s’apliquen mesures per millorar la situació laboral dels professionals ni ampliar els centres que ho necessiten. I per altra banda, la població sembla no ser conscient que cal la seva col·laboració per no agreujar la situació.
Les dades diuen que dues terceres parts de les persones que ingressen per virus respiratoris no estan vacunades. I ha calgut tornar a la obligatorietat de la mascareta als centres sanitaris, perquè a la gent amb simptomatologia no se li acut posar-se-la de mutu propi.
La tendència cap a l’individualisme davant del bé comú es pot entendre perquè de manera innata, busquem maximitzar el propi benestar, i l’individualisme ens aporta recompenses immediates; la modernitat ha fet que la societat evolucioni cap a societats més complexes i els individus percebem la necessitat de prioritzar els nostres propis interessos en un entorn competitiu, alhora que creix la manca de connexió personal amb altres membres de la societat; La desconfiança en les institucions també fomenta actituds més individualistes.
L’equilibri entre el bé personal i el bé comú és un desafiament filosòfic constant. Però com veiem la tendència natural i els valors de la cultura contemporània fan caure la balança cap al primer, i aquesta és l’altra epidèmia que patim, l’individualisme.
La tercera edició de la VolCAT Platja d’Aro començarà i acabarà el seu recorregut a Castell d’Aro. De moment, la prova de bicicleta de muntanya, que se celebrarà els pròxims 3 i 4 de febrer, compta amb més de 500 inscrits de més de 15 nacionalitats diferents. Aquesta serà la primera prova a Espanya del calendari internacional amb punts UCI XCO, en una cita puntuable pels jocs Olímpics de París d’aquest estiu.
La prova estarà conformada per dues etapes en format Cross Country amb sortida i arribada a la localitat amb una zona de pàdoc i amb tots els serveis per corredors i acompanyants.
La primera etapa, dissabte 3, serà de 40 quilòmetres i 1.259 metres de desnivell, amb un recorregut amb constants pujades i baixades que propiciaran els atacs dels ciclistes favorits a adjudicar-se la victòria. I la segona jornada afrontarà un circuit d’uns 42 quilòmetres i 885 metres de desnivell, amb més ritme i amb una sobtada pujada a mitja cursa, que posarà a prova la resistència dels participants.
La prova es caracteritza perquè permet tant la participació de professionals com també d’amateurs en la categoria Open. Així, tots dos grups podran aprofitar les singularitats del territori i el seu entorn natural per plantejar dues etapes intenses, que puntuaran per separat al rànquing mundial UCI, en categoria C3. A més, s’incorpora una nova activitat en la VolCAT Platja d’Aro, la prova Kids que s’orienta cap als més petits.
El turisme esportiu
Tal com ha passat amb les edicions anteriors, està previst que els esportistes s’allotgin i visitin els diversos espais del municipi. El regidor d’esports de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Marc Medina, reconeix que aquest tipus d’activitats esportives permeten desestacionalitzar el turisme al municipi.
Tal com explica el tècnic d’esports de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Quim Porta, l’activitat esportiva al municipi arrenca amb la VolCAT, però se n’hi sumen moltes més al llarg de l’any.
Privat: Noves accions a Palafrugell per a la millora del servei de recollida de residus i neteja viària
La campanya informativa de l’àrea de Qualitat Urbana de l’Ajuntament de Palafrugell “No siguis trasto” finalitza amb un total de 436 persones ateses (430 particulars i 6 activitats comercials) entre els dies 16 i 23 de desembre per part dels quatre educadors mediambientals que es van distribuir en tres àrees concretes del municipi.
D’aquesta manera, les accions realitzades al llarg de la campanya han contribuït de manera significativa a la difusió d’informació entre la població sobre la correcte gestió dels residus voluminosos. Aquesta difusió es va realitzar mitjançant una àmplia gamma de materials divulgatius distribuïts tant en mitjans de comunicació físics com digitals, complementada amb l’acció educativa de l’equip format per quatre educadors mediambientals. Aquestes persones s’han distribuït en tres àrees concretes del municipi on hi havia detectades més problemàtiques pel que fa referència a l’abocament de voluminosos.
Per garantir una major cobertura, es va optar per utilitzar diversos canals de comunicació, assolint així una població destinatària més àmplia i diversa.
Durant la segona fase de la campanya, diverses persones que van interactuar amb l’equip educatiu van manifestar conèixer la campanya que s’estava duent a terme, ja que havien vist la publicitat, i van demostrar estar ben informades sobre les vies de gestió dels residus voluminosos.
També durant la segona fase de la campanya, es va constatar que l’abandonament d’aquest tipus de residus és un problema rellevant pel benestar de la població de Palafrugell. Van ser moltes les persones que van mostrar el seu malestar pel que fa a la presència continuada de trastos i residus voluminosos a la via pública. Es valora positivament, doncs, que aquestes persones siguin conscients que s’està actuant al respecte i que, per assolir objectius, cal la col·laboració de tota la ciutadania.
Els educadors ambientals
A totes les persones que es van adreçar a les illes de contenidors amb presència d’un educador ambiental, se’ls va atendre i en la majoria de casos es va entregar informació de la campanya, o bé se’ls va resoldre algun dubte que aquest tingués sobre la recollida de residus voluminosos o altres serveis relacionats amb la gestió de residus.
En altres casos, es va aprofitar la trobada entre el ciutadà i l’educador ambiental per resoldre algun dubte sobre la correcta separació d’algun residu concret, que la persona desconeix a quina fracció s’ha de dipositar. Així, a nivell de xifres, es va fer entrega de 338 peces de material divulgatiu, es van resoldre 332 preguntes sobre els serveis i es van resoldre 54 qüestions sobre la separació de residus.
També cal destacar que els educadors mediambientals van augmentar les hores de presència al matí, quan hi ha més moviment al carrer que les hores de la tarda, quan ja es feia fosc. L’afluència de persones a les àrees de contenidors va baixar al llarg de les setmanes, fet que pot ser causat amb la coincidència de les festes de Nadal, i que les àrees de contenidors no es trobessin situades prop dels eixos comercials principals de Palafrugell.
El vehicle de carsharing que ofereix l’Ajuntament de Palamós juntament amb la cooperativa Som Mobilitat, ha finalitzat el 2023 amb un balanç molt positiu.
L’objectiu d’aquest servei era oferir una alternativa al vehicle privat, i així, fomentar una mobilitat sostenible al municipi. En xifres generals, el vehicle ha estat reservat 266 vegades durant l’any 2023 i acumule un total de 853 hores de conducció amb 8.684 quilòmetres acumulats. Això ha suposat un estalvi de 679 kg de CO₂ i s’han utilitzat 2.576 kWh.
El vehicle de carsharing està estacionat al carrer de la Mercè i es carrega mitjançant les plaques solars situades a la coberta de la Biblioteca Municipal.
Es tracta d’un Renault Zoe 41 kWh i la ciutadania hi pot accedir cada dia de dilluns a divendres, a partir de les 16 h i fins a les 02 h de la matinada. Pel que fa a les hores del matí, el vehicle és utilitzat pels diversos serveis de l’Ajuntament de Palamós. Els caps de setmana el vehicle està a disposició dels usuaris durant tot el dia.
Per poder conduir el carsharing és necessari que els interessats es facin sòcies de la cooperativa Som Mobilitat, amb una aportació única de 10 euros, que són retornables en cas de baixa, i registrar-se a l’App que gestiona el servei del vehicle i es pot descarregar al web www.sommobillitat.coop.
