Socunbohemio és el protagonista de la setmana amb l’estrena de ‘El conte que mai s’acaba‘, el primer senzill del seu primer treball, que avui ha anunciat que es dirà “Contes de les Quatre Estacions”, que arribarà el 17 de març de 2023.
Els darrers anys el jove músic ha estrenat moltes cançons i s’ha fet un forat a una nova escena de música en català on hi figuren propostes tan interessants com la seva. Una nova manera d’entendre la música que està enganxant a moltes persones.
El músic explica que el nou disc parlarà una mica dels contes, de fer-se gran i, evidentment, de cors trencats.
La presentació del disc tindrà lloc el 30 de març a La Nau de Barcelona.
Un dels llibres que es presenten en aquesta cinquena edició de la Fira Indilletres és Santa innocència!. Aquesta és la segona novel·la de Jordi Policarp, que va veure la llum el passat mes de febrer. Per parlar-nos una mica més sobre aquesta novel·la i projectes futurs ens visita el mateix autor, Jordi Policarp.
L’autor explica que aquesta és l’última presentació d’aquest llibre. Jordi Policarp a més, reconeix que la Fira Indilletres és un molt bon espai pels autors i els editors per conèixer el sector i poder intercanviar idees.
El llibre, Santa innocència!, explica la història familiar de dues branques d’una família i la bona relació que tenen. Tot i això, a mesura que avança el llibre, aquesta amistat es va desintegrant. L’autor busca sortir de la seva zona de confort i busca diversos reptes i descriure mons nous per treballar una mica.
Santa innocència! viatja per diversos indrets del Baix Empordà i la provincia de Girona. El títol del llibre se centra en la màxima de “no us refieu de les primeres aparences”. Jordi Policarp afirma que és un llibre que pot arribar a un públic ampli. Aquesta última presentació es va fer a la biblioteca amb una actuació musicada.
Jordi Policarp està a punt d’acabar el seu tercer llibre, posterior a Santa innocència!. L’autor està preparant el tercer llibre, centrat en el mar i el món mariner. El llibre està previst que es publiqui el pròxim Sant Jordi.
Reunir més de 160 metres d’aparador de llibres i organitzar més d’una quarantena d’activitats no és fàcil. I darrere d’aquest tipus d’actes hi ha gent amb passió per la literatura i el món editorial. Per això, parlarem amb una de les membres de la Fundació Indilletres, la Judit Pujadó.
Judit Pujadó valora de manera molt positiva l’edició d’enguany, perquè hi ha hagut una gran quantitat d’editors que han decidit venir a la fira. Reconeix també que el pavelló està ple d’expositors de tots els països catalans i amb una gran oferta de llibres. A més, les persones que visiten la fira decideixen comprar llibres a la Fira Indilletres.
L’Associació Indilletres ja treballa la fira de l’any següent des del mes de gener. Però per aconseguir que aquesta fira tingui èxit, hi ha un equip de voluntaris darrere l’associació que treballen cada any per crear la fira. I la intenció és aportar idees noves i propostes sorprenents per anar creixent edició rere edició.
En l’edició d’enguany gran part dels debats a la fira han girat entorn l’ús del català. Judit Pujadó explica que la fira és un espai on es pot difondre la llengua i impulsar el seu us. A més, la fira és un espai on es reuneix la llengua catalana, l’occitana, la balear o la valenciana.
A més, enguany han volgut posar en relleu la figura de Llucieta Canyà i reivindicar la seva influència en el feminisme català. Hi ha col·lectius que no la reconeixen com a feminista, tot i que Judit Pujadó destaca que “tots som fills del nostre temps” i per això el feminisme de Llucieta Canyà no encaixa amb el feminsime actual.
Els Bombers han hagut de rescatar una persona que s’ha quedat penjada a la via ferrada de la Cala del Molí de Sant Feliu de Guíxols, segons expliquen fonts del Diari de Girona. Els fets van passar dissabte a la tarda i l’avís es va rebre cap a un quart de sis de la tarda. S’hi van desplaçar rescatadors dels GRAE i una dotació terrestre dels Bombers.
Els efectius han arribat fins la usuària de la via ferrada que estava penjada a la línia de vida. No estava ferida, però estava esgotada després d’intentar remuntar i seguir amb l’activitat. Els Bombers l’han ajudat a sortir de la zona i l’han acompanyar cap al seu vehicle cap a quarts de vuit del vespre.
La crisi de preus de la llet i la manca de relleu generacional s’han endut el 43% de les granges gironines durant l’última dècada. Segons dades de la Generalitat, de les 357 que hi havia a la demarcació a principis del 2012, ara s’ha passat a 203. Les xifres no només inclouen les explotacions que venen llet, sinó també les que en fan derivats (com iogurts, flams o mató). A més, les granges que perviuen cada vegada més tendeixen cap a un model de macroexplotacions. Això fa que, tot i que n’hi hagi menys, la producció global de llet no decaigui. Des de la cooperativa Llet Nostra lamenten que als problemes que s’arrosseguen ara s’hi han sumat les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, que estan accelerant tancaments de granges.
Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’últim any (de març del 2021 a març del 2022) han tancat sis granges. D’aquestes, ho han fet una a l’Alt Empordà, una a la Cerdanya, una a la Garrotxa i tres al Pla de l’Estany. Actualment, queden 36 explotacions lleteres a l’Alt Empordà, 25 al Baix Empordà, 33 a la Cerdanya, 22 a la Garrotxa, 34 al Gironès, 31 a la Selva, 15 al Pla de l’Estany i 7 al Ripollès.
El president de Llet Nostra, Jordi Riembau, explica que la crisi derivada de la guerra a Ucraïna ha accelerat tancaments de granges de llet “previstos d’aquí quatre o cinc anys” per falta de relleu generacional. “Feia anys que treballàvem amb marges mínims i amb l’augment del preu de l’energia, els que estaven a punt de jubilar-se han preferit plegar ja”, detalla. En aquesta línia, Riembau denuncia que “no es respecten els costos de producció” de la llet perquè, segons detalla, hi ha grans superfícies que la venen “a preus que estan molt per sota del que val produir-la i ho utilitzen com a reclam”, ocasionant així una competència deslleial al sector que provoca una caiguda del preu de la llet.
Per la seva banda, el secretari d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Carmel Mòdol, coincideix a dir que el producte “s’ha banalitzat”, però afirma que el preu de la llet “ha pujat des de principi d’any”. En concret, detalla, el productor ha passat de cobrar uns 30 cèntims el litre de llet, a uns poc més de 50 cèntims. “Hi estaven perdent diners; ara han incorporat l’increment dels costos energètics”, assegura Mòdol, que afegeix que “a mesura que evoluciona el cost, també ho fa el preu de la llet” i que això “feia molt temps que no passava”.
Més macroexplotacions
L’eliminació de l’ajuda europea coneguda com a “sistema de quotes làctiques” el 2015, va provocar que el sector lleter deixés de tenir un mercat regulat i ha anat propiciant, a poc a poc, l’aparició de macroexplotacions. “Les ajudes actuals no compensa les regles del mercat”, explica Mòdol, que detalla que d’aquesta manera, “el ramader que té pocs animals i, per tant, un cost de producció més alt, plega”.
En canvi, les explotacions grosses sobreviuen. Les estadístiques mostren que “no s’han perdut litres de llet perquè han desaparegut explotacions, però la resta han incorporat més vaques”. Una situació que el secretari d’Alimentació assegura que provoca “intranquil·litat” perquè, entre d’altres, “despobla el territori”. “Llet en tindrem, però no tindrem el territori ocupat i gestionar com déu mana”. Per això, assegura, es treballa amb “polítiques per afavorir la llet” com propiciar les agrupacions ramaderes.
Precisament aquest és un dels punts forts de Llet Nostra, que té afiliades només granges petites i mitjanes. La cooperativa permet als afiliats mantenir les granges al territori i “genera llocs de treball directes i indirectes”. A més, segons assegura Riembau, segueixen “una economia circular” i ho justifica amb un exemple: “La femta de les vaques l’utilitzem per fertilitzar els camps on conreem el seu menjar”.
Agrupar-se els permet també fixar un preu de llet més alt, però amb un topall per no allunyar-se massa de la competència. Un litre de Llet Nostra val 1,25 euros a diferència de les que la venen per sota de l’euro. “Podem apujar una mica el preu, però tampoc enfilar-nos gaire perquè no en vendríem”, assegura Riembau. Per poder subsistir, una de les apostes de la cooperativa és la de produir productes derivats com flams, iogurts o mató. I de fet, aquesta és una de les recomanacions que fa el Departament d’Acció Climàtica “per poder generar valor afegit”. “Si estàs només amb la llet, ets molt vulnerable perquè la fan cada dia i l’has de treure de pressa perquè té un temps de caducitat curt”, afirma Mòdol.
A l’estiu, la producció cau un 25%
Pel que fa a l’augment de temperatures i a la sequera, el president de Llet Nostra detalla que a l’Empordà fa temps que ho pateixen. “Sempre tenim baixada de producció els mesos de juliol, agost i setembre, pel clima de Mediterrani”, afirma. Riembau detalla que a l’estiu la producció els cau un 25% respecte als mesos més forts que són abril i maig.
A més, la crisi també ha suposat una pèrdua de litres de llet perquè “per assumir els costos, les granges han hagut de sacrificar animals abans de temps que passen a l’escorxador i suposen un altre ingrés”. Pel que fa a les granges que han tancat definitivament, “han venut els animals en edat idònia de producció a altres granges i la resta, a la indústria càrnia”. Tanmateix, segona detalla Riembau, enguany “han tingut més dificultat per recol·locar les vaques perquè ningú estava disposat a fer inversió”.
Llet Nostra
Llet Nostra està formada per dues cooperatives: Ramaders del Baix Empordà (40 granges) i Cadí de la Seu d’Urgell (80 granges). “Tenim quatre nuclis de producció de llet”, detalla Riembau. Aquests són el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Selva i el Gironès com a conjunt i, finalment, la plana de Lleida.
Des de la cooperativa asseguren que tenen “sort” perquè “hi ha llista d’espera” per entrar a formar-ne part. Només n’admeten de nous “quan hi ha necessitat de llet”. I és que, segons explica el president, no poden produir gaire excedents perquè no sabrien de què fer-ne. “Cada vaca produeix uns 30 litres de llet al dia i s’ha de consumir perquè no es conserva gaire temps”, detalla el ramader.
Actualment, produeixen al voltant d’entre 40 i 45 milions de litres de llet l’any. Ho fan amb explotacions petites i mitjanes de fins a un màxim de 250 vaques. “Donem feina al territori on ara falta molta gent i emetem menys gas meta i purins perquè hi ha pocs caps de bestiar”. En aquesta cursa per ser més sostenibles, Llet Nostra està fent un estudi amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per aplicar accions com generar electricitat a partir de plaques fotovoltaiques, canviar l’alimentació de les vaques perquè emetin menys o tractar la femta amb fosses cobertes i millorant-ne l’aplicació al camp.
