27 C
Pals
Dimecres, 6 agost 2025
- Publicitat -

Lola Casas: “A les escoles s’hauria de fomentar el plaer de llegir”

Fira Indilletres 2022-Lola Casas
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Lola Casas: "A les escoles s'hauria de fomentar el plaer de llegir"
Loading
/

A la Fira Indilletres no hi poden faltar els autors i Lola Casas és una de les escriptores que visita aquesta cinquena edició per presentar el seu últim llibre: La nena que volia ser mestra. En aquest llibre hi podem trobar les memòries de l’autora afegint-hi un “polsim de bon humor”.

L’autora té una edat i la seva trajectòria a l’hora de publicar llibres és llarga. Havia estat mestra, però quan va jubilar-se va decidir donar més temps a l’escriptura. Un d’aquests últims llibres és La nena que volia ser mestra, un llibre que explora d’una manera diferent les memòries d’aquesta autora.

Lola Casas reconeix que avui en dia els mestres haurien de llegir més. “La lectura no salva ningú, però ajuda”, afirma amb rotunditat l’autora. Per això, creu que les escoles haurien de ser un espai per fomentar la lectura i que aquesta lectura es presentés d’una manera diferent. La lectura s’hauria de donar per plaer, i no per obligació.

La Generalitat ven per 503.000 euros l’antic Rex II, un dels dos hotels que encara hi havia pendents del llegat Anlló

Germans Anlló

La Generalitat ha venut per 503.000 euros l’antic hotel Rex II, que formava part del llegat dels germans Anlló de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Dels vuit hotels de l’herència intestada, tan sols quedaven aquest i el Mediterraneo per vendre. En aquest cas, però, tot i que també se’n va convocar la subhasta, l’edifici del carrer Penitència no ha rebut cap oferta i ara sortirà a venda directa durant un any. El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, no amaga que tot i que s’hagi pogut vendre el Rex II, la subhasta “arriba tard”. Saballs també reclama a la Generalitat que comenci a distribuir ja el milió d’euros del llegat Anlló que la Junta d’Herències va desencallar a principi d’any. Serà, de fet, la primera quantitat que es reparteixi.

Els dos germans ganxons, Joan i Francesc Anlló, van morir l’any 2002 sense família ni tampoc deixar testament. El procés per liquidar la seva herència intestada, que incloïa vuit hotels i diversos immobles, s’ha anat allargant en el temps. I de fet, encara hi ha propietats que no s’han venut.

Els hotels no van començar a sortir a subhasta fins al 2011, nou anys després de la defunció dels dos germans. Des d’aleshores, la Generalitat va vendre cinc dels edificis a través de licitació o bé de manera directa. De fet, a través d’aquesta última fórmula, una societat gironina va adquirir el Panorama -la joia de la corona del llegat- a finals del 2017 per 1,86 MEUR.

Dels tres hotels que quedaven, un d’ells -l’antic Regente- es va acordar traspassar-lo a l’Agència Catalana de l’Habitatge perquè s’hi fessin pisos públics. Els altres dos edificis, que havien acollit els hotels Mediterraneo i Rex II, són els que han sortit a subhasta aquest dijous, juntament amb una trentena més d’immobles d’arreu de Catalunya procedents d’herències intestades. A banda dels hotels, el llistat també incloïa dues propietats més -uns baixos del carrer Jacint Verdaguer- que també formaven part del llegat dels Anlló.

De totes les finques, però, tan sols n’hi ha hagut una que s’hagi venut: l’antic hotel Rex II. Situat al carrer Joan Maragall, el seu preu de sortida era de gairebé 489.000 euros. A la subhasta d’aquest matí, que s’ha fet a Barcelona, l’edifici s’ha acabat adjudicant per 503.464 euros.

Ni el Mediterraneo (amb un preu de sortida de 384.900 euros) ni tampoc els altres dos locals de Sant Feliu de Guíxols han rebut cap oferta. Després que hagin quedat deserts, i com preveu la Llei de Patrimoni, tant l’edifici del carrer Penitència com els dos baixos sortiran a venda directa durant un any.

“Arriba tard”

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, però, no amaga que amb el llegat dels Anlló s’ha anat tard. “Ara que ha arribat la venda del Rex II, benvinguda sigui; però aquesta subhasta es podria haver fet molt abans”, diu el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, que recorda que l’última vegada que la finca va sortir a licitació “va ser ara ja fa cinc anys”.

Sobre l’antic hotel Mediterraneo, el regidor admet que per a ell “no és cap sorpresa” que l’edifici hagi quedat desert. Perquè, de fet, no compleix les condicions d’habitabilitat per poder-lo reconvertir en pisos. I aquí, Saballs lamenta que, en paral·lel a la devaluació que ha patit el llegat dels Anlló durant tots aquests anys, hi ha també el fet que encara no s’ha repartit res dels diners que s’han obtingut per la venda de l’herència intestada.

A principis d’any, la Junta d’Herències va acordar repartir 1 MEUR del llegat entre els Departaments de Drets Socials i Cultura, perquè els distribuïssin a les entitats del municipi. Entre les que tenien previst optar-hi hi havia la Fundació Asil Surís, l’associació el Casino dels Nois o la Fundació Carmen Thyssen (que impulsa el futur museu al Monestir).

“Des de la primavera en ençà, però, no s’ha repartit res”, critica Saballs. De fet, el regidor també lamenta que, durant tots aquests anys, el manteniment de les antigues finques dels Anlló i la despesa que han generat -per exemple, amb impostos- ja s’han anat “menjant els recursos” que s’havien obtingut amb les subhastes i la venda de part del llegat. “És una llàstima”, conclou.

Judit Colell: “Cal aplicar la diversitat en el cinema per fer un món més just i igualitari”

Fira Indilletres-Judit Colell
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Judit Colell: "Cal aplicar la diversitat en el cinema per fer un món més just i igualitari"
Loading
/

El cinema també hi té cabuda a la Fira Indilletres d’enguany, i tot i que no ha arribat a temps per presidir la inauguració d’aquesta cinquena edició, la directora, guionista i productora de cinema, Judit Colell, ha pogut debatre sobre la situació del català al món de l’audiovisual. Abans de fer-ho ha conversat amb Ràdio Capital de l’Empordà per conversar sobre la situació del català i, concretament, el seu estat en el cinema.

Judit Colell valora de manera molt positiva la situació actual de la indústria del cinema en català. Explica que “venim d’uns anys molt dolents”, on anaven disminuint les pel·lícules en català. Aquest any les estrenes en català han estat moltes i destaca, a més, el gran èxit del film de Carla Simón, Alcarràs. Perquè tal com explica Colell, “amb la nostra llengua podem explicar qualsevol història”.

La salut de l’audiovisual en català recupera la salut i també recupera les inversions. Aquest augment dels pressupostos, relata la directora i productora, ajuda a millorar la salut tant del cinema com el de les sèries en català. Judit Colell recorda, però, que plataformes com Netflix haurien d’apostar més per difondre continguts en català, sobretot en produccions creades a Catalunya.

La directora relata que els formats estan canviant i que, sobretot els joves, ens estem acostumant a veure sèries a través de plataformes. Per això, explica que li agradaria que aquest tipus de continguts es fessin en català. A més, afegeix que s’haurien de crear més continguts a xarxes socials com TikTok, Instagram, YouTube o Twitch en català.

La diversitat i la igualtat

Judit Colell destaca, referint-se a les dones, que és complicat “ser dona”. S’alarma en veure les dades de representació femenines en el sector de l’audiovisual, sobretot, quan es tracten de càrrecs de direcció i producció. És una situació que preocupa a la directora. Recorda, però, que la tendència ha anat augmentant any rere any.

Tot i això, explica que cal augmentar també la representació de diversos col·lectius en el món del cinema i que es representin de manera més amplia. Judit Colell afirma amb rotunditat que cal aplicar la diversitat en el cinema per fer un món més just i igualitari.

Enric Marquès: “La Fira Indilletres és un esdeveniment que ha de continuar”

Fira Indilletres 2022-Enric Marquès
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Enric Marquès: "La Fira Indilletres és un esdeveniment que ha de continuar"
Loading
/

Arriba la cinquena edició de la Fira Indilletres a la Bisbal d’Empordà. Entre els dies 3 i 4 de desembre el municipi s’omple de llibres i editorials, i per valorar l’impacte que suposa aquesta fira pel municipi ens visita l’alcalde de la Bisbal, Enric Marquès.

L’alcalde del municipi valora de manera molt positiva el creixement i la consolidació d’aquesta fira. Quan els va arribar la idea de crear aquesta fira, van fer mans i mànigues per poder impulsar el projecte de l’Associació Indilletres. Per això, van oferir tots els recursos possibles per impulsar aquest projecte cultural.

Quan va començar la fira, es feia al mes de juny, però amb l’arribada de la pandèmia es va canviar de lloc i de dates. La intenció de la fira és oferir un punt de trobada per donar a conèixer editorials que publiquen en català, principalment. L’alcalde ha visitat la fira des de l’inici, i des de les editorials li exposen la seva satisfacció davant aquest esdeveniment.

Enric Marquès afirma que la Fira Indilletres s’ha de continuar més enllà de les pròximes eleccions municipals perquè és un esdeveniment destacat de l’agenda de la Bisbal. Per això, creu que s’han d’impulsar aquest tipus d’iniciatives culturals. Des de l’ajuntament treballen per fer que les persones visitin la Bisbal durant tot l’any.

Joan Burdeus guanya el Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària atorgat per l’associació Indilletres

Llucieta Canyà - Fira Indilletres

Indilletres ha atorgat el quart premi de crítica literària Llucieta Canyà a Joan Burdeus per l’article ‘Els consols de Houellebecq’, publicat al mitjà digital Núvol el 8 de juliol d’enguany sobre el llibre Anorrear, editat per Anagrama. El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí a les 12 h, just després de l’acte inaugural de la cinquena edició d’Indilletres. L’acte de lliurament ha anat a càrrec d’Anna Pascual, membre de l’organització d’Indilletres, i ha anat precedit per la presentació del llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit. Una escriptora en un món d’homes, de la mà de Neus Real i Xavier Cortadellas; i pel concert de veu i piano de les composicions d’Emili Saló basades en poemes de Llucieta Canyà, interpretat per la soprano Eulàlia Ara i del pianista David Granato. 

“En aquesta edició del premi hi ha hagut força unanimitat entre els membres del jurat”, ha explicat Anna Pascual. “El jurat ha valorat l’actualitat de la temàtica de la novel·la, la claredat de la críitica, les referències que fa l’objectiu narrador de Houellebecq i a algunes de les seves altres novel·les i, sobretot, la contundència amb què, tot explicant els propòsits d’aquest autor, Bordeus exposa el sense sentit de la vida petitburgesa de la nostra època”, ha afegit. Joan Burdeus, present a l’acte, ha agraït el guardó a l’organització i a Núvol. “Tinc la sensació que als mitjans digitals és on s’arrisca més i cal posar-ho en valor”, ha explicat.

El guanyador Joan Burdeus

Joan Burdeus Soler és un redactor, guionista i periodista català especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i filosofia. Graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, treballa com a crític cultural per a diversos mitjans. Des de 2016, Burdeus desenvolupa el gruix de la seva feina al digital cultural Núvol, on exerceix de cap d’opinió i de cap de la secció Pantalles, on publica setmanalment articles sobre televisió, cine, cultura digital i pensament contemporani. Ha estat redactor en cap de la sèrie documental de Betevé Lògic: Arxiu Cultural. Dins del món de l’audiovisual de ficció, ha participat com a guionista i director en diversos projectes, com el curtmetratge Trobar-te (2018), seleccionat en diversos festivals, o la websèrie Welcome to Berlin, finalista del Festival Zoom Igualada 2017.

Tal com diuen les seves bases, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada té present els articles que destaquen la interpretació, la contextualització de l’obra objecte de la crítica i l’argumentació de la ressenya. El jurat subratlla que entén que el gènere de la crítica literària, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir el llibre objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho. La crítica ha estat escollida entre ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de novembre del 2020 i el novembre del 2021. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans costaria de trobar un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. Enguany, s’ha celebrat la tercera edició: l’any passat va guanyar-lo la periodista Eva Vázquez Ramió per l’article ‘A l’ombra de Proust’, publicat a la secció de cultura d’El Punt Avui el 30 desembre de 2019. El 2019 va ser per al crític i escriptor Pere Antoni Pons, escriptor, periodista i crític del suplement de llibres ‘Ara Llegim’ per la ressenya publicada al diari Ara el 3 de novembre de 2018 sobre l’obra de Joseph Conrad La línia de l’ombra, traduïda per Marta Bes Oliva i editada per L’Avenç.

Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural. Tot i això, avui, la impossible  professionalització dels crítics literaris, la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de blocs personals poden fomentar l’amateurisme d’un gènere que, quan es practica en bones condicions, serveix per destriar entre la gran quantitat de llibres que s’editen. El Premi Llucieta Canyà de crítica literària vol retre homenatge a l’autora bisbalenca. 

El jurat està format per membres de l’entitat. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans no hi ha un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’Associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. El premi està dotat en 500 euros. L’any passat va guanyar-lo la periodista Marina Porras per l’article sobre el llibre On ets de Sally Rooney al mitjà El Tribú. Anteriorment, l’any 2021, el va guanyar Eva Vàzquez; i el 2020, primera edició del guardó, va obtenir-lo Pere Antoni Pons. Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural.

La bisbalenca Llucieta Canyà

Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Als 28 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, on va tenir una secció diària titulada «Món femení». També va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia uns grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat.

El 1929 va publicar el poemari Mare, l’obra Caixa de núvia (1933) i L’etern femení (1934) prologat per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia L’estudiant de Girona, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa, va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant a publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia L’amor té cops amagats, representada al Romea. El 1957 va editar L’etern masculí, també prologada per Josep Maria de Sagarra.

Globalsessions – 3 desembre 2022

GLOBAL SESSIONS PAUL RUDD
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Globalsessions - 3 desembre 2022
Loading
/

Tracklist

1. PBH & JACK – Feelin Me (Radio Edit)
2. Whateverneil – I Just Saw The Sign (Bimbo Jones Mix)
3. Colorblast – Message In A Bottle (Wilson & Smokin Jack Hill Remix)
4. VAVO & Clara Mae – Take Me Home (Radio)
5. Armand Van Helden x Karen Harding – Wings (I Wont Let You Down) (Club Mix)
6. Lola Audreys Feat Nile Rodgers – Miami (Majestic Remix)
7. Belters Only – Superstar (Radio)

TRACK OF THE WEEK
8. Evan McGee – I Know Where I Came From (Radio)

9. 71 Digits – No Air (Radio)
10. Ryan Ennis & Sadie Rose Van – Take My Love (Radio)
11. Freedo x Raphaella – Enough (Radio)
12. Vinny Vibe & Ferris – Let It Go (Radio)
13. Altego – I Wanna Know (Radio)
14. KIIX -Days (Radio)
15. Rivo x Arpad Feat Thomas Sykes – Fall In Love (VIP Mix)

THE GLOBAL CLASSIC
16. Alex Party – Don’t Give Me Your Life (Radio)

17. Bonka – I Like It (Main Radio)
18. LZ7 – Last Night – Try (Harder Remix)
19. Galantis, David Guetta & MNEK – Damn (Radio)
20. Hix x Kelli Leigh – Oh No You Didnt (Extended)