Una imatge de Ramon Frigola - Cedida per UPM-L'Estartit
El vocal de l’equip de govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit Ramon Frigola ha presentat seva dimissió per “pèrdua de confiança” amb el president de l’EMD, Francesc Ferrer, i perquè està “en contra de les maneres, l’actitud i les polítiques de l’últim any”.
Frigola va dimitir durant la Junta de Veïns de l’EMD d’aquest dimecres, que va acabar amb les entitats de l’Estartit demanant explicacions sobre el retard en el pagament de les subvencions d’aquest any. Precisament, Frigola va dir que aquest estava entre els motius de la seva decisió. “No es pot deixar les entitats sense cobrar fins a final d’any. És intolerable”, va dir.
Frigola afirma que ens van presentar “amb la il·lusió de governar l’Estartit d’una forma diferent, potenciant el contacte amb la gent i resolent els temes que preocupen els ciutadans” i que això “no ha passat”. El vocal creu que per “dignitat” havia de plegar del govern abans de la votació dels pressupostos de l’EMD, uns comptes en els que assegura que no ha participat.
Les discrepàncies amb Ferrer van començar a principis d’any, quan el president de l’EMD va decidir iniciar la via dels contenciosos amb l’Ajuntament i “judicialitzar les relacions entre les dues administracions”. Frigola argumenta que ha demanat en diverses ocasions “una solució política” que allunyés dels tribunals les discrepàncies entre l’Ajuntament i l’EMD.
En aquest sentit, afirma que vull dels onze membres de la llista de Ferrer han apostat per aquesta “via” i s’han desmarcat del president, a qui han demanat “un canvi d’actitud”.
Frigola continuarà com a vocal de l’EMD, però fora l’equip de govern, fins a les properes municipals del maig de 2023.
S’acosten els mesos en que els refredats i les grips creixen. A aquesta pujada de casos, s’hi ha d’afegir l’augment de casos de bronquiolitis arreu de Catalunya. Per explicar-nos com es troba la situació dels hospitals al Baix Empordà i si aquest augment de casos de bronquiolitis ha arribat a la comarca, ens ha visitat al Supermatí la Directora Assistencial dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Anna Ribera.
Anna Ribera explica que els hospitals del Baix Empordà es troben en una situació similar a la que es vivia abans de la pandèmia. És a dir, l’hivern típic, amb excepció d’alguns casos de coronavirus, amb diversos virus respiratoris i pacients amb patologies cròniques afectats per virus.
L’increment de casos de bronquiolitis també s’ha notat al Baix Empordà. Anna Ribera afirma que els casos s’han avançat unes setmanes, i els metges no s’ho esperaven. La corba de casos segueix una tendència semblant a la dels anys anteriors, però des dels hospitals no saben si els casos seguiran augmentant. Si segueix la tendència dels anys anteriors, es preveu que la corba comenci a baixar.
La bronquiolitis és una malaltia que afecta, principalment, a nens i nadons. Anna Ribera, però, recorda que hem d’actuar amb normalitat, ja que la única diferència és que els casos de bronquiolitis s’han avançat respecte l’època habitual.
La grip i el coronavirus
La directora assistencial del SSIBE explica també que el fred ha arribat fa poques setmanes, per això no hi ha gaires casos de grip. Tot i això, creu que és important que les persones que puguin patir una grip més severa s’haurien de vacunar. Reconeix que no ens trobem en l’època de pic de casos de grip.
Pel que fa als casos de grip, Anna Ribera explica que la situació ha millorat respecte a l’any passat. La gran majoria de casos de coronavirus provenen de pacients que s’han d’operar o han d’estar ingressats i a l’hora de fer-los la prova de coronavirus, donen positiu tot i no tenir la sintomatologia típica de coronavirus.
Anna Ribera també recomana que si ens fem un test de Covid i surt positiu hem d’anar tot el dia amb mascareta i agafar la baixa si és necessari. És a dir, si es té molt mal de cap, malestar i estar aixafat. També s’ha d’evitar el contacte amb persones vulnerables i evitar les aglomeracions. A més, Anna Ribera s’avança a les festes de Nadal.
Ja es possible demanar hora per posar-se la vacuna de la grip i del coronavirus. A més, durant la setmana del 12 de novembre tots els interessats es poden vacunar en diversos CAPS del Baix Empordà sense haver de demanar cita prèvia. Anna Ribera recomana vacunar-se abans de celebrar les properes festes de Nadal.
Descobreixen una trentena de transaccions i investiguen si n'hi ha més de sostraccions a domicilis on treballés
Els Mossos d’Esquadra han detingut un operari d’una empresa d’instal·lació de tendals per robar joies a cases on treballava i vendre-les a botigues de compravenda d’or de les comarques gironines. Els agents de la comissaria de Girona van rebre l’avís el 17 de novembre. Els propietaris d’un immoble de Fornells de la Selva trobaven a faltar joies i un rellotge del domicili. Els Mossos van obrir una investigació i van comprovar que, el dia del furt, uns operaris havien estat treballant a la casa. Les indagacions posteriors van estrènyer el cercle al voltant de l’ara detingut. La policia va descobrir que s’havien venut unes arracades de característiques idèntiques a les robades a una botiga de compravenda d’or de Girona.
Així, els investigadors van poder identificar quin dels treballadors s’havia endut les joies. A més, han descobert que aquest operari ha fet una trentena de transaccions amb diferents joies i investiguen si podrien ser objectes robats d’altres domicilis on hagués anat a treballar.
El suposat lladre hauria venut un total de vint-i-nou joies en una botiga de compravenda d’or de Girona, tres en una de Blanes (Selva) i una a Castell-Platja d’Aro. El valor total de les joies venudes ascendiria a uns 9.000 euros.
Gràcies a la col·laboració de l’empresa i a la investigació policial, els Mossos no donen per tancat el cas a l’espera de localitzar més víctimes de sostraccions de joies o altres botigues de compravenda on el detingut hagués efectuat altres transaccions.
El detingut, sense antecedents, va passar a disposició del Jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona. L’home té 36 anys i els Mossos li atribueixen, per ara, un delicte furt.
La roda de premsa de presentació del projecte a Torroella de Montgrí
Data de publicació: dijous 01 de desembre del 2022, 12:22
Localització: Torroella de Montgrí
Autor: Gemma Tubert
Es calcula que s’ha perdut un 60% de les zones inundables que hi havia a l’entorn del Baix Ter entre els anus 70 i 80. Això, de retruc, afecta i molt els municipis i les infraestructures de la zona que, molt sovint, pateixen inundacions que deixen, per exemple, inutilitzable una de les seves artèries principals, la C-31. L’assecament dels estanys que hi havia sumat a la urbanització que ha patit la Costa Brava, explica l’alcalde de Torroella, Jordi Colomí, han fet perdre uns espais que ajudaven a canalitzar l’aigua i ara es veuen obligats a “reinventar-los”.
Aquesta és la premissa de la que parteix el projecte ‘HidroNet Baix Ter’, que té com a socis principals els ajuntaments de Torroella, Ullà i Gualta, però on també participen entitats com el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, la Universitat de Girona i la Diputació.
El projecte, que engega ara i que culminarà l’any 2025, vol prevenir les inundacions a la zona replantejant el model actual de drenatge d’inundacions basat en una evacuació ràpida de l’aigua a través de canals pavimentats i substituir-lo per un nou sistema basat en la “creació i interconnexió” de basses laminades per alentir progressivament el flux d’aigua i, alhora, recuperar aiguamolls i zones inundables antigues.
Actuacions en unes 40 hectàrees
Les basses de laminació afectaran gairebé 40 hectàrees als tres termes. Es preveu que es faci en terrenys públics i privats i ja s’estan començant les converses amb propietaris, a qui es plantejarà, entre d’altres, la possibilitat de comprar-los. D’entrada, la intenció és que aquests espais inundables es regulin sols però no es descarta més endavant instal·lar-li alguns sistemes de telecontrol per monitorar i gestionar-ne el funcionament, ja sigui a través d’algun tipus de comporta.
Com a mesures previstes, el pla preveu una adequació del rec de Molí a la zona urbana de Gualta, on s’actuarà en unes 8 hectàrees de terreny. Aquí s’intervindrà en 1.160 metres del rec, s’estabilitzaran talussos, se substituirà la vegetació invasora per una d’autòctona i es millorarà la capacitat hidràulica del rec.
A la conca del Ter Vell, a la zona de l’Estartit, s’actuarà en unes 20 hectàrees i s’augmentarà el nombre d’habitants “protegits” de les inundacions amb un total de 24.046. Les diferents basses de laminació que s’hi faran s’executaran tenint en compte la connectivitat ecosistèmica de la vessant meridional del Montgrí, fent possible els corredors de fauna a la C-31. A Ullà, es millorarà la naturalització del rec Madral, també substituint la vegetació invasora i es milloraran les funcions del corredor biològic entre l’estany de Bellcaire i el Baix Ter.
A banda de l’execució d’aquestes zones de laminació en aquests municipis, també es redactarà un pla integral de gestió del risc d’inundacions al Baix Ter. El pla abordarà de manera conjunta com mitigar el risc d’inundació a tots els municipis de la zona.
D’altra banda, el projecte contempla efectes positius en la biodiversitat aquàtica. Això tenint en compte que els aiguamolls i les zones inundables són habitats rics en fauna i flora i, alhora, es millorarà la retenció de nutrients i contaminants als sistemes aquàtics. Un extrem que serà objecte d’estudi mentre duri el projecte.
El projecte costarà 2,99 MEUR, 2,52 MEUR dels quals es finançaran a través de la subvenció atorgada pels fons europeus. Els 468.027 euros restants els pagaran els diferents agents implicats. L’Ajuntament de Torroella hi contribuirà amb 179.788 euros; el d’Ullà, amb 97.610; el de Gualta, amb 80,682; la Junta Central d’Usuaris del Ter, amb 43.092 euros; la Diputació n’hi posarà 37.175; la UdG, 20.365 i el Consorci de Ter, 9.313 euros més.
Els 30 anys de Sónar seran tota una celebració. Una gran festa que comptarà amb més de 100 shows en viu i DJ sets que representaran els sons més rellevants de la música electrònica contemporània, tan propera al club i a la pista de ball com a l’exploració de nous llenguatges sonors.
El festival proposa en el seu 30è aniversari un line-up que celebra la cultura de club, la figura del DJ com a vehicle cultural del nostre temps i la diversitat de sons que protagonitzen el panorama actual. Ho farà amb artistes emblemàtics i les figures més candents del moment, per continuar oferint un espai per al descobriment i la inspiració, que serveixi al seu torn de mirall i plataforma per a diverses generacions d’artistes locals i internacionals.
Sónar 2023 comptarà amb el potentíssim directe de Bicep, un dels shows electrònics més aclamats al Regne Unit durant l’última dècada. Peggy Gou, Honey Dijon i The Blessed Madonna s’encarregaran dels sets més colorits d’aquesta edició, mentre que Solomun debutarà per fi a Sónar i Amelie Lens tornarà a agitar SonarClub amb el seu techno àcid i accelerat. Una aposta que es completa amb dos fidels amics del festival que no podien perdre’s el 30è aniversari: Laurent Garnier i Richie Hawtin.
Els sons més arriscats de l’avantguarda conviuran amb la pista de ball. Fever Ray -coneguda també per ser meitat del duo The Knife- torna al festival per presentar el seu nou projecte a Sónar de Nit. La seva influència es podrà sentir també en la música i l’estètica de les catalanes Marina Herlop i CLARAGUILAR, totes dues amb shows inèdits.
Tres artistes de culte també tornen a Sónar per celebrar l’aniversari: el polivalent productor Oneohtrix Point Never, el genetista convertit en músic Max Cooper i el llegendari artista sonor i visual japonès Ryoji Ikeda. Amb ells, el dissenyador de so avançat Koreless i les actuacions audiovisuals de Carles Viarnès & Alba G. Corral i Desert. Una altra col·laboració de tall experimental serà la de Santiago Latorre & Colin Self, que presentaran el projecte Architecture of Friendship. Grove, 700 Bliss i el show ‘Escapology’ de Kode9 oferiran altes dosis de radicalisme, tant en el camp sonor com en el camp polític. Lucrecia Dalt oferirà el seu nou directe ‘¡Ay!’ i les visions alternatives del pop arribaran de la mà d’Erika de Casier, Perera Elsewhere i Crystal Murray.
De moment, estan a la venda els Abonaments, Abonaments VIP i Acreditacions. Els tres tipus de ticket seguiran al preu promocional de sortida fins a les 23:59 d’aquest diumenge, moment en què passaran a vendre’s a un preu superior. La resta de tickets sortiran a la venda més endavant.
Entitats ecologistes han tornat a portar l’Ajuntament de Begur als tribunals per les obres a la pedreres de s’Antiga. Segons informen en un comunicat, Ecologistes en Acció, SOS Costa Brava i Salvem Begur han presentat un recurs contenciós administratiu per impugnar la llicència d’obres atorgada i que permet la construcció d’habitatges nous “en aquest paratge de gran valor natural”. Els ecologistes asseguren que no tenen més remei que recórrer a la via judicial per intentar aturar el projecte perquè l’ajuntament no ha respost ni tramitat la denúncia urbanística interposada fa vuit mesos.
Amb aquest, ja són dos els recursos contenciosos administratius que les entitats han interposat en relació a la urbanització de la pedrera de s’Antiga, situada al front costaner entre Sa Riera i Aiguafreda. El primer recurs va tenir lloc al 2019, quan van denunciar la construcció dels primers habitatges. Ara, les entitats ecologistes impugnen la llicència d’obres concedida per l’ajuntament avalant la construcció d’habitatges nous.
Les entitats asseguren que portar els casos als tribunals és “l’única via” per “intentar frenar l’urbanisme depredador del municipi de Begur, que segueix malmetent el seu medi natural, les espècies que hi havia (algunes de protegides) i molts sectors i terrenys que haurien d’estar dotats de protecció especial”. Per això, insisteixen que sol·licitaran també l’enderroc de tot allò ja edificat i que es restauri tot el medi natural afectat.
Ecologistes en Acció de Catalunya, la Federació SOS Costa Brava i la plataforma local Salvem la Costa Begur critiquen al comunicat que l’ajuntament no ha tramitat ni respost la denúncia urbanística contra la pedrera de s’Antiga que van interposar el febrer passat. Un document que, segons els ecologistes, recollia totes les “irregularitats” relacionades amb aquestes obres, com la “requalificació irregular” dels terrenys per passar de sòl no urbanitzable a urbanitzable amb un potencial de 24 habitatges, l’afectació parcial d’espai protegit o l’impacte visual i paisatgístic “incompatible amb els valors naturals”.
Davant el silenci de l’ajuntament, les entitats remarquen que també demanaran al jutjat que “depuri les responsabilitats administratives” en les que hagin pogut incórrer els responsables polítics i els funcionaris de l’ajuntament que no han tramitat ni donat resposta a cap de les denúncies presentades.
Així mateix, les entitats també impugnaran indirectament el POUM de Begur del 2003 i el Pla Parcial del Paratge de s’Antiga per haver classificat els terrenys com a sòl urbanitzable “en contra dels Informes del Departament de Medi Ambient de la Delegació Territorial de Girona, malgrat trobar-se parcialment en zona PEIN, tenir naturalesa forestal i existir el deure de restaurar tot l’espai alterat per l’antiga activitat extractiva de la pedrera”.
