Iolanda Bustos porta la cuina de les flors i el paisatge de l’Empordà a les jornades CuinAigua

La cuinera i divulgadora gastronòmica empordanesa Iolanda Bustos ha participat aquest dilluns a les jornades CuinAigua de Castellar de n’Hug amb una proposta inspirada en el paisatge de l’Empordà.

La xef ha protagonitzat una de les sessions destacades de la trobada gastronòmica amb la ponència “Destil·lant paisatges, hidrolats per a amanides líquides”. La proposta ha combinat aromes, plantes silvestres, flors comestibles i hidrolats per reivindicar una cuina connectada amb la natura i el territori.

Durant la seva intervenció, Iolanda Bustos ha remarcat la importància de l’aigua en la identitat gastronòmica i vegetal dels paisatges mediterranis. La cuinera ha explicat com els paisatges es poden traslladar a la cuina a través de les herbes i les flors que creixen gràcies a l’aigua.

La proposta ha transportat el públic als boscos, camps i marges de l’Empordà, un entorn que inspira habitualment la seva cuina.

Iolanda Bustos treballa actualment com a xef privada i assessora culinària al Mas Generós de Fonteta. La cuinera és coneguda per la seva aposta per la cuina botànica i per la reivindicació de les flors comestibles i la biodiversitat mediterrània.

Les jornades CuinAigua s’han celebrat aquest cap de setmana al bressol del riu Llobregat. La trobada posa el focus en la cuina de territori, la sostenibilitat i la relació entre gastronomia i aigua.

L’edició d’aquest any també ha comptat amb la participació de cuiners com Sergi de Meià, Joseba Cruz, Rafel Múria, Pere Venturós i el mestre xocolater Oriol Balaguer.

La iniciativa està impulsada per l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellar de n’Hug.

Un home queda ferit crític després de caure en una zona de roques a Begur

Un home d’uns 70 anys ha quedat ferit crític aquest dilluns al matí després de caure en una zona de roques de la Punta des Ploms, a Begur, a la zona de Sa Tuna.

L’avís als serveis d’emergència s’ha rebut poc abans de les nou del matí a través del telèfon d’emergències.

Segons han informat els Bombers, l’accident s’ha produït en un espai de difícil accés per als vehicles, tot i que s’hi podia arribar caminant.

Fins al lloc s’hi han desplaçat quatre dotacions dels Bombers, equips sanitaris i un helicòpter de rescat amb efectius del Grup d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat.

Quan els equips d’emergència han arribat al lloc, l’home estava inconscient i havia entrat en aturada respiratòria. Efectius dels Bombers i de la Policia Local li han practicat maniobres de reanimació fins aconseguir estabilitzar-lo.

Posteriorment, els Bombers han evacuat la víctima fins al punt on esperaven els equips mèdics.

El Sistema d’Emergències Mèdiques ha activat cinc unitats terrestres i, finalment, un helicòpter medicalitzat ha traslladat l’home en estat crític a l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona.

Pals restringirà la circulació i l’estacionament al nucli antic durant l’estiu

La Junta de Govern Local de Pals ha aprovat el període de restriccions de circulació i estacionament al nucli antic del municipi durant aquest estiu. Les limitacions s’aplicaran entre el 27 de juny i el 6 de setembre.

La regulació afectarà diversos espais del centre històric. Entre aquests hi ha la plaça Major, les dues places de l’Església, les places del carrer Placetes i la plaça del carrer Hospital.

En el cas de la plaça de l’Església, només es mantindran els espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda.

A la resta del nucli antic només podran estacionar-hi les persones residents. L’Ajuntament recorda que les persones treballadores no podran deixar els vehicles dins aquest àmbit, excepte en els casos previstos a l’ordenança municipal.

Durant el període de restriccions també tornaran a funcionar les càmeres de control del nucli antic. A més, es col·locaran jardineres a la plaça de baix de l’Església.

L’objectiu de les mesures és regular el trànsit i reduir la presència de vehicles al centre històric durant els mesos amb més afluència de visitants.

Famílies d’acollida gironines denuncien que fa mesos que esperen una assignació tot i que hi ha 115 nadons en centres

bebe nadó nom més posat

L’Associació de Famílies Acollidores de Girona (AFAG) denuncia que a la demarcació hi ha una desena de famílies que fa mesos que esperen una assignació, malgrat que hi ha fins a 115 nadons en centres d’acollida. El col·lectiu adverteix, a més, que la xifra s’enfila fins a 260 si es compta també amb els infants menors de sis anys. Des de l’AFAG recorden que es va aprovar una llei al Parlament que contempla la retirada de tots els menors de sis anys dels centres d’acollida i que en el cas dels nadons hi han d’estar el menor temps possible. Per això, des de l’associació critiquen una «mala gestió del sistema» per part de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció que genera «llargues esperes» a les famílies que hi ha disponibles.

En aquest sentit, des de l’AFAG no entenen com pot haver-hi nadons en centres malgrat que hi ha famílies que els poden acollir i asseguren que fins ara entre un acolliment i l’altre passava entre una setmana i dos mesos. Una situació que des de l’entitat atribueixen directament a l’acumulació d’expedients i a una «manca de comunicació» entre les delegacions territorials. L’AFAG reconeix, com la Generalitat, que falten famílies acollidores, però carrega contra el Departament de Drets Socials perquè «no es tenen en compte» les que ja estan validades i estan esperant.

En aquest sentit, l’AFAG aposta per potenciar els recursos cap a aquestes famílies i lamenten que, per ser-ho, es demana que no es treballi, però ni es cotitza ni es rep una aportació econòmica. Per això, des de la junta de l’entitat reclamen que deixar de treballar deixi de ser un requisit per ser família acollidora d’urgència i diagnòstic. L’associació considera que si estiguessin més ben acompanyades, segurament n’hi hauria més.

L’acollida d’urgència i diagnòstic és una modalitat de protecció familiar per a infants de 0 a 6 anys que necessiten un entorn familiar immediat durant un període de temps limitat. En concret, el temps que cal per avaluar la situació de la família biològica i es decideix la millor mesura a llarg termini. L’administració fixa aquest període en un màxim de sis mesos, però en la majoria de casos acostuma a allargar-se i pot durar fins a un o dos anys.

Onze restaurants participen en una nova edició del Menú de la Gamba de Palamós

Gamba de Palamós

Aquest dilluns 25 de maig s’ha posat en marxa una nova edició del Menú de la Gamba de Palamós, una proposta gastronòmica que fins al 14 de juny oferiran onze restaurants certificats amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós.

La majoria dels establiments participants són de Palamós, tot i que també n’hi ha de Llafranc i Llofriu. En concret, hi participen els restaurants Altamar, Bell Port, Can Blau, Can Quel, El Nàutic de Palamós, l’hotel restaurant Trias, l’Arcada, l’Únik i La Gatzoneta, a Palamós; el Casamar, a Llafranc; i La Sala de l’Isaac, a Llofriu.

La gamba de Palamós és l’eix central d’uns menús elaborats segons l’estil culinari de cada restaurant i que inclouen, com a mínim, entrant, primer plat, plat principal i postres. Els preus oscil·len entre els 45 i els 73 euros.

La majoria de propostes aposten per servir la gamba fresca de Palamós a la planxa o a la brasa, però també s’inclou en elaboracions com arrossos, fideus arrossejats, consomés, tàrtars, carpaccios, raviolis o croquetes.

La iniciativa està impulsada per l’Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors a través de la Marca de Garantia Gamba de Palamós, un distintiu creat per garantir la qualitat, la traçabilitat i la preservació d’aquest producte.

A la llotja de Palamós, cada partida de gamba desembarcada passa controls rigorosos abans d’obtenir l’etiqueta de producte certificat. El reglament de la marca fixa criteris relacionats amb la frescor, l’aroma, el sabor i l’aspecte del producte durant tota la cadena de comercialització.

El sector pesquer de Palamós també treballa conjuntament amb l’administració i la comunitat científica per garantir una explotació sostenible del recurs. Des de l’any 2013, el municipi aplica un pla de gestió de la pesca de la gamba vermella, pioner a la Mediterrània occidental, que estableix criteris sobre les captures i les condicions de pesca.

El Menú de la Gamba de Palamós acabarà coincidint amb la celebració de la desena edició de la Fira de la Gamba de Palamós, prevista per al dissabte 13 de juny a l’espai de la llotja.

Actualment, la Marca de Garantia Gamba de Palamós compta amb prop d’un centenar d’establiments acreditats entre restaurants, peixateries, distribuïdors i embarcacions pesqueres. Les empreses certificades han de superar auditories i controls específics relacionats amb la manipulació, la conservació, el transport i la presentació del producte.

Tertúlia especial: El descens del Girona

El Girona jugarà la temporada vinent a Segona Divisió després d’un curs marcat per la irregularitat, la manca de resultats i una sensació creixent de desconnexió entre el club i la seva realitat competitiva. La tertúlia especial celebrada després del descens reuneix Raül Muxach, Arnau Madrià i Maria Alsina per analitzar què ha fallat en un projecte que fa només un any disputava la Champions League.

L’empat contra l’Elx va certificar un descens que els tres tertulians consideren “merescut”. Per a Raül Muxach, la temporada és la conseqüència d’“una cadena d’errades” iniciada després de l’èxit europeu. “Ens vam pensar una cosa que no era. El Girona és un equip que ha de començar cada temporada lluitant per salvar-se”, va afirmar.

Una mala gestió de l’èxit

Una de les idees més repetides durant la tertúlia ha estat la mala gestió posterior a la classificació per a la Champions. Segons Arnau Madrià, el club “és un exemple de com no gestionar l’èxit”. El periodista critica els canvis en la direcció i en la manera d’enfocar el projecte esportiu, així com una política de fitxatges basada més en noms mediàtics que no pas en les necessitats reals de l’equip.

Maria Alsina també remarca aquesta pèrdua de perspectiva. “El Girona va assumir que tenia assegurat el bitllet a Primera i això no és cert”, explica. Segons ella, el club ha anat perdent la solidesa i les peces clau que havien convertit el Girona en un equip competitiu.

Els tertulians coincideixen que la plantilla ha estat mal construïda. Tot i tenir jugadors de qualitat, l’equip no tenia perfils preparats per competir en una lluita pel descens. “Faltava classe mitjana”, resumeix Muxach, que considera que el Girona s’ha omplert de futbolistes pensats per competir en escenaris grans, però no per resistir en moments límit.

El paper de Míchel, qüestionat

La figura de Míchel també ha centrat bona part del debat. Tot i reconèixer la seva importància en els millors anys de la història recent del club, els tres participants consideren que la seva etapa està acabada.

“Ha estat un entrenador clau, però el seu discurs està desgastat”, apunta Muxach. Segons ell, el tècnic no ha sabut adaptar la seva idea futbolística a les limitacions de la plantilla ni a la realitat competitiva del Girona.

Arnau Madrià va més enllà i assegura que “el projecte Míchel-Cárcel està esgotat”. El periodista defensa que, després de dos anys acumulant errors, el club necessita una renovació profunda tant a la banqueta com a la direcció esportiva.

Maria Alsina també aposta per un canvi d’etapa. “No es pot començar a Segona amb aquesta desconfiança”, afirma, insistint que el Girona necessita reconstruir-se des de zero per reconnectar amb l’afició i recuperar una identitat competitiva.

Un equip sense identitat

La tertúlia també ha abordat la sensació que el Girona ha perdut part de la seva essència. Segons els participants, el club s’ha allunyat d’aquells valors que l’havien fet créixer: humilitat, competitivitat i sentiment de pertinença.

“Ens ha costat molt posar-nos el mono de treball”, explica Arnau Madrià, que considera que el Girona ha intentat construir un equip massa pensat per lluir i poc preparat per patir.

També s’ha destacat la falta de substituts per futbolistes determinants com Aleix Garcia o Dovbyk, així com la dependència excessiva de veterans com Stuani o Portu, que en temporades anteriors havien sostingut l’equip en els moments crítics.

El futur de Stuani i la reconstrucció

Un dels noms propis del debat ha estat el de Cristhian Stuani. Tot i els dubtes sobre la seva continuïtat, tots tres tertulians coincideixen que el davanter uruguaià mereix un gran homenatge per la seva trajectòria al club.

“L’estàtua la té guanyada”, diu Raül Muxach, mentre Maria Alsina afirma que “el Girona li deu molt més a Stuani que no pas Stuani al Girona”.

Ara, el gran repte serà reconstruir un projecte esportiu capaç de competir a Segona Divisió i recuperar la confiança perduda. El consens a la tertúlia és clar: el Girona necessita un canvi profund si vol tornar aviat a Primera.