El suïcidi, una problemàtica de salut pública

Per
Carla Saló Pujol
-

Continuem vivint en una societat que té el suïcidi com a tabú, com un tema prohibit. Tot i això, en els últims temps cada vegada més persones han trencat els tabús del suïcidi parlant d’experiències pròpies.

Històricament, s’ha associat el suïcidi a una conducta que duen a terme persones dèbils, però cada vegada més es va desmentint aquest mite. Durant el congrés de benestar emocional de Girona, el psiquiatre i director de Salut Mental a l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, Diego Palao, va recordar que el suïcidi “es produeix en persones que tenen un patiment i un dolor psicològic molt intens”. 

 

El suïcidi és multifactorial

Quan diem que el suïcidi és multifactorial vol dir que no hi ha una única causa que el provoqui, sinó un conjunt de circumstàncies. Durant el congrés de benestar emocional, Clara Rubio, treballadora social i presidenta de l’Associació Catalana de la Prevenció de Suïcidi (ACPS) va afirmar que “hi ha molts matisos pels quals algú pot acabar cometent un acte suïcida, hi ha elements individuals, factors contextuals i culturals de cada persona i una història de vida”. 

Des de les associacions de prevenció i acompanyament a les supervivivents es vols visibilitzar aquesta problemàtica i lluitar perquè “no són sols nombre de morts, són persones amb noms i cognoms”.  

Les mateixes associacions volen desmentir el mite que diu que les persones que se suïciden tenen problemes de salut mental. Joan Roa, psicòleg i formador en prevenció del suïcidi va afirmar en el congrés de benestar emocional, “durant molt de temps s’ha anat repetint la dada que el 90% de les persones que se suïcidaven presentaven problemes de salut mental i això amb estudis recents sabem que no és així”.

La infermera especialista en salut mental al Consorci Hospitalari de Vic, Judit Pons, va explicar que “el suïcidi és un problema de salut pública, que no només podem abordar des de salut”. Per això és important tenir una perspectiva comunitària i no només sanitària. 

Actualment, les dades indiquen que les dones fan més intents de suïcidi, però hi ha més homes que, finalment, s’acaben suïcidant. 

 

Els supervivents al suïcidi

Quan alguna persona se suïcida, tot el cercle del seu voltant pateix les conseqüències de la seva pèrdua, són el que anomenem supervivents del suïcidi. 

Per tant, supervivents són totes aquelles persones que es veuen afectades de forma negativa pel suïcidi d’una persona.

El dol per suïcidi és completament diferents dels de les altres morts. Sovint aquest dol ve acompanyat d’una forta culpa culpabilitat i una gran incomprensió.

Jordi Comas, supervivent i president de l’Associació Tramuntana – Després del Suïcidi va assegurar que “la millor medicina pel dol és parlar, el parlar cura”. 

 

Ideació suïcida i conducta suïcida, dos termes diferents

Cal distingir dos conceptes al voltant del suïcidi que sovint es confonen: ideació suïcida i conducta suïcida. Quan parlem d’ideació suïcida ens referim a pensar o planificar l’acte suïcida, en canvi, quan parlem de conducta suïcida ens referim a aquelles accions que són dutes a terme per la persona i que poden provocar la mort ja sigui de manera activa (prendre pastilles) o de manera passiva (deixar de menjar).

 

Desmuntant mites al voltant del suïcidi

  • “Si parlem de suïcidi més persones intentaran suïcidar-se”. 

Mentida, sovint les persones que es volen suïcidar no tenen amb qui parlar i si desestigmatitzem el suïcidi això pot ajudar moltes persones a trencar el silenci. Parlar del suïcidi ajuda a prevenir-lo. 

 

  • “La persona que se suïcida vol morir” 

No, la persona que se suicida el que vol és deixar de patir.

 

  • “La persona que diu que se suïcidarà no ho farà, només és per cridar l’atenció”

Fals, una persona que manifesta idees de suïcidis és perquè està fent una crida d’ajuda. Ningú en una situació normal amenaça amb el suïcidi.

 

  • “El suïcidi és la màxima expressió dels trastorns i problemes de salut mental”

Rotundament no, està estudiat que el suïcidi és una qüestió multifactorial i multicausal. A tall d’exemple, el passat 2024 tres persones es van suïcidar abans de ser desnonades i el 2023 dos germans bessons es van precipitar des de dalt d’un balcó a Sallent, un d’ells va sobreviure, però l’altre no. L’intent de suïcidi es va produir a causa que un dels germans s’estava plantejant la seva identitat de gènere, però, segons apunten diversos mitjans, el suïcidi de l’adolescent tenia una causa multifactorial.

Tres dies de calma abans d’un possible canvi notable de temps

Per
Isaac Vilà
-

Ja podem gaudir d’aquests dies anticiclònics què tindrem fins dijous, perquè tot sembla indicar que divendres el temps podria canviar de manera notable.

Dimarts, ara sí, plàcid a terra i a mar

Avui sí que la mar i el vent ja estaran molt més encalmats. Amb un dia dominat pel sol i amb glaçades a primeres hores del matí a l’interior i a prop de mar. Migdia altre cop suau en general.

Ulls posats al cap de setmana

Si, encara queden dies, però la situació atmosfèrica té força potencial perquè tinguem una situació de llevant fred, amb precipitacions, cota de neu baixa i temporal de mar. Ves que no es vegi nevar a les Gavarres! Aquest canvi de temps el marcarà el desplaçament de l’anticicló què tenim aquests dies cap al nord d’Europa, a Escandinàvia, portant aire fred cap al centre del continent. Aquest moviment portarà a fer que les borrasques atlàntiques s’escolin cap a l’est per la Mediterrània, fent augmentar les probabilitats de fred i precipitacions. Ho seguirem!

 

El viatge de les paraules 3×04 – Bruixes i literatura

Per
El viatge de les paraules
-

Comencem l’any parlant de bruixes. Esbrinarem perquè a les dones amb ganes de canviar les normes socials se’ls hi va dir bruixes, com es desencadena la caça de bruixes i com les ha tractat la literatura. També veurem què va passar a  Catalunya i més concretament a les Gavarres. Per això hem volgut parlar amb en Xavier Cortadellas, fundador d’edicions Sidillà que ha escrit “El poble dels Centfocs”, en el qual recull llegendes de les Gavarres, i entre elles també de bruixes. Amb ell reviurem històries molt bruixerils!

Llibreries

Per
Xavier Cortadellas Gratacós
-
xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Llibreries
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital. Falten pocs dies perquè la llibreria Finestres ocupi l’espai on hi havia hagut La Gavina i Palamós tingui una segona llibreria. Ja n’hi havia una, de fet: es diu can Romero i durant aquests últims no sé quants anys la  gent de Palamós ha pogut continuar comprant llibres, sobretot novetats, sense haver de moure’s del seu poble. I molt a prop, tenien i tenen la llibreria de can Dalmau de Sant Antoni de Calonge. I a Palafrugell, de fa uns anys, la No llegiu-Mediterrània, allà on hi havia hagut la Vitel·la i, abans, la Mediterrània, de l’estimat i enyorat Joan Oliu. Ja em sap greu, segur que deixo d’esmentar algun quiosc o algun altre establiment d’aquesta zona on també venen llibres. Arribo fins on arribo.
Tot plegat, m’ha dut a pensar, però que a la part del Baix Empordà per on em moc normalment, hi ha dues classes  de llibreries. Les primeres són aquelles que tenen una propietària o un propietari, que hi treballen directament, potser amb algú més, i que viuen a la mateixa població on treballen o que hi estan molt relacionades. És el cas de les llibreries La Siglantana o el Puput de la Bisbal – sí a la Bisbal de llibreries n’hi ha dues i, a més, encara un altre lloc més comparable a un quiosc, però on també es poden trobar llibres-; i és també el cas del Cucut i de la llibreria Elias de Torroella i, encara que sigui en una altra comarca, com que és tan a prop de la nostra, de la llibreria Vitel·la de l’Escala. La segona classe de llibreries són aquelles que, bo i estar també arrelades a la comarca, són un segon establiment d’una llibreria de Barcelona. És el que passa a Palafrugell i el que està a punt de passar a Palamós. S’hi acosten, però no és ben bé el mateix cas de la vila de llibres que hi ha a la part històrica de Calonge. El primer booktwon de Catalunya, com diuen ells. Ara per ara són sis llibreries: dues de generalistes, una d’història i tres més que estan especialitzades: una  en còmics, l’altra en costura i la tercera en vi. L’oferta, doncs, al Baix Empordà és més variada que a altres comarques, en part perquè la gent potser llegim un xic més i, sobretot, a causa del turisme perquè aquí ve gent, molta gent, potser massa gent de fora. No sé com anirà evolucionant tot plegat. No tinc cap dubte que els llibres i les llibreries tenen futur. La parcel·la d’aquest espai de futur, però és petita; la pujada, cada cop és més forta i, com a tantes i tantes altres feines, només qui té enginy i està en forma pedala prou bé com pef poder arribar a algun lloc.

Palamós ofereix una desena de parcel·les d’horts a la finca municipal de Can Pere Tià

Per
Redacció
-
Palamós horts de Can Tià

L’Ajuntament de Palamós ha obert el procés per adjudicar una desena d’horts urbans situats a la finca municipal de Can Pere Tià, a la vall de Bell-lloc. Aquests espais formen part del conjunt de 31 parcel·les gestionades per l’Àrea de Medi Ambient i han quedat vacants des de l’última convocatòria, realitzada la primavera del 2023.

Els requisits per accedir a un hort inclouen ser major de 16 anys, estar empadronat a Palamós amb almenys un any d’antiguitat i no disposar d’altres terrenys de conreu. A més, cada unitat familiar només pot sol·licitar una única parcel·la.

També poden optar-hi entitats que acreditin finalitats pedagògiques, terapèutiques o socials, sempre que estiguin vinculades al municipi i presentin un projecte detallat de les activitats que desenvoluparan dins l’hort.

Els horts s’assignaran fins a la primavera del 2027 amb una taxa anual de 50 euros i una fiança única del mateix import, que es retornarà si no hi ha danys a la parcel·la. L’ús d’aquests espais està limitat a l’agricultura ecològica, per la qual cosa no es permeten pesticides, herbicides ni adobs químics.

L’Àrea de Medi Ambient ofereix assessorament tècnic als hortolans a través d’una persona experta en agricultura ecològica. Les sol·licituds es poden presentar presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament o a través del web municipal. Per a més informació, es pot contactar amb el servei de Medi Ambient al correu mediambient@palamos.cat o al telèfon 972 277 200.

La Guàrdia Civil investiga 2 botigues d’animals de Platja d’Aro i Salt per vendre de manera il·legal espècies protegides

Per
Redacció
-
espècies protegides

Agents del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil han obert una investigació a dues botigues de Platja d’Aro i Salt per vendre espècies protegides sense la documentació necessària. La recerca es va iniciar l’any passat, quan es van detectar animals inclosos en el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades i en el Reglament Europeu 338/97, que regula el seu comerç.

Els exemplars intervinguts procedien d’un proveïdor de la província de Lleida, que també està sota investigació per un presumpte delicte contra la flora i la fauna. La normativa exigeix permisos específics per acreditar la tinença i la venda legal d’aquestes espècies, requisits que no es complien en aquests establiments.

Des de la Guàrdia Civil recorden que la responsabilitat recau tant en els propietaris de les botigues com en els compradors, que han d’informar-se sobre la legalitat abans d’adquirir animals protegits.

1...764765766...6.931Pàgina 765 de 6.931