Les exportacions gironines cauen un 3,7% al novembre però ja freguen els 7.700 milions en l’acumulat de l’any

Per
ACN
-
exportacions gironines

Les exportacions gironines tornen a decaure i tanquen el novembre amb un descens del 3,7%, empeses per la baixada de vendes de les empreses agroalimentàries. Segons recull l’estadística, al novembre les firmes de la demarcació han exportat per valor de 691,8 milions d’euros (MEUR). Tot i que les químiques i la maquinària -dos dels sectors considerats motor a l’exterior- tanquin el mes a l’alça, amb això no n’hi ha prou per decantar la balança. Perquè el sector que té més pes, l’agroalimentari, arriba a baixar un 14,3% en exportacions; i dins aquest, les càrnies tampoc se n’escapen. Sigui com sigui, però, en l’acumulat del 2024 encara s’està per sobre dels registres de l’any anterior i les exportacions gironines ja freguen els 7.700 milions.

La situació del novembre és inversament proporcional a la dels registres d’octubre. Perquè aleshores les exportacions gironines van créixer un 8%, precisament impulsades per les càrnies, i tant les químiques com els fabricants de maquinària van tancar el mes a la baixa.

Ara, però, les xifres s’han capgirat. I el pes del sector agroalimentari es fa evident, perquè malgrat que aquest novembre els altres dos creixin en exportacions, el novembre tanca a la baixa.

Segons recullen les dades que periòdicament publica el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al llarg d’aquest mes les firmes de la demarcació han fet vendes a l’exterior per valor de 691,77 MEUR. Traslladat en percentatges, això suposa un descens del 3,4% en comparació amb el mateix període del 2023.

Al darrere d’aquesta davallada hi ha una explicació clara: la baixada d’exportacions que ha registrat el sector agroalimentari, el que té més pes en l’exterior gironí (tant per nombre d’empreses com per volum de vendes). Al novembre, l’agroalimentari gironí ha fet exportacions per valor de 282,7 milions. La xifra suposa un 40% de tot allò que la demarcació ha enviat a l’estranger al llarg del mes. Però comparada amb la del novembre del 2023, representa un descens de fins al 14,3%.

Si es passa la lupa pels seus subsectors, l’anàlisi de les dades evidencia com les càrnies no s’escapen d’aquesta tendència. Perquè al novembre, les exportacions de carn i despulles d’animals que ha fet el clúster gironí han baixat en un 7,44% (passant dels 197,6 MEUR als 182,9).

La carn -sobretot, de porc- no és però l’únic producte agroalimentari que baixa en exportacions durant el novembre. De fet, el descens més significatiu es dona amb el cafè (de 14,5 milions a 1,7) i per posar alguns exemples, també perden presència a l’exterior els preparats alimentaris (de 32,4 a 16,7 milions), els articles de confiteria (de 13,4 milions a 11,6) o la llet i els derivats (de 8,5 a 8 milions).

Química i maquinària, a l’altra banda

La situació que viu l’agroalimentari gironí aquest novembre, però, no es trasllada als altres dos sectors que són motor de l’economia gironina a l’exterior: el de les químiques -dins les quals hi ha les farmacèutiques- i el dels fabricants de maquinària. Perquè tant l’un com l’altre tanquen el mes amb creixements.

Al novembre, la indústria química gironina ha pujat un 25,2% en exportacions (amb unes vendes de 120,5 MEUR) i la dels béns d’equip, al seu torn, ho fa en un 10,8% (amb vendes per valor de 59,20 MEUR). A més, l’estadística també recull com les empreses farmacèutiques tanquen un bon novembre en exportacions (perquè dels 35,52 milions d’euros del novembre del 2023 ara passen als 50,40).

Menys a França, Itàlia i Alemanya

Pel que fa a destins, tots els països que se situen al capdamunt del rànquing de les exportacions gironines pateixen descensos aquest novembre. El més destacat és França, que per proximitat i com ja és habitual, continua essent el principal mercat exterior de les empreses de la demarcació. Al novembre s’hi ha exportat per valor de 149,87 MEUR; una xifra que queda força enrere de la que es va registrar durant el mateix mes del 2023 (quan aleshores les vendes al país gal van situar-se en 171,59 MEUR).

També baixen les exportacions cap a Itàlia i Alemanya, els dos països que segueixen França. En el primer cas, entre novembre del 2023 i novembre del 2024, de 68,33 milions a 59,10; i en el segon, de 51,76 a 48,85. Per darrere d’aquests tres mercats se situen Polònia (36,91 MEUR), Portugal (36,74 MEUR), la Xina (31,53 MEUR) i el Regne Unit (24,53 MEUR).

Fregant els 7.700 milions

Tot i el descens d’aquest novembre, de moment en l’acumulat del 2024 les exportacions gironines continuen per damunt dels registres de l’any anterior. En concret, en un 2,5%. Segons recull l’estadística del Ministeri, al llarg d’aquests onze mesos les empreses de la demarcació ja freguen els 7.700 milions d’euros en vendes a l’exterior (en concret, 7.699,4 MEUR). Caldrà veure ara quina ha estat la tònica del desembre per saber si, durant l’any passat, les exportacions gironines han registrat un nou rècord històric.

Supermatí – 20 gener 2025

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 20 gener 2025
Loading
/

Marga Ximenez i Elina Norandi: “Les obres exposades a Can Mario encara es poden relacionar amb conflictes actuals”

Per
Redacció
-
Marga Ximénez i Elina Norandi
Obra de Marga Ximenez exposada al Museu de Can Mario
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Marga Ximenez i Elina Norandi: "Les obres exposades a Can Mario encara es poden relacionar amb conflictes actuals"
Loading
/

El museu de Can Mario de Palafrugell acull des d’aquest dissabte 18 de gener i fins al 18 de maig l’exposició De festes i des/fetes de l’artista visual Marga Ximenez. Aquesta proposta, composta íntegrament amb materials reciclats, busca conscienciar sobre les múltiples formes de violència que travessa la societat, des de la violència de gènere fins a la dels conflictes armats o les desigualtats socials. I per parlar de la mostra ens han visitat al Supermatí la mateixa artista, Marga Ximenez, i la comissaria de l’exposició, Elina Norandi.

La comissària de l’exposició, Elina Norandi, ha dissenyat un recorregut que s’organitza en dos grans blocs, tal com apunta Marga Ximenez. El primer se centra en qüestions socials i polítiques, abordant temes més íntims, posant èmfasi en com allò privat també és polític. En el segon bloc, es presenten obres creades pels diversos heterònims de Ximenez, personatges ficticis que l’artista utilitza per explorar perspectives diferents dins la seva obra.

La comissària de l’exposició, Elina Norandi, explica que la mostra no fa únicament un recorregut per la trajectòria de l’artista, sinó que s’ha centrat sobretot en aquelles que va crear a principis dels 2000. Tot i això, reconeix que les peces creades continuen tenint rellevància a dia d’avui. “A la mostra hi tenim instal·lacions i escultures, entre d’altres, amb materials reciclats a partir de materials tèxtils”, apunta Norandi.

Una de les peces més emblemàtiques és “La vuitena arma”, que denuncia l’ús de la violació com a eina de guerra. Segons Ximenez, aquesta obra, creada fa més de dues dècades, continua tenint una tràgica vigència davant els conflictes actuals, com els d’Ucraïna o Gaza. Aquest caràcter atemporal és un tret definitori de l’art de Ximenez, segons Norandi, que destaca com les seves obres es resignifiquen amb el pas del temps i les circumstàncies socials canviants.

Un altre aspecte clau de l’exposició és la sostenibilitat. Marga Ximenez aprofita objectes descartats tant de la seva vida privada com trobats al carrer, transformant-los en obres que combinen denúncia social i creativitat. Aquesta filosofia subratlla el paper de l’art com a eina de transformació i reflexió, posant en qüestió els hàbits de consum de la societat actual.

Tan l’artista com la comissària de l’exposició admeten que les obres de Ximenez s’han aconseguit resignificar tot i que hagi passat el temps. L’exposició del Museu de Can Mario no només és una oportunitat per descobrir l’univers artístic de Ximénez, sinó també per reflexionar sobre els conflictes i les injustícies que configuren el món d’avui.

Torroella de Montgrí canvia 1.072 punts de llum per passar-los a tecnologia LED

Per
Redacció
-
llums led torroella

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí està renovant 1.072 punts de llum a la via pública, representant prop del 25 % del total municipal. Les noves instal·lacions, que utilitzen tecnologia LED en lloc de vapor de sodi, s’estan implementant al nucli antic de Torroella, la urbanització Mas Pinell i l’Estartit.

Aquest canvi suposarà un estalvi energètic del 75 %, passant de 387 a 85 quilowatts hora anuals, i una reducció del cost econòmic del 85 %, equivalent a 80.000 euros cada any. A més, es calcula que la renovació evitarà l’emissió de 140.000 quilos de diòxid de carboni anuals, contribuint a la sostenibilitat ambiental.

L’actuació té un cost total de 253.000 euros, dels quals 167.000 provenen del Pla de Sostenibilitat Turística i 86.000 de recursos propis. Segons el regidor d’Energia, Josep Martinoy, aquest projecte “millora l’eficiència del servei d’enllumenat públic i reforça el compromís amb un model energètic sostenible”. Aquesta intervenció s’integra en el pla estratègic de transició energètica de l’Ajuntament, que busca optimitzar l’eficiència energètica i millorar els serveis municipals.

Setmana amb més núvols i temperatures a l’alça

Per
Isaac Vilà
-

La que tradicionalment és la setmana més freda de l’any s’ha acabat. Aquesta nova setmana, deixarem enrere les borrasques mediterrànies amb aire fred i arribaran aires temperats de l’Atlàntic, amb vents del sud.

Ambient fred encara aquest dilluns

Avui, per començar, encara tindrem una matinada freda, sense glaçades, però freda, i de cara la tarda aniran arribant núvols prims que deixaran el cel decorat. El vent de garbí es reforçarà a partir de la tarda, sobretot a la costa sud, amb mar de fons encara de llevant què anirà millorant lentament.

Els pròxims dies: temperatures més suaus

Dia rere dia, de mica en mica, la temperatura anirà pujant, a mitjan setmana tindrem un episodi de vent de garbí més important, amb pujada de la temperatura. Dijous temporalment, tindrem una lleugera entrada de nord portant-nos algun ruixat o tempesta. Ara com ara, no esperem un episodi de pluja general. Ho seguirem.

Surface pressure - Forecast chart

Els alcaldes del Baix Ter alerten del risc de nous desbordaments del riu Ter cinc anys després del temporal Glòria

Per
Redacció
-
privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-decreta-un-dia-de-dol-pel-mort-provocat-pel-temporal-gloria

Cinc anys després del devastador temporal Glòria, els alcaldes del Baix Ter alerten que les mesures de prevenció no són suficients per evitar que un episodi similar torni a causar greus danys. El temporal, que al gener del 2020 va provocar desbordaments del riu Ter i grans destrosses a les comarques gironines, encara deixa empremta en forma de deures pendents.

Una de les principals preocupacions és l’acumulació d’illes artificials al riu Ter, formades pel pas del temps i que dificulten el flux natural de l’aigua. L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, reclama que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) actuï de manera decidida per retirar aquestes acumulacions. Segons Colomí, aquestes illes “ajuden a botir el riu” durant les crescudes, fet que en facilita els desbordaments. “És una feina pendent molt important, i l’ACA ha de ser valenta per actuar i recuperar els cabals naturals del riu eliminant aquestes illes”, afirma l’alcalde. També recorda que a la Gola del Ter, on desemboca l’aigua que baixa des del Pirineu, aquestes acumulacions poden tenir conseqüències greus.

En la mateixa línia, l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, coincideix que aquestes illes fluvials van ser clau en el desbordament del riu durant el temporal Glòria i que podrien tornar a tenir el mateix efecte en cas de noves tempestes. A més, critica l’estat deficient de la mota del Ter al seu municipi, que fa cinc anys va cedir durant el temporal. Canals lamenta que encara no s’ha fet cap manteniment adequat. “La mota és la nostra protecció. Quan plou tant i baixa tanta aigua, som al final del riu i en patim les conseqüències”, explica. Recorda, també, que durant el Glòria va ser un veí qui, amb una acció “heroica”, va evitar una catàstrofe major taponant part de la mota afectada.

Malgrat aquestes preocupacions, tant Colomí com Canals reconeixen que s’han fet avenços significatius en infraestructures i en la millora de la llera del riu Ter. Així ho confirma també Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, que valora positivament les neteges i les millores realitzades.

El temporal Glòria: una ferida oberta

El temporal Glòria, al gener del 2020, va marcar un abans i un després en la gestió del territori i les infraestructures gironines. Una forta llevantada va descarregar litres per metre quadrat, provocant la crescuda de rius, destrosses a carreteres i ponts, així com inundacions de camps i equipaments. A la costa, el fort onatge va malmetre passejos marítims i altres espais públics.

A Torroella de Montgrí i Verges, el riu Ter es va desbordar, afectant especialment zones agrícoles i equipaments. Les autoritats locals recorden aquells dies com un punt d’inflexió per a la gestió de riscos naturals, però insisteixen que encara queda molta feina per fer per garantir la seguretat dels municipis davant d’episodis climàtics extrems.

Cinc anys després, les demandes dels alcaldes del Baix Ter posen el focus en la prevenció. Consideren que l’adaptació al canvi climàtic és clau per evitar que un temporal com el Glòria torni a tenir conseqüències devastadores. Les accions pendents, com la retirada de les illes del riu i el manteniment de les infraestructures de protecció, són, segons Colomí i Canals, una prioritat inajornable.

1...791792793...6.934Pàgina 792 de 6.934